Ajuntament de Vinalesa
Ajuntament de Vinalesa
Ajuntament de Vinalesa
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
1. <strong>Vinalesa</strong>, terres i aigua<br />
Els espais hidràulics inclosos dins el perímetre regat per la séquia <strong>de</strong> Montcada són<br />
el resultat <strong>de</strong> la interacció secular <strong>de</strong> l’activitat humana, creadora <strong>de</strong> la xarxa <strong>de</strong> reg<br />
i drenatge, i <strong>de</strong> les formes naturals <strong>de</strong>l mateix espai geogràfic39 . El resultat és un bell<br />
conjunt <strong>de</strong> plans inclinats, les parcel·les irriga<strong>de</strong>s, cadascuna <strong>de</strong> les quals amb son rec<br />
individualitzat. L’horta resulta d’un conjunt <strong>de</strong> séquies <strong>de</strong>riva<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la canal principal<br />
i subdividi<strong>de</strong>s en sequioles menors; més una xarxa <strong>de</strong> drenatge artificial que, amb els<br />
sobrants <strong>de</strong>l reg <strong>de</strong> les parcel·les alteres, ajuda a regar les <strong>de</strong> més avall. Les parcel·les<br />
rega<strong>de</strong>s presenten un escàs <strong>de</strong>clivi a dos vessants: la inclinació general, vers la mar, i la<br />
particular <strong>de</strong> cada camp o llenca <strong>de</strong> camps, cap a un col·lector topogràficament <strong>de</strong>primit<br />
–un escorredor– que en recull els escorrims i n’eixagua les aigües sobreres.<br />
La interacció entre l’home i la natura ha estat constant i ha generat un equilibri més<br />
o menys estable entre els es<strong>de</strong>veniments naturals d’elevada intensitat –riua<strong>de</strong>s–, els<br />
<strong>de</strong> baixa intensitat –<strong>de</strong>pòsit <strong>de</strong> materials erosionats– i l’acció humana, que ten<strong>de</strong>ix,<br />
en funció <strong>de</strong> la tecnologia disponible en cada moment, a refer constantment el sistema,<br />
mitjançant el reanivellament i la retirada <strong>de</strong> les aportacions sòli<strong>de</strong>s dutes per les<br />
grans revingu<strong>de</strong>s, a través <strong>de</strong> les operacions d’escura i neteja sistemàtica <strong>de</strong>ls canals<br />
d’irrigació.<br />
El canal <strong>de</strong> la Séquia Montcada actua com un gran assarb <strong>de</strong> drenatge <strong>de</strong>ls espais immediatament<br />
adjacents a l’esquerra. Tot un seguit <strong>de</strong> rambles, <strong>de</strong> major o menor extensió<br />
quant a la conca <strong>de</strong> drenatge que bui<strong>de</strong>n, aboquen directament dins la séquia mare totes<br />
aquelles aigües <strong>de</strong> pluja que no apleguen a ser vehicula<strong>de</strong>s pels barrancs <strong>de</strong> Carraixet i<br />
<strong>de</strong> la Cal<strong>de</strong>rona. Aquests jaços <strong>de</strong> rambla, interceptats per la séquia <strong>de</strong> Montcada, <strong>de</strong>ixen<br />
<strong>de</strong> manifestar-se com tals en terra d’horta, i només els hi <strong>de</strong>tectem com a paleocanals.<br />
La importància <strong>de</strong> la mare <strong>de</strong> Montcada com a col·lector <strong>de</strong> tot aquest escolament <strong>de</strong><br />
pluja és, doncs, cabdal. Les correnties concentra<strong>de</strong>s, d’alta capacitat erosiva, són en part<br />
conduï<strong>de</strong>s als grans evacuatoris, el Carraixet i la Cal<strong>de</strong>rona. I, en cas <strong>de</strong> superar-se la<br />
capacitat <strong>de</strong> la séquia i eixir-se’n l’aigua <strong>de</strong> mare, ho fa com escolament laminar, <strong>de</strong><br />
menor po<strong>de</strong>r erosiu. Abans que fóra revestida la séquia mare <strong>de</strong> Montcada, amb ocasió<br />
<strong>de</strong> les grans precipitacions, es produïen fortuïts trencaments o solsi<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l caixer40 , amb<br />
els conseqüents problemes<br />
<strong>de</strong>rivats <strong>de</strong> les <strong>de</strong>structives<br />
barranca<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’aigua<br />
rabent, concentrada als<br />
punts <strong>de</strong> ruptura.<br />
En conjunt, els canals <strong>de</strong>rivats<br />
<strong>de</strong> la séquia <strong>de</strong> Montcada<br />
conformen una <strong>de</strong>nsa<br />
xarxa <strong>de</strong> doble finalitat: dur<br />
l’aigua fins a les heretats que<br />
han <strong>de</strong> ser irriga<strong>de</strong>s, i servir<br />
alhora <strong>de</strong> col·lectors <strong>de</strong> drenatge<br />
<strong>de</strong> les mateixes heretats<br />
en els moments <strong>de</strong> sobta<strong>de</strong>s i<br />
39 RODRIGO PERTEGAS 1922: 37.<br />
40 ARSM, Comptes <strong>de</strong> Depositari, 1731-1732: “Confieso yo Joseph Miralles haver resivido <strong>de</strong>l Señor Luis trenco Las sobre dichas noventa<br />
y dos libras nueve sueldos y siete dineros que Ynporta la Ma<strong>de</strong>ra que han tomado <strong>de</strong> la Cofradia <strong>de</strong> los Carpinteros para el rompimiento<br />
que se hizo en la Asequia <strong>de</strong> Moncada...”<br />
F2<br />
44 - 45<br />
F1. Plantes ornamentals.<br />
F2. L’Alqueria <strong>de</strong>l Pi <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>Vinalesa</strong>.