Ajuntament de Vinalesa

Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
mitjançant una butlla papal, atorgava a Na Riqua Garcia, senyora de Binalesa, i els seus
descendents i súbdits, la “gràcia” de posseir la seua pròpia parròquia al marge de la de Foios 358 .
En realitat, com bé reflecteix la traducció castellana d’aquesta butlla realitzada per Miguel Eugenio
Muñoz y Lucientes 359 en el segle XVIII, i més modernament indica Sanchis i Sivera 360 ,
les gestions inicials per la consecució d’aquest dispendi havien sigut encetades per l’anterior
senyor de Vinalesa, Gabriel Garcia, metge personal de la reina Maria de Castella 361 —dona
d’Alfons el Magnànim—, quan unes dècades arrere, cap al 1455, havia decidit adquirir aquest
petit senyoriu pròxim al Carraixet 362 . Encara que existia un precedent d’altre titular de Vinalesa
unes dècades arrere, el doctor en lleis i ciutadà de València Francesc Blanc 363 , el qual havia intentat
sense èxit l’obtenció d’una parròquia per aquest terme al marge de Foios.
La cojuntura “espiritual” i devota que es vivia a la cort de la reina per aquestes dades
—construcció del Convent de Jesús 364 i fundació del Monestir de la Trinitat 365 amb la
figura emblemàtica de Sor Isabel de Villena pel mig—, afavoria el recolzament real al
projecte del galé, que a més a més, inclouria l’advocació de la nova parròquia a Sant
Honorat, un culte prou estimat per la reina 366 . No obstant això, la demora de les gestions
burocràtiques vaticanes, la mort de la reina pocs anys més tard, el 1458 367 , i sobretot, el
propi traspàs de Gabriel Garcia un parell d’anys després 368 , congelaren durant un temps
la fundació parroquial fins l’esmentat any 1472.
En aquesta època un dels cordons umbilicals que unien al senyor o senyora del terme
amb la parròquia de Vinalesa per temps, eren els Beneficis lligats a la invocació de Patró
San Honorat. Beneficis que en el cas de Violant Garcia, filla de l’anterior senyor del lloc,
acomplia en obligació de la corresponent clàusula testamentària 369 .
358 “ [...] L’afecte sincer de sincera devoció que la nostra amada en Crist, la noble dona Ricua Garcia, senyora de la vila de Vinalesa,
matrona de la diòcesi de València, dona probes de professar a l’Església Romana i Silla Apostòlica, la mereix dignament, que
concedim amb gust als seus desitjos en especial las que cedeixen en augment el culte diví i en la salvació de les ànimes amb tota
l’autoritat i poder per amb Deu [...] el predit Gabriel, dels bens que Deu li ha donat a la dita vila de Vinalesa, i en el lloc per al
convenient i a propòsit, puga fundar i edificar una capella, servida per un presbíter que en la mateixa, els Diumenges i dies festius
i quants fora oportú, celebrara mises fent que el mateix presbiter beneesca el pa i l’aigua els dies de Diumenge, i sentir les confessions
del dit Gabriel i la seua dona i els seus successors de la dita vila de Vinalesa, els seus domèstics i a tots els habitants utriusque
sequ personae de la dita vila...” APV, Pergaminos, A-1 (1472).
359 Aquest autor traduí fil per randa la major part de la bula papal en: MUÑOZ Y LUCIENTES, Miguel Eugenio, Descripción de los
pueblos, iglesias y parroquias del arzobispado de Valencia, fuera de la capital, sacada de sus archivos de orden de Su Majestad [Manuscrit
realitzat posiblement entre 1750 i 1758], en REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA, Ms: C-20, fol. 131r.- 132r.
360 “[...] tuvo desde muy antiguo una capilla que perteneció a Foyos hasta 1472, en que se desmembró y formó parroquia independiente
[...] cuyo señorio pertenecía al médico Gabriel Garcia. La desmembración se hizo a su instancia...” SANCHIS Y SIVERA 1922: 454.
[Suposem que Sanchis Sivera es basà en la traducció prèvia de Muñoz y Lucientes per narrar aquest episodi].
