Ajuntament de Vinalesa

2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
na fins arribar a les immediacions de Vinalesa, i fins i tot, més avall, a l’àrea albuferenca
arrimada a la mar 103 que s’estenia des d’Alboraia fins a Puçol 104 , en un paral·lelisme
semblant al ecosistema existent a l’Albufera entre el Túria i el Xúquer 105 .
Segons l’arqueòleg Joan Bernabeu, entre el 7.000 i el 6800 b.p. 106 apareixen les primeres
comunitats agrícoles i ramaderes en el litoral mediterrani espanyol 107 , encara que aquest
mode de vida tardarà un temps en consolidar-se de forma general. Aquells homes i
dones dels temps neolítics combinaven el conreu de cereals —com el blat i l’ordi—,
espècies lleguminoses, i un bestiar on les espècies dominants eren l’ovella i la cabra.
A més a més, davant l’absència a hores d’ara d’evidències materials, més o menys directes,
sobre campaments, àrees de treball o restes d’algun poblat dins o en les rodalies
de Vinalesa, resulta inviable identificar o descriure amb mínimes garanties la seqüència
de l’hàbitat i ocupació d’aquesta contornada pels humans. Situació de desconeixement,
agreujada per la cadena de transformacions topogràfiques, hidrològiques i geomorfològiques
ocorregudes des de la pròpia conformació del pla d’inundació del Carraixet en la
fase de transició holocena; a la qual caldria afegir el conjunt d’intervencions i activitats
erosives provocades per la progressiva acció antròpica que registrarà aquesta zona des
dels darrers 3000-4000 anys, en coincidència amb fenòmens semblants que s’observen
en altres conques fluvials del litoral mediterrani 108 o valencià.
Els ibers
Dins del període de dominació i ocupació dels ibers en aquestes terres (ss. VII-IV aC),
Vinalesa i les terres més properes, a esquerra i dreta del Carraixet, es trobaven dins de
l’àmbit geogràfic dominat per la tribu dels edetans, un espai territorial de grans dimen-
F3 F4
103 “A la derecha y cerca, si no inmediato a la desembocadura del Turia, desde sus mismas orillas hasta el Grao y huertas a él próximas,
existieron hasta el siglo XV extensos pantanos, resto sin duda de las lagunas primitivas, y más al Norte, en la extensa zona comprendida
entre los pueblos de Borbotó, Carpesa y Benifaraig, hasta Museros por Poniente, y Massalfassar, Mahuella y Teuladella por Levante,
en que aun ahora han de practicarse obras de desagüe para hacer más productivas las tierras, excesivamente húmedas...” RODRIGO
1922: 43.
104 PARDO et al. 1996: 63-86.
105 “Al llarg del quaternari, trangressions i regressions marines modelaren l’espai que hui comprén l’Albufera de València, generant
una translació lateral —mal coneguda— d’ambients albuferencs i marins (Mateu et al., 1985). La darrera pulsació marina —entre
6.000 i 3.500 BP— donà origen a l’Albufera actual, posterior —segons Rosselló (1995)—, a una altra més oriental i més baixa.”
SANCHIS IBOR 2001: 33.
106 Aquesta abreviatura, b.p. (before present), obeeix a la forma utilitzada en arqueologia per datar temporalment les troballes, restes,
dipòsits o jaciments prehistòrics a través del mètode del Carboni-14. Bàsicament, el número que s’indica abans de l’abreviatura
correspon al nombre d’anys anterior al present —que dins aquesta formulació científica es considera l’any 1950. És a dir, si es vol
esbrinar la data en el calendari cristià, s’hi hauria de restar 1950 a l’any que figura abans de les sigles BP.
107 “Les primeres comunitats agrícoles i ramaderes aparegueren a les terres costaneres de la Mediterrània amb una cronologia diversa.
Així, a Grècia s’hi troben documentades cap al 8.000 b.p., mentre que al sud d’Itàlia no ultrapassen el 7.500 b.p.; al sud de França
i al Mediterrani espanyol les trobem documentades entre 7.000-6.800 b.p. i a Portugal entre 6.500-6.300 b.p.” BERNABEU 1995:
24.
108 “La investigació realizada en las últimas décadas ha llevado a la conclusión de que las actividades humanas alteran las condiciones
ambientales a escalas de tiempo muy cortas y de que son capaces de alterar sustancialmente el sistema hidrológico [...] En el entorno de
la cuenca mediterránea se sabe que la deforestación extensiva relacionada con el avance de la agricultura creó un panorama abierto y
susceptible a la erosión hacia el 3000 BP...” CARMONA 2003:12.
78 - 79
F1. Monedes de Saguntum (As
del s. II a. C.).
F2. Moneda romana de Valentia.
F3. Ullal a l’Horta Nord (El
Puig) (I).
F4. Ullal a l’Horta Nord (El
Puig) (Ia).