Ajuntament de Vinalesa

Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
“Entre los diferentes aparatos de la fábrica había 20 tornos de hilar y torcer con 288 husos
cada uno, 120 telares mecánicos, una rueda hidráulica Poncelet de 6 caballos de vapor, y tres
máquinas de vapor verticales, de 14, 12 y 50 caballos de vapor, sistema de Watt la primera
y Alexandre las otras dos, que se utilizaban en la filatura, torcidos y sacos, respectivamente.
Queremos destacar que la rueda hidráulica y la máquina de vapor eran motores alternativos
para poner en movimiento los aparatos de la fábrica, el primero era más económico si bien
dependia del caudal de la acequia, el cual estaba condicionado por los riegos de las tierras y
las sequías. En informe tasaba también otras partes accesorias a la fábrica, como los talleres
de herrería y carpintería, cuya finalidad era atender las frecuentes reparaciones, y una pequeña
fábrica de gas hidrógeno procedente de la destilación de la hulla, para alumbrar durante
la noche los talleres de tejido de lonas. También se incluía una casa cercana a la fábrica, de
propiedad de los senyores Trenor, y destinada a dormitorio de las operarias que trabajaban
en la fábrica...” 566
Un dels elements que resultava força rellevant en el conjunt dels artefactes que integrava
la Fàbrica de la Seda, respecte el seu propi funcionament, era la ja comentada
i monumental roda vertical moguda per les aigües de la Séquia de Moncada. Aquesta
peça, veritable motor “hidràulic” de la nau fabril, era una novetat tècnica relativa, ja que
des d’època medieval, l’aplicació de les rodes horitzontals o verticals, especialment en
els molins d’aigua 567 , fou una destacada realitat tecnològica dins les aigües d’aquesta
séquia i la resta de canals de reg de la comarca.
Tomàs Trénor es convertia així en el fil conductor d’una sèrie de destacats personatges
del passat, com nobles o mercaders de la València de l’Antic Règim, que havien sigut necessàriament
clients habituals de la Comuna de Moncada. La vella canal d’origen andalusí,
prestava ara, segles més tard, un servei inestimable a les instal·lacions de la Fàbrica
de Vinalesa, a través del seu canal principal, que comunicava la força de les seus aigües
a aquesta gran roda vertical 568 , un artefacte de la fàbrica força cridaner, que forasters o
veïns de la contornada es mirarien amb admiració i curiositat.
Uns anys després d’haver adquirit la fàbrica, durant l’any 1847, Tomas Trénor ja tenia
en ment realitzar una sèrie de millores i canvis substancials en el conjunt dels seus aparells.
Un bon exemple és la substitució de la gran roda vertical situada sobre el caixer de
la Séquia de Moncada:
“Se conserva una carta de fecha 2 de julio de 1847, dirigida a la Comuna de la Real Acequia
de Moncada, donde los arquitectos informan de las obras que pretenden realizar en esta acequia,
concretamente se refieren a la colocación de una nueva rueda hidráulica en la fábrica, y
explican que ello no causará ningún perjuicio a la comunidad de regantes.” 569
Sembla que l’operació de substitució de l’enginy es demorà més del previst, potser per
una sèrie d’inconvenients i reticències de la propietària del canal, la Reial Séquia i Co-
566 RUIZ 2005: 201.
567 “Amb tot, ens trobem davant de les majors, més complexes i potents màquines de la València preindustrial, de les que depenia el
diari manteniment d’una població la dieta de la qual reposava en la farina panificable, així com el desenvolupament de l’activitat
industrial des de la més primerenca Edat Mitjana, amb la proliferació de molins drapers, almàsseres, molins paperers, molins esmoladors,
enginys sucrers, i encara més avant molins d’algeps, de pòlvora, fàbriques de pintes, etc...” GLICK et al. 2000: 14.
568 “En los años 40, como tendremos ocasión de observar se construyen muchos molinos y se instalan ruedas hidráulicas como consecuencia
de la reciente liberalización de este tipo de actuaciones.” MARTÍNEZ 1995: 35.
569 RUIZ 2006: 232.