Ajuntament de Vinalesa

2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
regió de València comença a aparèixer de forma més regular en les fonts oficials i la
història d’al-Àndalus 145 .
Dins d’aquesta darrera etapa, sabem que aquesta zona oriental es componia de dos
gran províncies, una era la kura de Tudmir, i l’altra era la kura de Balansinya. La primera,
“comprendía las actuales provincias de Alicante, Murcia, Sur de Albacete y Norte deAlmería,
limitando de norte a sur con las vecinas coras de Valencia, Santaver, Toledo, Jaén e Ilb ra” 146 ;
la segona “arribava pel nord prop del riu Ebre, i per l’oest abraçava Requena, mentres que
pel sud és probable que abraçara Xàtiva i que la frontera fóra a la Vall d’Albaida”. 147
I és en aquesta darrera circumscripció, on des d’aproximadament el segle XI, rebem
les primeres notícies sobre l’existència d’una de les hortes més importants de tota la
Mediterrània occidental: “El dia de la aparición de la luna de sauwal (14 de octubre de
1094) los musulmanes celebraron la oración en común por la fiesta de la ruptura del ayuno,
en Menzil Ata (Mislata), junto a la acequia Hawwara (Favara)” 148 .
Així doncs, des del segle XI en davant, tenim constància que la gran horta de Madina
al-Turab, un gran espai agrícola creat a esquerra i dreta del curs baix del riu Guadalaviar,
fou, sens dubte el gran element vertebrador del paisatge rural d’aquest rerepaís i les
seues gents. No obstant això, cal tenir en compte que abans de la creació i consolidació
d’aquest gran solar irrigat, passaren moltes més coses que caldria explicar.
L’Horta quan no era horta.
Un paisatge d’hispanoromans i visigots abans d’al-Àndalus
Amb la caiguda de l’Imperi romà —entorn dels segles IV i V dC—, i el col·lapse de les
seues estructures polítiques i administratives estatals, aquesta franja de la Tarraconense
145 GUICHARD 2001: 48.
146 GUTIÉRREZ 1996: 28.
147 PIQUERAS 1995: Vol. 1, 23.
148 DARI 1963: 97. [citat a BURRIEL 1971: 147]
F3
86 - 87
F1. Monedes d´al-Andalus.
F2. Conreus andalusins: melons,
carabasses, xufa, etc.
F3. Plànol de l’alqueria islàmica
de Bofilla (Bètera) [López Elum:
1994].