Ajuntament de Vinalesa

F1
F2
Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
2.1. Els primer pobladors a la vora del Carraixet.
De la prehistòria als romans
De la Pedra al Bronze
Encara que recentment es confirmà l’antigor de les primers restes d’homínids
—130.000 anys— trobats a terres valencianes, dins la Cova de Bolomor (Tavernes de
la Valldigna, la Safor) 95 , a hores d’ara, els primers registres materials coneguts sobre les
comunitats humanes que xafaren i recorregueren l’Horta de València allà a la Prehistòria,
ens són molt més recents, sobretot, si atenem a la pròpia conformació física de la
plana al·luvial. Ja que, en aquest cas concret com en el d’altres comarques valencianes
arrimades a la mar, la seua gènesi, lligada indefugiblement a un ambient quaternari
—susceptible d’estar sota les aigües en la seua major part fins l’etapa de transició entre
el Pleistocé i l’Holocé 96 —, condicionà, i molt, les primeres manifestacions de l’element
humà dins aquesta zona a una fase més tardana d’aquest darrer període 97 .
Així, en un espai tant modern com la plana al·luvial del Túria, les primeres empremtes
dels nostres avantpassats es vinculen, generalment, a les àrees més elevades o adjacents
a cims de certa consideració, llocs que proporcionaven privilegiats miradors on hom
podia guaitar la caça o establir campaments més o menys estables. És el cas de les restes
localitzades terra endins, cap a ponent, a Paterna, Aldaia, Riba-roja o Manises.
No resulta destrellatat interrogar-se si Vinalesa, situada a la mota més alta del Carraixet,
i en una zona de transició respecte als ambients pleistocens, haguera pogut acollir
la presència intermitent de grups o famílies d’aquesta època.
Un bon exemple d’un cas semblant serien els jaciments arqueològics situats prop la
desembocadura del Xúquer, a Cullera 98 , i amb cronologies “tardanes”
entre el l’Eneolític i l’Edat del Bronze, els quals aprofiten
perfectament la situació estratègica i l’elevació de la muntanya
sobre el nou nivell de les aigües al pla d’inundació. Resulta
molt probable que elevacions d’aquesta part del Carraixet, com
els Germanells (Rafelbunyol), o la Patà (el Puig) acompliren
aquesta funció de primers emplaçaments humans estables entre
finals del Neolític i començaments del Bronze 99 , de forma similar
als existents en la veïna comarca de la Ribera 100 o a ponent de
l’Horta de València entre Paterna i Riba-roja 101 .
Presumiblement, en el transcurs de l’etapa mesolítica, i d’igual
manera que succeïa a les vores del proper riu Túria 102 , una sèrie
de grups humans es dedicarien a caçar, pescar, i recol·lectar espècies
silvestres seguint el curs del Carraixet, des de la Caldero-
95 La darrera recopilació d’estudis i treballs sobre el primer poblament humà a terres valencianes podeu trobar-la en VILLAVERDE
2001-2002.
96 L’il·lustrat Cavanilles ja apuntava aquesta possibilitat quan realitzà la seua descripció general de l’Horta de València: “La huerta
entera de Valencia hasta las raices de los cerros y montes debió ser mar en otros siglos posteriores á la epoca en que todo el reyno estuvo
sumergido...” CAVANILLES 1989: I, 130.
97 “La morfología de los litorales mundiales ha cambiado de forma espectacular durante los últimos milenios y siglos. El punto de partida
puede ubicarse en la transgresión marina postglaciar holocena (transgressive-system-tract = TST) que culmina en las costas entre el
5000-6000 BP (maximum flooding = MF), momento en que la invasión de agua marina originó un trazado litoral muy irregular.”
CARMONA 2003: 12.
98 MONRAVAL i RIPOLLÉS 2005.
99 BURRIEL 2002.
100 MARTÍ i DE PEDRO 2000.
101 Vegeu: FLETCHER i PLA 1978: 66, 70-72.
102 De temps ençà son coneguts en la investigació arqueològica una sèrie de jaciments relacionats amb cronologies del Bronze i del
Ferro dins aquest corredor fluvial, especialment, des dels termes de Paterna i Riba-roja cap a l’oest.