Ajuntament de Vinalesa

F1
Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
tats com àlbers, xops, freixes o salzes, totes
aquestes, part important de la vegetació
associada als marges de barrancs com el
Carraixet o rius com el Túria 120 .
Un dels elements clau a l’hora de valorar
el conjunt de transformacions que es produïren
en el paisatge d’aquesta contornada,
fou la colonització agrària d’aquestes
terres litorals, ja que, des de les conegudes
pràctiques agrícoles del període iber
s’hi palesa una creixent intensificació en
el conreu d’espècies com la vinya, els cereals
121 i l’olivera —amb una estreta filiació
amb l’ecosistema mediterrani des de
varis mil·lennis arrere—, sense menysprear
tampoc, altres com els fruiters 122 i les lleguminoses.
L’altre element econòmic amb
un impacte considerable en el paisatge
d’aquesta zona fou l’activitat ramadera.
I resulta altament probable que algunes
de les vies de comunicació conegudes a la
Vinalesa actual, com el camí cap a Nàquera,
el camí Fondo cap a Foios, o el mateix
Carraixet, ja funcionaren com a rutes de
trànsit per als ramats en aquests moments
i, fins i tot, en l’etapa anterior dels ibers.
Roma, tombada inicialment sobre el
conjunt de terres pròximes al Mediterrani occidental, dissenyà una organització territorial
semblant a tot arreu, a imatge i semblança de la que ja existia en la metròpoli, per
bé que puntualment haguera de doblegar-se o adaptar-se als condicionants que establia
l’orografia del lloc. Ací i allà tots els territoris s’organitzaren mitjançant un cadastre
format per centuriacions —una forma de parcel·lar geomètricament el paisatge preexistent
123 . D’aquesta manera, el solar de Vinalesa i la resta de terres de l’Horta Nord, des de
aquest període inicial, foren diligentment esmicolades pels agrimensors romans en una
successió de grans franges de forma quadrangular que repartides entre els futurs colons,
prepararen aquest corredor litoral per a una futura possible colonització agrària. No
obstant, cal precisar que no estem parlant d’una gran horta, encara que en la zona que
120 Ibídem.
121 “En realidad, los cereales seguían el ciclo climático propio del medio mediterráneo. Se sembraban en otoño, beneficiéndose [sic] de las
primeras lluvias, y se recogían antes de los calores estivales. Podia obtenerse otra cosecha de cereales de diferente tipo, como la escanya,
el panizo o el mijo, plantándolos en primavera, aprovechando la pluviosidad estacional, en especial en lugares húmedos y fríos [...]
En suma, hablamos de una planta adaptada al clima mediterráneo, que aguanta tanto el frío como el calor, soportando prolongadas
sequías.” MALPICA i TRILLO 2002: 222.
122 “Los frutales son también señalados entre los cultivos por los autores clásicos. Hemos podido testimoniar la presencia en tierras valencianas
de higueras, algarrobos, perales, ciruelos y otros frutales de la familia de las rosáceas. Entre las referencias de las fuentes
literarias podemos destacar las de Plinio en su obra Naturalis Historia sobre los higos (eran famosos los sacontini o de Sagunto), el
peral, el manzano, el ciruelo, el melocotonero, y los injertos de ciruelo en manzano dando la malina y de ciruelo en almendro dando
la amygdalina.” GRAU 2003: 67.
123 “La centuriación consistía en la división regular del territorio en grandes cuadradados, las centurias. La centuria estándar era un
cuadradado de 20 actus (35’5 m) de lado (710 x 710 m), cuyos límites eran caminos; dos actus cuadrados equivalían a un iugerum.”
ARASA 2003: 157.