Ajuntament de Vinalesa

F1
F2
Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
més, i associat als nous models urbanístics de planificació territorial, es constata, en
determinats moments, l’existència d’importants borses de sòl urbanitzat però no construït,
es a dir, solars en espera de ser edificats; en aquesta situació s’ha arribat a trobar,
puntualment, a mitjans de la dècada actual, el 20% del sòl total urbà del nostre poble.
En 1887, més del 60% de les vivendes de Vinalesa es concentraven al llarg de l’eix viari
constituït pels actuals carrers: Cura Sapiña, Major, Fàbrica, Plaça de Gafaüt i Ample, que
no feien sinó unir el camí que donava accés des de Mirambell, paral·lel al llit del Carraixet,
amb el que donava eixida cap l’antic camí a Sogorb per la Venda del Sombrerer.
Aquest eix es constitueix en una espècie d’espina dorsal del poble. Tan sols un any més
tard, el Nomenclátor del
Instituto Geográfico y Estadístico
680 comptabilitzava
en aquest corredor urbà
prop de 200 immobles 681 ,
sumant juntament les construccions
tombades sobre
el Carrer Major i voltants
i el conjunt d’edificis que
s’agrupaven en allò que el
funcionari estatal entenia
com Barrio de Santa
Bárbara —una referència
oficial que, recordem, encobria
la denominació tradicional
Gafaüt. En el que
era el poblament dispers
del terme es registraven 26
edificacions, entre el molí,
alqueries i barraques, etc.
A finals de la segona dècada
del segle XX, als carrers
que constituïen l’eix vertebrador de Vinalesa, s’ha d’afegir el carrer de Santa Bàrbara,
que donava pas al camí que travessava el Carraixet, a l’altura del Cano de la Séquia de
Moncada, i es dirigia cap Alfara i Moncada. 682 El carrer Doctor Mollà 683 , començà també
a tenir importància com a punt d’entrada al poble en el nou camí vers la carretera de
680 Nomenclàtor de las ciudades, villas, lugares, aldeas y demas entidades de Población de España, en 1º de enero de 1888, formado por la
Dirección General del Instituto Geográfico y Estadístico, Cuaderno 45, Provincia de Valencia, Madrid, 1894. ADPV, C.3.6.4, caixa 4.
681 Les dades que donava el nomenclator eren les següents: Per a l’àmbit del que es considerava com “Barrio de Santa Bárbara” es
comptabilitzaven 61 edificis d’una planta i 21 de dos; amb un notable increment respecte als 43 edificis d’una planta i 3 de 2 que
registrava la mateixa font estatal en l’any 1861. Per allò que s’hi anomenava estrictament com “Lugar de Vinalesa” es xifraven 36
edificis d’una planta, 78 de dos i 5 de tres. Nogensmenys, ací els valors eren semblants a 1861 —38 edificis d’una planta, 68 de dos,
i 2 de tres—, la qual cosa, malgrat el lleuger increment, evidenciava una certa estabilitat urbanística en aquest sector del poble.
Finalment en 1888, el nombre total de immobles que remitien al poblament concentrat a Vinalesa era de 201.
682 “Adherirse a la solicitud que por iniciativa de este ayuntamiento, y en virtud de acuerdo del día doce de Junio de este año, elevan al
Excmo. Sr. Ministro de Fomento los de Moncada, Alfara del Patriarca y otros de esta comarca, en súplica de que el Estado construya una
carretera que, pasando por estos pueblos, termine en el camino Real de Barcelona o en las estaciones del ferrocarril eléctrico de Foyos o
Meliana”. AMV, Actes municipals, 10 Juliol 1921, Fol. 40.
683 “Que para exteriorizar el aprecio y distinción merecida que guarda este pueblo a D. Rafael Mollá Rodrigo, ilustre hijo de esta localidad,
sabio Catedrático de la Universidad Central, Médico eminente y académico de la Real Medicina de Madrid, se rotule la calle del Camino
Nuevo con el nombre de D. Rafael Mollá, a quien se guarda profunda y entrañable gratitud por cuanto hace en beneficio de esta
localidad, prodigando de manera desinteresada a estos vecinos su vasta ciencia...”. AMV, Actes municipals, 7 Setembre 1922, Fol. 37.