Ajuntament de Vinalesa

3. Patrimoni. L’herència dels avantpassats
Barcelona. 684 D’igual manera que trenta anys ençà, aquests carrers, junt amb el del Consuelo
en Gafaüt, agrupaven prop del 70% dels edificis del poble.
En 1940, Vinalesa comptava amb trenta-dos carrers sobre els quals s’assentaven més
de tres-cents edificis, 293 dels quals encara romanen dempeus a hores d’ara. A l’eix
principal del municipi li comencen a créixer noves branques, tant al nord, a Gafaüt, com
al sud al voltant del nou accés a la carretera de Barcelona, al carrer Doctor Mollà.
En les darreries de la dècada
dels anys cinquanta el
creixement urbà es concentra
tant en l’extrem nord
com al sud; es tracta, en general,
de barriades de cases
humils, de planta baixa o
només una altura. Mentrestant,
al centre del municipi,
el carrer Major, roma com
un eix longitudinal, sense
creixement a l’est ni a l’oest
del mateix; l’existència de
cases antigues, amb grans
patis posteriors a un i altre
costat del carrer impossibilitaven
el creixement. En
1960 Vinalesa comptava
amb 37 carrers sobre els
quals s’assentaven prop de
quatre-cents edificis.
En concloure els anys
setanta, Vinalesa compta amb prop de cinc-cents edificis i una trama urbana que va
densificant-se amb quaranta-un carrers. Bàsicament, aquest període és una prolongació
de l’anterior amb la consolidació dels extrems nord —on s’hi detecta certa implantació
industrial— i sud del casc urbà com a zones de creixement. A tots dos extrems s’hi
percep clarament la tendència a una major intensitat en l’ús del sòl urbà amb blocs
d’habitatges de diverses plantes. La part central del municipi conserva, en línies generals,
el seu urbanisme tradicional.
L’any 2000 ja són prop de sis-cents edificis els que conformen el casc urbà de Vinalesa
i s’assenten formant una trama urbana de quaranta-set carrers. La seua característica diferencial
en comparació amb èpoques anteriors rau en l’obertura dels espais compresos
en les parts posteriors de les cases del carrer Major i l’horta que s’estén fins el barranc de
Carraixet per la Ronda Oest. Les noves rondes per l’est del nucli urbà, de recent cons-
684 “El Sr. Presidente expuso: Que el desarrollo industrial ya agrícola de este pueblo reclama que se le dote de cómodas vías de comunicación
para dar salida a los productos que en el mismo se fabrican y recolectan. El único camino que conduce a la capital de provincia
acortando la distancia, es el que existe denominado camino Nuevo, cuya calle del mismo nombre, a su desembocadura en la calle
Mayor, proyecta una angostura en una longitud de unos cincuenta metros, que impide el tránsito de carros y demás vehículos con la
holgura que la rapidez en las comunicaciones necesita.
Esta estrechez de la calle en aquel punto, que no cuenta con la anchura de diez metros que tiene el resto, además de la dificultad en el
tránsito, impide que el ayuntamiento acometa reforma alguna para el saneamiento de aquella parte del pueblo, en la que se encharcan
las aguas constituyendo en determinadas épocas del año inminente peligro para la salud pública. Todos cuyos inconvenientes desaparecerían
de ensanchar la calle del camino en el trayecto de ella que desemboca en la calle Mayor que no cuenta con la anchura de diez
metros, y declarar esta obligatoria, para lo cual precisa que el ayuntamiento lo acuerde y marque a un facultativo la redacción del
oportuno proyecto”. AMV, Actes municipals, 22 Juny 1916, Fol. 4.
F3
F4
F1.
F2.
F3.
F4.
208 - 209