Ajuntament de Vinalesa

F1
Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
ja que cadascuna d’aquestes alqueries constituïa un territori clànic on podien coexistir
distintes zones de residència separades per espais de conreu, i zones de pastures, caça i
recol·lecció. La alqueria (qarya) en si mateixa es dividia estructuralment en dos grans
zones: la primera, denominada mubāha, la constituïen les terres no apropiades —que
es subdividien entre els espais comunals (harīm) i els espais “morts” o terres incultes
(mawāt)—; la segona eren les terres de mamlūka, o espais amb propietaris individuals
o familiars. 168 Una aspecte aquests darrer força transcendental, ja que ens indica que la
major part de les terres de l’alqueria pertanyien als seus propis habitants.
Aquest solar conjunt del clan no sempre tenia uns límits precisos i podia barrejar-se
amb altres espais clànics; d’aquesta manera moltes de les fronteres o ratlles de delimitació
que coneguem d’aquestes alqueries a través de les fonts documentals cristianes, són
en la majoria dels casos una adaptació posterior dels mateixos feudals 169 . En poques paraules,
reconstruir l’àmbit espacial estricte de qualsevol alqueria d’aquesta contornada
més enllà de la mera hipòtesi no deixa de ser un exercici d’atreviment.
Examinant els efectes de la possible primera onada de pobladors berebers dins les
terres al nord del Guadalaviar, es confirma el succeït a altres indrets peninsulars conquerits,
assimilats o colonitzats pels fidels de l’Islam. Ja que l’emplaçament de moltes
d’aquestes alqueries tribals amb l’arrel Beni se situa a distàncies variables de la metròpoli
governada per la minoria àrab, i vora una sèrie de barrancs o paleocanals de singular
transcendència. El repàs d’algunes d’aquestes alqueries de ponent a llevant de l’Horta,
no té desaprofitament: Benimàmet i Benitaha —barranc d’En Dolça—, Beniferri i Benicalap
—barranc de l’Almara—, Benifaraig —Marjal de Moncada—, Benivolesar —barranc
de Carraixet—, o Benimaclet —el Palmaret.
El posicionament de les alqueries a la vora de la rambla, pot semblar poc lògic per
la nostra mentalitat actual, però si que resultarà més comprensible per qualsevol vell
llaurador de Vinalesa o la resta de l’Horta: qui no recorda les històries de pares a fills,
de quan es conreava al llit del barranc? Penseu per un moment que estem en una èpo-
168 MALPICA i TRILLO 2002: 238.
169 KIRCHNER 2002: 122-123.