Ajuntament de Vinalesa

2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
també per a habilitacions agràries de menor abast i, fins i tot, per a la parcel·lació de nous
espais urbans”. 260
En el cas de l’Horta de València, un ràpid colp d’ull als establiments, i sobretot, a les
cartes de poblament 261 d’un grapat de poblacions, resulta revelador de com es va produir
el procés d’ocupació cristiana d’aquestes terres, amb un repoblament efectuat d’una
manera esglaonada i discontinua en el temps —Puçol (1242) 262 , Silla (1243, 1248 263 ,
i 1320 264 ), Carpesa (1243) 265 , Binata (1247) 266 , Torrent (1248) 267 , Moncada (1248) 268 ,
Massarrojos (1251) 269 , Almussafes (1251 270 i 1281 271 ), Borbotó (1265) 272 , Massamagrell
(1271 273 i 1338 274 ), Massanassa (1278) 275 , Museros (1279) 276 , Aldaia (1279) 277 , Quart de
Poblet (1334) 278 .
A hores d’ara, el procés d’ocupació inicial de l’alqueria de Benivolesar pels nous habitadors
cristians resulta amb les dades a la mà una veritable incògnita, davant l’absència
de la carta pobla o uns primers contractes d’establiments. Una situació de manifesta dificultat
que impedeix el coneixement precís dels primers passos dels elements feudals dins
d’aquesta demarcació i el nombre dels seus primers efectius humans. Així, les primeres
dades estrictes que coneguem sobre la població del loch de Binalesa al període medieval,
són les proporcionades pel llibre fiscal del morabatí —al qual després tornarem—, ja en
un fase molt avançada del segle XIV, l’any 1379 279 . Fet i fet, una vegada més, depenem de
manera inapel·lable dels resultats que en un futur ens proporcione l’arqueologia o una
troballa d’arxiu. Fora d’aquestes consideracions, resulta molt arriscat afinar uns anys
concrets per datar la primera ocupació feudal d’aquest terme. Per contra, tenim algunes
referències sobre activitats agràries a Vinalesa en les primeres dècades del tres-cents 280 ,
F3 F4
261 “L’estipulació, sempre per escrit, de les condicions del poblament i de la concreció de les relacions socials feudals va vehicular-se
mitjançant les cartes de poblament com a instrument col·lectiu.” GUINOT 2003: 364-365.
262 GUAL 1989: 54.
263 GUAL 1989: 46.
264 GUAL 1989: 49-50.
265 GUINOT 1991: 168.
266 GUINOT 1991: 196.
267 GUAL 1989: 46.
268 GUAL 1989: 48.
269 Ibídem.
270 GUINOT 1991: 233.
271 GUINOT 1991: 400.
272 GUINOT 1991: 303.
273 GUINOT 1991: 327.
274 GUAL 1989: 49-50.
275 Ibídem.
276 Ibídem.
277 GUINOT 1991: 383.
278 GUAL 1989: 52.
279 LÓPEZ ELUM 1972: 354-355.
280 “Arrendamiento de viña - Domingo Fabre huérfano de Tomàs Fabre militis alquila a Pere Borrás de Vinalesa por 5 años una viña
franca en Vinalesa por 7 s al año en San Miguel. (F103) 6 kalendas enero…” ARV, Protocols Pasqual Vallebrera, 4.231, any 1328.
[Document cedit per A. J. MIRA]
110 - 111
F1. Les feines al camp als temps
medievals.
F2. La trilogia mediterrània: cereals,
vinya i oliva. Agricultura
feudal.
F3. Arquitectura hidràulica.
Pont medieval (s. XIV-XV)
sobre la Séquia de Moncada a
Godella.
F4. Les feines al camp als temps
medievals [Récolte des olives.
Lyon, 1250-1300. Missel romain
dit de Boniface VIII (fragments).
Bologne (Lyon, B.m.,
ms. 5135, f. 008, 5135)].