361 “La reina María, hija de Enrique III de Castilla y Catalina de Lancaster fue una mujer de proverbial religisiodad: La Reina Doña María
de Castilla fue hija de Don Enrique III, Rei de Castilla, que llamaron el Enfermo, i Hermana de Don Juan II, que después sucedió en
el Reino, Padre de Doña Isabel con quien se casó en Valencia año 1415 con el infante Don Alonso (sic), que el año siguiente fue Rei de
Aragón i después Conquistador de Napoles....año 1433 de donde ya no volvió... Ausente el rey Alfonso el Magnánimo su marido, la reina
María fue nombrada lugarteniente de la Corona y virreina” BENITO GOERLICH 1998: 45.
362 “[...] en 1455 compró dicho lugar y señorío Gabriel García, maestro de medicina y archiatra de los reyes de Aragón, que tenía entonces
unos 70 años de edad y contaba con un buen caudal adquirido con el constante ejercicio de su carrera (n. 2048). Opina el bien documentado
biógrafo del regio médico, que éste nació en Valencia en la penúltima década del siglo XIV, de 1380 á 1390; que en 1423 prestaba
ya sus asistencia profesional a los reyes, y que en 1455, hallándose viejo, morboso y falto de las energías necesarias para prestar los
constantes y asiduos cuidados que el habitual estado enfermizo de la Reina requería, pidió y obtuvo permiso para retirarse de la Corte
y regresar á Valencia con su mujer, que ex profeso fué á Borja para acompañarle en el camino.” MARTÍNEZ ALOY 1925: 1019.
363 “1413, maig, 22, Valencia” [...] “Els Jurats de Valencia al papa Benet XIII”: “Com que al lloc de Vinalesa, bastant populós, pertanyent
a la parroquia de Foios, a l’Horta de Valencia, i senyoriu de Francesc Blanc, doctor en Lleis i ciutadá de la mateixa ciutat, molts
moren sense sagraments, per la distancia entre amdos llocs, especialment per les pluges i tempestats”. “Per tals raons, preguem
que siga donada llicencia al dit Francesc per a construir a Vinalesa una esglesia sufragania de Foios, en que hom celebre els divins
oficis i administre els sagraments per un prevere”. RESURRECCIÓ 2004: 23.
364 “La reina María que había fundado ya en 1428 en las afueras de Valencia el convento de franciscanos observantes de Santa María de
Jesús...” BENITO GOERLICH 1998: 46.
365 “Así obtuvo permiso de Eugenio IV en una bula expedida en Siena el 23 de julio de 1443, siempre que el edificio tuviese iglesia, claustro
y las demás dependencias, concediéndole además el patronato mientras viviera…” BENITO GOERLICH 1998: 48.
366 “La reina María [...] quiso ahora fundar un monasterio de clarisas que con el título de San Honorato guardase la misma forma y regla
que se observaba en Tordesillas.” BENITO GOERLICH 1998: 46.
367 Segons relata Martinez Aloy —comentant uns textos redactats per Jaime Mur Sancho i Josep Rodrigo Pertegás—, Gabriel Garcia
donà assistència en els últims moments de la seua vida a la reina, en companyia de l’altre metge “oficial” Jaume Roig, encara que
la salut del senyor de Vinalesa ja es trobava prou ressentida per les seues afliccions i xacres de la vellesa. Vegeu: MARTÍNEZ ALOY
1925: 1019-1020.
368 “Vuelto á su Estado, el señor de Vinalesa no salio más de dicho lugar; molestado por la gota, habiendo sufrido uno ó mas ataques apopléticos,
testó en 28 de Junio de 1460, instituyendo heredera universal á su hija Violante y usufructuaria a su mujer Na Riqua ó doña
Enriqueta, como decimos ahora. Murió probablemente a fines de 1460 ó en 1461 y su cadaver fue trasladado á Valencia.” MARTÍNEZ
ALOY 1925: 1020.
369 “Hay un Beneficio fundado vajo la invocacion de San Onorato por Doña Violante Garcia Tous de Mompalau Dueña del Lugar por
su testamento ante Antonio Barreda escribano de Valencia â 1º de Septiembre de 1474 con dotacion de 20. Libras...” MUÑOZ Y
LUCIENTES, Miguel Eugenio, Descripción de los pueblos, iglesias y parroquias del arzobispado de Valencia, fuera de la capital,
sacada de sus archivos de orden de Su Majestad [Manuscrit realitzat posiblement entre 1750 i 1758], en REAL ACADEMIA DE LA
HISTORIA, Ms: C-20, fol. 133r.