Ajuntament de Vinalesa

F1
Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
de conreu, i destruint també part del caixer principal de la Séquia de Montcada immediat
al Cano 474 .
Els períodes intermitents de crescuda del Carraixet suposaven un veritable trastorn,
les conseqüències del qual, podien durar força temps; ja que l’aigua traspassada la ratlla
de la mota —una mota més baixa que l’actual—, amb relativa freqüència és bellugava
més per on podia, o per on solia, i açò provocava, que molt a sovint, els caixers desaparegueren,
o els més pròxims entre si es barrejaren irremediablement, produint una confusió
inicial en els llauradors de la contornada. Allò que deien els avantpassats “la séquia
ha mudat el puesto”. Tot allò provava la paciència dels llauradors mil i una vegades; i mil
i una vegades el llaurador, tossut, s’associava amb els fronterers i altres damnificats per
tal de corregir allò que la natura, o, simplement, la ineficàcia d’una sèrie de decisions
preses en el passat, havia ocasionat com a problema crònic en el funcionament d’aquella
séquia ara perduda.
L’exemple més notable de l’obligada reconstrucció i modificació hidràulica d’aquest
paratge a la vora del Carraixet dins el segle XVIII, foren els dos episodis, gairebé consecutius,
de revinguda del barranc entre 1775 i 1776.
L’obligada i necessària reconstrucció de les infraestructures de la Séquia de Montcada
en aquesta àrea de Vinalesa durant aquests dos anys, no resultaren ni molt menys, una
tasca senzilla. La complexitat d’aquesta obra més enllà de les despeses econòmiques, i
la mobilització de centenars d’homes vinguts de tota l’Horta Nord —com a regants de
la Séquia de Montcada o simples jornalers— que havien de treballar alhora colze amb
colze en les inicials tasques de neteja, venia motivada
perquè la resta de feines de reconstrucció
a la zona afectada havien de fer-se amb una cert
grau de coordinació. Ja que la neteja es realitzava
al mateix temps que la recomposició 475
i plantada de bona part de la massa “forestal”
—d’albers blancs 476 i, imaginem, també de canyars—,
que actuava tradicionalment com protecció
del caixer de la séquia, des del Cano fins
el començament del Roll del Carraixet, i la disposició
d’un caixer provisional 477 , que suplint
temporalment la destrossa del Cano, permetera
el pas de les aigües de la Séquia de Montcada
pel barranc. Davant de la magnitud del desastre
produït en aquests anys, la següent fase després
dels treballs ja descrits consistí en crear un al-
474 “Nota del Gasto que sehaecho en abrir un pedaso de Cequia nueva de [...] pasos delargaria a la salida del Cano que trabiesa el Barranco
llamado de Caraget: termino de Vinalesa, en los dias 9:10:11:12:13 y 14 de desiembre 1776...” ARSM, Administració, Escures, visures
i despeses d’obra, LL9, 1776.
475 “Nota del Gasto que seha echo en lebantar los arboles que la abenida del Baranco aechado en tierra y Conponer los margenes: para
poderlos regar: que estan en dicho Baranco de Caraget: desde lasalida del Cano asta ynmediato el roll llamado de Caraixet [...] en 13
de marso 1775...” ARSM, Administració, B.14.2, Caixa 1, llibreta 12, 1771-1778. [1775].
476 “Nota del Gasto que se ha echo en planta alamos Blancos en el barano de Caraget para Resguardo delos Cageros dela Cequia Real en
el termino de Vinalesa: desde laparte de bajo del Cano asta ymmediato al roll: llamado de Caraixeet: los hombres que antrabajado
son uno de Cada lugar Cada día, los días: 20:21:22:23:24: y 25 de febrero 1775...” ARSM, Administració, B.14.2, Caixa 1, llibreta 12,
1771-1778. [1775].
477 “Nota del Gasto: de la Cagonada que sehaecho alos Rompimientos dela Cequia: Albaranco de Caraget: para pasar el agua alos molinos
mientras sehase Cequia: [...] los dias: son 20:21:22: y 23 de noviembre 1776...” ARSM, B.14.2, caixa 1, llibreta 12, 1771-1778.
[1776].