22.04.2013 Views

Ajuntament de Vinalesa

Ajuntament de Vinalesa

Ajuntament de Vinalesa

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

2. Història. D’alqueria islàmica a poble <strong>de</strong> llauradors<br />

anava <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Paterna a Puçol es regaren puntualment alguns camps o, sobretot, alguns<br />

horts vinculats a vil·les romanes.<br />

La tant discutida possible coincidència entre la Séquia <strong>de</strong> Moncada i les trames o ralles<br />

<strong>de</strong>ls parcel·laris d’aquest perío<strong>de</strong>, argumentada en el seu moment per Cano García 124 , ha<br />

sigut en els darrers anys finalment <strong>de</strong>scartada pels especialistes <strong>de</strong> la geografia 125 i arqueologia<br />

126 , que consi<strong>de</strong>ren que la gran canal distreta <strong>de</strong>l riu Túria es <strong>de</strong> data posterior.<br />

Orfes <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s històriques concretes i d’un registre material romà inexistent al terme<br />

i nucli urbà <strong>de</strong> <strong>Vinalesa</strong> —a hores d’ara, no han aparegut restes o estructures relaciona<strong>de</strong>s<br />

amb el poblament d’aquest perío<strong>de</strong>—, <strong>de</strong>penem inevitablement <strong>de</strong> la comparació<br />

amb altres municipis <strong>de</strong> la comarca i, sobretot, <strong>de</strong> les informacions i notícies <strong>de</strong> l’entorn<br />

geogràfic més proper a <strong>Vinalesa</strong>. Un entorn on, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> començaments <strong>de</strong>l nou-cents,<br />

els estudiosos i erudits locals han constatat la presència d’un seguit <strong>de</strong> vil·les i construccions<br />

romanes, a més d’una sèrie <strong>de</strong> canalitzacions o conduccions que travessaven<br />

aquest solar rural. Resulta innegable el paper <strong>de</strong> la hidràulica romana, com un <strong>de</strong>ls fils<br />

conductors <strong>de</strong> l’articulació <strong>de</strong>l poblament a la plana al·luvial <strong>de</strong>l Túria 127 , l’interfluvi<br />

Túria-Carraixet, i el territori entre el Carraixet i el curs baix <strong>de</strong>l riu Palància.<br />

Seguint fil per randa les <strong>de</strong>scripcions i argumentacions <strong>de</strong> Nicolau Primitiu a començaments<br />

<strong>de</strong>l segle XX 128 , en el marc <strong>de</strong> les seues xerra<strong>de</strong>s sobre les primeres séquies<br />

entorn el cap i casal 129 i la posterior recerca sobre aquest mateix tema realitzada pel seu<br />

F2<br />

124 CANO 1974.<br />

125 SALES 1988.<br />

126 GONZÁLEZ 2002: 288.<br />

127 “En la huerta <strong>de</strong> Valencia encuéntranse una serie <strong>de</strong> canales y acueductos <strong>de</strong> sumo interés, no sólo <strong>de</strong>s<strong>de</strong> el punto <strong>de</strong> vista arqueológico,<br />

sino también <strong>de</strong>s<strong>de</strong> el económico, por señalarnos las antiguas zonas <strong>de</strong> cultivo [...] Todos estos acueductos y canales formaban parte<br />

<strong>de</strong> una red <strong>de</strong> irrigación que nutriéndose <strong>de</strong>l río Turia, <strong>de</strong>l que tomaba las aguas, según Jal<strong>de</strong>ro, en la llamada “Pea”, entre Villamarchante<br />

y Pedralva, internábase en término <strong>de</strong> Ribarroja, dirigiéndose un ramal hacia el llano <strong>de</strong> Cuarte y el otro regaba la partida<br />

<strong>de</strong> “Perpinyanet”, pasando <strong>de</strong>spués los barrancos <strong>de</strong> Muncholina, Porchinos, Pedrera y <strong>de</strong>l Pou, hacia Manises, <strong>de</strong> don<strong>de</strong> seguía hacia<br />

