Ajuntament de Vinalesa

2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
na a meitat del cinc-cents 389 ; i com detalla el text d’Escolano que hem apuntat com a
introducció al començament d’aquest període, Vinalesa no fou una excepció. El que
resulta en primer lloc interessant de la dada sobre la vinculació de Vinalesa al moviment
agermanat és que aquesta informació la proporcionà el grup d’ambaixadors enviats
pels Braços Militar i Eclesiàstic del Regne 390 —és a dir, un grup de representats de
l’aristocràcia valenciana més selecta, i del poderós lobby eclesiàstic— en la seua trobada
amb al rei Carles I per tal de denunciar als agermanats i la situació de revolta imperant
en bona part del regne. I seguint amb les dades interessants, ens trobem que el clavari
—o tresorer si es vol— d’aquesta junta de representants era mossen Francesc Joan, major
391 , el qual exercí el càrrec durant bona part de la Germania 392 .
No eren temps bons, ni per uns ni per altres, perquè als èxits inicials dels agermanats,
amb els llauradors de la Contribució saquejant els senyorius de “moriscos” en els primers
contraforts de la Calderona 393 , vingueren les victòries de l’altra part, especialment del Duc
de Sogorb en Oropesa i Almenara, que arribant més tard a l’Horta, els tornà el colp 394 .
En aquest cas, podem suposar el temps d’infortuni per a les famílies de Vinalesa i tota la
contornada, exposades a l’acció bèl·lica de les tropes del virrei, quedant moltes vegades
a les cases només dones, vells o xiquets com suggereix la crònica. Finalment, després de
l’efímera victòria de les tropes agermanades a Xàtiva l’estiu de l’any 1521, vingueren una
sèrie de derrotes encadenades que amb la presa de València per les tropes del virrei, i la
F2 F3
389 “[...] en los otros pueblos donde reynava la ambicio como en el pueblo de Valencia, tambien siguieron como hijas a la madre: y se agermanaron
con ella: como fue en Massamagrell que XXXX hombres a viiii de Março de M.D.XX se agermanaron. Y a xi del mesmo mes
los moradores del grao de la mar se agermanaron. A xxi del memso cxxxviiii hombres de Biar se agermanaron. E a xxii de Abril del
mesmo Año los moradores de Mizlata se agermanaron. A xxviiii del mesmo mes los moradores de Aldaya se agermanaron. A vii Abril
del mesmo año justicia y jurados y xxxxiiii hombres de Sollana se agermanaron con Valencia.” VICIANA 1972.
390 “[...] y como vieron que el pueblo corria a toda su perdicion sin freno, juntaron estamento, y salio decretado, que algunos dellos partiessen
a toda diligencia a Barcelona, a dar cuenta al Rey Don Carlos, que tenia Cortes a los Catalanes, del peligroso estado, en que se
hallavan las cosas; y que le suplicassen abreviasse las Cortes de Cataluña, y viniesse a Valencia a jurar de Rey, que en esto consistia todo
el sosiego del Reyno. Fueron los embaxadores nombrados, Don Juan de Castelvi, Don Pedro de Corella, Don Gaspar de Boyl, Don Pedro
Mercader, mossen Manuel Piera, Gaspar de Montagudo, Juan Saburgada, y Francisco Saburgada: y en otros despachos, llevaron, para
mover el animo del Rey, en que el capitan de los comuneros del quartel de Campanar, persuadia a los de Binalesa se empadronasen en
la Germania. Donde es de saber, para luz de lo restante desta historia, que la union que entre si hizieron, la llamaron ellos en lengua
Valenciana Germania, que es dezir hermandad...” ESCOLANO 1611: 1461-1462.
391 “En fi, foren enviats mil y dos cents ducats de or, los quals vingueren en poder de don Francès Joan, perquè los vint elets lo elegiren
en clavari per a rebre totes les pecúnies que darien en la dita embaxada...” DURÁN 1984: 103-104.
392 “Durante la Guerra de las Germanías fue partícipe directo como representante en diversas ocasiones del brazo militar, en concreto lo
hallamos por ejemplo como electo del mencionado brazo para responder al vicecanciller Antonio Agustín, enviado de Carlos V ante la
revuelta agermanada...” SANCHIS MORENO 2002: 21-22.
393 “En este mismo dia que el duque entro en Villareal, los agermanados de Campanar, y otros lugares de la huerta de Valencia saquearon
Betera, Naquera, Sierra, y otros lugares de Agarenos...” VICIANA 1972: fol. 148.
394 “E stan en Paterna saquejaren e robaren tota l’Horta de València, encara que no y trobaren molta roba, perquè dies avia que tots los
llauradors de l’Horta s’eren retrets dins València en les cases dels cavallers, les quals avien saquejades los de València. Emperò com
he dit, l’eixèrcit del virrey corria tota l’Horta, de tal manera que nengú gosaba eixir de València.” DURÁN 1984: 357.
130 - 131
F1. El Cano del Carraixet. Arquitectura
hidràulica monumental
a les portes de Vina
lesa (Ia) [Mangue, I, i Martinez,
A: 2004].
F2. Vivint a la vora del carrer
Major.
F3. El Camí de Morvedre. De
València a Vinalesa [Rosselló
Verger: 1990].