Ajuntament de Vinalesa

2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
ajuda i assessorament tècnic 515 als responsables d’aquella nau tèxtil que es trobava al
mig de l’Horta de València.
Una de les “incomoditats” que patí de manera crònica la Fàbrica de Joseph Lapayese
fou la disponibilitat “limitada” de la seua principal font d’energia, l’aigua de la Séquia
de Montcada. Ja que, el gran avantatge que suposava comptar amb el salt i gran cabalós
curs d’aigua d’aquesta canal de forma periòdica, també suposava al mateix temps, la
submissió incondicional a les ordres del seu amo la Reial Séquia de Montcada. Ja que,
de semblant manera que els molins hidràulics disposats en aquest cas sobre el caixer
principal, la Comuna de Montcada mirava que el regolf que ocasionava el moviment de
la gran roda vertical instal·lada en el mur septentrional de la fàbrica, i el funcionament
del seu torn adjacent, no pertorbara el reg de les distintes derivacions que dimanaven
d’aquest caixer, aigües amunt, aigües avall. 516 Tot i que, aquestes “incomoditats” o perjudicis,
funcionaven també en sentit contrari, puix la Séquia havia de mantenir una
especial atenció en el control regular i constant d’aquest punt del seu recorregut, donat
que qualsevol “novetat” o alteració de les condicions inicials que havia de respectar la
Fàbrica de Vinalesa en el funcionament dels seus dispositius “hidràulics” solia ocasionar
notables perjudicis als regants de la contornada 517 . Malgrat aquests problemes, i alguns
altres que sorgiren per qüestions d’altra índole 518 , la relació de la Reial Séquia de Montcada
amb el seu “inquilí” generalment fou prou correcta. Perquè si una cosa resultava
evident, era que uns i altres es necessitaven, encara que les necessitats d’un foren majors
que la de l’altre.
La concreció espacial de la Fàbrica de la Seda, resulta fonamental per connectar a la
llarga, i de forma definitiva Gafaüt al teixit urbà de Vinalesa, ja que la perenne frontera
del caixer principal de la Séquia de Montcada, sembla
que quedava una mica atenuada per la regularització
urbà-industrial de l’espai que envoltava la fàbrica, i els
veïns d’una i altra banda tenien més raons per “relaxar”
una mica la distància “territorial” entre els dos nuclis de
població. No debades, Joseph Lapayese, quan hagué de
decidir comprar casa a Vinalesa, finalment ho feu a Gafaüt
519 .
515 CALVO 1999: 113-114.
516 “[...] dicho dia despues de aver fenido dicha visura: Acordaron todos los supradichos Sindicos y Cequiero: que el selador ó Cuidador dela
fabrica de Ylar y torser seda que esta acargo de Don Joseph la Payesse tenga obligacion en qualquier dia de la semana que sea Lunes
martes miercoles jueves viernes y sabado, dia de presepto que no se puede trabajar y no se trabaje en dicha fabrica; de lebantar el torno
lo que Comprenda para que pueda pasar el agua aquella que sisetrabajara, pasaria por el boquete de la rueda y no mas; y que el Lunes
primero que vendra que sera a trese de Junio 85 Visente Grifol de Miliana Y nasio Carseller de foyos: Joseph Sanchis de pusol Sindicos
y el Señor Luis Pasqual esteve Cequiero alas dos oras de la tarde dicho Lunes aDicha fabrica y pongan un señal dela que sube el agua;
para levantar el torno, en Cualquier día de la semana que no se trabaje; y siempre quede el agua alseñal; para que nosea perjuisio
para lafila, roll dels Orts y roll de Caraixet: ni tampoco para los regantes debajo la fabrica...” ARSM, Administració, Escures, visures
i despeses d’obra, LL19, 1785.
517 “[...] Asimismo dicho dia 10 yso presente a dicha Junta el dicho Amigo (Josef) [Síndic de Puçol] que a la fabrica de Don Josef lapayese: a
laparte de ariba de dicha fabrica en el Cagero de ariba ay un roll: que este sirve para desauar en la asequia: Real: el agua de las Caidas
de la asequia dels alcavons, y por motivo de estar el agua del remanso de la fabrica muy levantado algunos dias en ves de desauar toma
agua dela asequia Real siendo de perjuisio de los regantes de dicha fabrica abajo: y savia de ver que medio seade tomar que sea mas
oportuno y benifisioso que no Cause perjuisio a ninguno...” ARSM, Administració, Escures, visures i despeses d’obra, LL5, 1791.
518 “Dicho día uno de Junio 1793 Juntos y Congregados todos los supradichos Sindicos y cequiero en el dicho termino del Lugar de Masamagrell:
en el patio del Combento dela Madalena, yso presente el dicho Señor Cequiero: un memorial a la Real Junta de Don Josef
la Payesse; director dela fabrica de Vinalesa; y visto su Contenido: por los dose supra dichos sindicos y Cequiero de pues de aver tenido
algunas rasones Acordaron que el dicho Señor Cequiero: en asistensia: y Compañia de Visente Sorli Sindico por Meliana; pasen de
orden de dicha Junta a Valencia y hagan presente dicho Memorial a Don Josef Beneito Abogado de Dicha asequia: y en Caso de no
en Contrarse aqual quiera de los otros abogados dela misma asequia: y Consulten lo que se deve aser; y echo pongan el decreto en el
mesmo memorial; y puesto se le entregue al dicho Don Josef lapayese ó a Josef Moret su procurador...” ARSM, Administració, Escures,
visures i despeses d’obra, LL7, 1793.
519 “Este senyor, empresari, propietari de la fábrica de la seda de Vinalesa, apareix amb les següents propietats:
Ocho anegadas partida dels alcabóns que alindan con acequia de Moncada y cequia fila de Meliana. Tres anegadas misma partida y
con su fábrica. Mas posee una Casa Fábrica de Seda que linda con la cequia de Moncada y Fila de Meliana. Mas posee una casa en
Gafaut que linda con la de la viuda de Josep Peris y de la Cartuja de Valldecristo.” RESURRECCIÓ 2005: 47.
F2
152 - 153
F1. Portada del llibre del tractat
de la filatura de la seda per
Joseph Lapayese
F2. horts i arquitectura popular
al segle XVIII (Vinalesa)