Ajuntament de Vinalesa

A les portes de Vinalesa s’havia ensenyorit
la destrucció però una vegada més,
com sempre, Vinalesa en va eixir indemne:
Sant Honorat? O la privilegiada situació
geogràfica? Contra gustos… Un monolit,
al costat del llit sec, commemora el
tràgic esdeveniment i deixa memòria del
potencial destructiu del Carraixet.
1.2. L’espai agrari de Vinalesa
1. Vinalesa, terres i aigua
Els elements essencials que defineixen un paisatge agrari són el parcel·lari i els cultius.
El primer fa referència a la forma, grandària i orientació de les parcel·les; a més, aquestes
s’incardinen dins d’unes línies de rigidesa, difícilment mobibles en el temps, com són
els camins i especialment les sèquies. En el cas de Vinalesa, com descrivim en altre lloc
d’aquest llibre, els grans eixos fixos del reg són: el canal de la Real Sèquia de Montcada,
el roll de Carraixet, la sèquia dels Alcavons i la Fila, amb les seues dues grans derivacions
locals, la fila del Ters i la de Macarella. Dins d’aqueixes línies de rigidesa, el parcel·lari ha
evolucionat al llarg del temps, tendint sempre a la disminució de la grandària mitjana
de les parcel·les. És complicat, per falta de fonts documentals, establir la grandària de
les parcel·les en cada època, però afortunadament, almenys per a una part del nostre
terme, això si és possible. Gràcies al Capbreu de la cartoixa de Vall de Crist de 1540-1541
podem tractar de rememorar el paisatge agrari de l’horta de Vinalesa en els anys centrals
del segle XVI. Un paisatge els components del qual són: el parcel·lari —grandària
i límits de les parcel·les—, la xarxa de sèquies i els cultius i també la distribució de la
propietat.
Des del punt de vista de la grandària de les parcel·les, el paisatge agrari de Vinalesa a
mitjan segle XVI era ben distint de l’actual. Considerant les 102 parcel·les rústiques que
com a tals apareixen en el Capbreu, el 16,6% posseïen una superfície inferior a la cafissada
—quan en l’actualitat aquest tipus de parcel·les suposen més del 94% del total del
terme— mentre que el 63,7%, tenien superfícies compreses entre una i dues cafissades;
les compreses entre dues i tres suposaven el 10,8% i les compreses entre tres i quatre el
5%; a més dues parcel·les posseïen una superfície de quatre cafissades (24 fanecades),
i per sobre d’aquestes, existien una parcel·la amb cinc cafissades (30 fanecades) i altra,
la de major superfície,
d’una jovada (6 cafissades,
36 fanecades) propietat
d’Esperança Raudor, un
dels més importants propietaris.
En l’actualitat solament
una parcel·la ateny
dotze fanecades.
20 - 21
F1. Revinguda del Carraixet
any 2000.
F2. Parcel·lari del terme de Vinalesa.
F3. Productes de l’horta.
F2
F3