Ajuntament de Vinalesa

F1
F2
Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
dències, discretament encaixat a l’esquerra del barranc, al camí o ruta que connectava
Alfara, Foios, Macarella i Carraixet —mitjançant el pas d’aquesta rambla seguint el curs
del caixer principal de la Cequia de Moncada.
Dins dels aspectes purament descriptius, la morfologia que mostra l’esquelet principal
del nucli més antic de Vinalesa resulta pròpia d’una pobla 644 o refundació cristiana
d’època baix-medieval. Almenys,
en la configuració del
recinte urbà, aparentment,
no s’endevina cap petjada o
rastre del poblament islàmic
preexistent.
La disposició espacial que
s’observa ací correspon al
tipus poble-camí, amb una
sèrie d’edificacions de tipus
rectangular arrenglerades de
forma ordenada i perpendicular
a un carrer principal
obert 645 . Immobles que anaren
alineant-se, uns als costat
dels altres, a esquerra i dreta
d’aquest vial, i agrupats mitgera
contra mitgera, seguiren
la mètrica urbana feudal
present a terres valencianes.
Així, aquest primer teixit
urbà de Vinalesa, plegat majoritàriament
a l’ombra de
l’omnipresent carrer Major,
basculà en la seua concepció
cap al sector d’horta irrigat
pel “royll apellat de carraxet”.
És aquesta una típica
i genuïna operació urbanística, de l’estil de les executades a l’Horta de València o altres
indrets del territori valencià entre els segles XIV i XV 646 , que potser regularitzaria
l’hipotètic poblament inicial desordenat a la vora del camí. Sense que, a hores d’ara,
expectants d’una intervenció arqueològica sistemàtica al poble o l’ocasional trobada de
documentació d’arxiu, puguem determinar una data concreta o exacta per al projecte
inicial de constitució del loch de Vinalesa, i resseguir, fil per randa, l’evolució històrica
immediata del seu solar.
644 “En principi, la denominació de ‘pobla’, tal i com s’utilitza a la documentació dels segles XIII i XIV, es refereix a una fundació urbana
de nova planta. Una pobla, doncs, pot identificar-se perfectament amb una vila nova. No obstant, hem de tenir en compte que
‘vila’ és també una noció jurídica que comporta l’existència d’un govern veïnal, mentre que la qualitat de pobla té, bàsicament, un
contingut físic. És per això que la denominació de ‘pobla’ s’aplica, també, a operacions urbanístiques que no es corresponen amb
la creació de veritables viles. Pot tractar-se, doncs, de llogarets o ravals que depenen d’un centre urbà major.” TORRÓ i GUINOT
2001-2002: 52.
645 “La calle debía ahora de constituirse en el eje vertebrador del poblamiento, y las viviendas,de forma rectangular, se habían de articular
perpendicularmente a ella, mediante varias crujías dispuestas en profundidad.” GARCÍA MARSILLA 1999: 249.
646 Un bon exemple gràfic de mostra, en relació a la planificació de l’urbanisme feudal d’aquesta època, és el cas de la Pobla d’en
Mercer als extramurs de la ciutat de València. Vegeu: TORRÓ i GUINOT 2001-2002: 90.