Valencia.” FLETCHER 1956: 316, 319.<br />

128 A començaments <strong>de</strong>l nou-cents Nicolau Primitiu, dins <strong>de</strong> les seues múltiples excursions i prospeccions <strong>de</strong> recerca “arqueològica”<br />

per distints indrets <strong>de</strong>l territori valencià, i acomodat en la seua tasca com a membre <strong>de</strong>l Centre <strong>de</strong> Cultura Valenciana, recorregué<br />

i escorcollà fil per randa, molts <strong>de</strong>ls camps <strong>de</strong> conreu, séquies i camins <strong>de</strong> l’Horta <strong>de</strong> València, a la recerca <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s i evidències<br />

materials sobre les primeres construccions hidràuliques d’aquest rerepaís. “La localización <strong>de</strong>l acueducto <strong>de</strong> la Covatella a su paso<br />

por Go<strong>de</strong>lla fue fruto <strong>de</strong> un proyecto <strong>de</strong> investigación <strong>de</strong>sarrollado por la Secció d’Antropologia y Prehistòria <strong>de</strong>l Centre <strong>de</strong> Cultura<br />

Valenciana y particularmente, por uno <strong>de</strong> sus miembros más <strong>de</strong>stacados, Don Nicolau Primitiu Gómez Serrano. El objetivo <strong>de</strong> este<br />

proyecto era reconstruir el trazado <strong>de</strong> los acueductos que regaban las villae romanas situadas en la margen izquierda <strong>de</strong>l río Turia.”<br />

PASCUAL s.a.<br />

129 “A mas bajo nivel corría el llamado <strong>de</strong> “la Covatella” por el conferenciante, por ser el primer trozo <strong>de</strong> que tuvo conocimiento, en las<br />

Canteras <strong>de</strong>l “Barranquet Vell” <strong>de</strong> Go<strong>de</strong>lla y por canteros <strong>de</strong> Masarrochos. De este acueducto cita Cavanilles el trozo que esta al frente<br />

<strong>de</strong> la <strong>de</strong>sembocadura <strong>de</strong>l río Sot. Debe <strong>de</strong> tomar aguas <strong>de</strong>l Turia, hacia el Salto <strong>de</strong> Chulilla y <strong>de</strong>spués <strong>de</strong>l citado resto resto se ve en Gestalgar;<br />

en Benaguacil, atravesando el camino <strong>de</strong> Coca y <strong>de</strong>spués <strong>de</strong> la población; dirigiéndose a Vallbona, hallándose hacia Villa Flora;<br />

<strong>de</strong>spués en el Barranquet; hacia la Eliana; en el “Pla <strong>de</strong>ls Navarros”, atravesando la vereda <strong>de</strong> Bétera; en la parte alta <strong>de</strong> la Vallesa <strong>de</strong><br />

Mandor, atravesando la vía férrea, hacia la Cañada; en las llamadas “Covas Males”; en el “Pixaor”, <strong>de</strong> Paterna, atravesando la carretera<br />

<strong>de</strong> A<strong>de</strong>muz; en la “Masía <strong>de</strong> Campolivar”, en varios sitios; en las Canteras “<strong>de</strong>l Barranquet Nou y Vell”, <strong>de</strong> Go<strong>de</strong>lla; en el “Rincó<br />

<strong>de</strong>ls Llops”, <strong>de</strong> Moncada; en la “Cenia”, <strong>de</strong> Museros, y en Rafelbuñol, dirigiéndose hacia la “Plantá <strong>de</strong>l Marqués”, don<strong>de</strong> se pier<strong>de</strong> en los<br />

campos labrados <strong>de</strong>l Puig y Puçol.” GÓMEZ SERRANO 1928.<br />

F3<br />

82 - 83<br />

F1. Planta i<strong>de</strong>al d’una vil·la romana.<br />

F2. Ambient “albuferenc” prop<br />

l’Horta Nord (La Marjal <strong>de</strong>l<br />

Moro, Sagunt).<br />

F3. La Marjal <strong>de</strong> Massamagrell.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!