Ajuntament de Vinalesa

Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
Amb les dades actuals, resulta molt aventurat establir com es produiria exactament
l’arribada dels nous contingents humans al rerepaís que envoltava Madina al-Turab,
quin seria el seu nombre i de quina manera s’establirien per la plana al·luvial. Però el que
si resulta clar i meridià és que aquesta futura gran horta depengué de la creació d’uns
dels majors projectes hidràulics escomesos en tota la història de la plana d’inundació del
riu Túria: la creació de les actuals Séquies del Tribunal de les Aigües —Tormos, Mestalla
(Petra), Quart (Benager i Faitanar), Favara, Mislata, Rascanya i Rovella— i la Séquia de
Moncada.
Aquesta gran obra d’enginyeria —la més gran de tota la regió valenciana (Mammlaka
de Balansinya)— estava integrada per una sèrie de grans canals de reg, que distrets del
riu Guadalaviar a esquerra i dreta del seu curs, a través d’una sèrie de preses de retenció,
els assuts, enfilaven des dels marges del riu un desigual trajecte entre terrasses fluvials,
barrancs i diversos paleocanals vers les terres de la madîna valenciana i les alqueries escampades
per la plana litoral. Aquestes grans séquies, salvat el tram inicial o de capçalera,
començaven a desdoblar-se i ramificar-se en múltiples branques mitjançant uns partidors
en forma de llengua que repartien i calibraven la quantitat proporcional d’aigua
que havia de rebre finalment cada territori clànic destinatari de les aigües de cada braçal.
Un territori des de llavors, transformat irremediablement, ja que el bastiment de l’horta
sobre la plana d’inundació del Túria no només significà la disposició d’una extensa malla
de reg a manta per tot arreu: també suposava l’alteració topogràfica de molts espais
en tenir que construir-se uns camps de conreu en un plans i pendents en sincronia amb
el curs de les aigües derivades artificialment.
La presència d’aquestes “grans” séquies en les notícies o textos sobre la Valencia andalusí
seria des de llavors una constant ininterrompuda al llarg del temps, com mostren
els relats d’Ibn Hayyān sobre els dos wikāla al-sāqiya (sequiers), Mubārak y Muzaffar,
encarregats de la inspecció dels canals de reg de l’horta de Madina al-Turab (Valencia)
a l’any 1010 191 , o els escrits de la Crónica General sobre les campanyes militars del Cid a
l’horta valenciana entre mig de séquies —en les darreries del segle XI.
De totes aquestes canalitzacions, sens dubte, la més important, per longitud, volum
de la seua xarxa, i extensió de terres irrigades, era la coneguda en temps de la conquesta
cristiana com Cequia que va a Puçol, i més tard com Cequia de Moncada. Desconeguem
a hores d’ara quin fou el seu veritable nom en època islàmica, igual que la majoria de
séquies d’aquesta comarca, però si que és pot afirmar que el seu recorregut des dels voltants
de la qarya fortificada de Paterna fins l’alqueria de Puçol, fou una realitat tangible
ja en aquest període, com bé demostra el text que indica la propietat del canal per Jaume
I en el moment de la conquesta: cequia que vocatur regia, illa, scilicet, que vadit usque
ad Puçol 192 . I com també referma la lletra d’un document feudal dels anys immediats
a la conquesta d’aquestes terres 193 . És lògic pensar que els veïns andalusins de Vinalesa
—aleshores qarya de Benivolesar—, ja es beneficiaren de les aigües de la séquia de Moncada,
a través de la Fila de Meliana o Macarella, la derivació més important a aquesta
banda del Carraixet. Així des de Benivolesar, passant per Nacarella, Foyos, Abingeme, Beniamen,
i molts altres nuclis clànics dels quals no tenim memòria, fins arribar a Miliana,
191 GUICHARD 2001: 54.
192 Vegeu GARCÍA EDO 1988: 110-111.
193 “[...] de caminus qui redit de Morbiedro apud Valenciam, et ita comodo tedit cequiam qui transversat caminum ubi alzat unam
ficulneam, et usque ad partitotum de aqua, in quo partitorio discernunt illam, aquam Annesa et Pozuel...” 1240, novembre, A.C.V.
Pergamí 2372. Còpia del segle XIV. Publicat per GARCIA EDO 1990: 318-319.