Ajuntament de Vinalesa

1. Vinalesa, terres i aigua
Els espais hidràulics inclosos dins el perímetre regat per la séquia de Montcada són
el resultat de la interacció secular de l’activitat humana, creadora de la xarxa de reg
i drenatge, i de les formes naturals del mateix espai geogràfic39 . El resultat és un bell
conjunt de plans inclinats, les parcel·les irrigades, cadascuna de les quals amb son rec
individualitzat. L’horta resulta d’un conjunt de séquies derivades de la canal principal
i subdividides en sequioles menors; més una xarxa de drenatge artificial que, amb els
sobrants del reg de les parcel·les alteres, ajuda a regar les de més avall. Les parcel·les
regades presenten un escàs declivi a dos vessants: la inclinació general, vers la mar, i la
particular de cada camp o llenca de camps, cap a un col·lector topogràficament deprimit
–un escorredor– que en recull els escorrims i n’eixagua les aigües sobreres.
La interacció entre l’home i la natura ha estat constant i ha generat un equilibri més
o menys estable entre els esdeveniments naturals d’elevada intensitat –riuades–, els
de baixa intensitat –depòsit de materials erosionats– i l’acció humana, que tendeix,
en funció de la tecnologia disponible en cada moment, a refer constantment el sistema,
mitjançant el reanivellament i la retirada de les aportacions sòlides dutes per les
grans revingudes, a través de les operacions d’escura i neteja sistemàtica dels canals
d’irrigació.
El canal de la Séquia Montcada actua com un gran assarb de drenatge dels espais immediatament
adjacents a l’esquerra. Tot un seguit de rambles, de major o menor extensió
quant a la conca de drenatge que buiden, aboquen directament dins la séquia mare totes
aquelles aigües de pluja que no apleguen a ser vehiculades pels barrancs de Carraixet i
de la Calderona. Aquests jaços de rambla, interceptats per la séquia de Montcada, deixen
de manifestar-se com tals en terra d’horta, i només els hi detectem com a paleocanals.
La importància de la mare de Montcada com a col·lector de tot aquest escolament de
pluja és, doncs, cabdal. Les correnties concentrades, d’alta capacitat erosiva, són en part
conduïdes als grans evacuatoris, el Carraixet i la Calderona. I, en cas de superar-se la
capacitat de la séquia i eixir-se’n l’aigua de mare, ho fa com escolament laminar, de
menor poder erosiu. Abans que fóra revestida la séquia mare de Montcada, amb ocasió
de les grans precipitacions, es produïen fortuïts trencaments o solsides del caixer40 , amb
els conseqüents problemes
derivats de les destructives
barrancades de l’aigua
rabent, concentrada als
punts de ruptura.
En conjunt, els canals derivats
de la séquia de Montcada
conformen una densa
xarxa de doble finalitat: dur
l’aigua fins a les heretats que
han de ser irrigades, i servir
alhora de col·lectors de drenatge
de les mateixes heretats
en els moments de sobtades i
39 RODRIGO PERTEGAS 1922: 37.
40 ARSM, Comptes de Depositari, 1731-1732: “Confieso yo Joseph Miralles haver resivido del Señor Luis trenco Las sobre dichas noventa
y dos libras nueve sueldos y siete dineros que Ynporta la Madera que han tomado de la Cofradia de los Carpinteros para el rompimiento
que se hizo en la Asequia de Moncada...”
F2
44 - 45
F1. Plantes ornamentals.
F2. L’Alqueria del Pi des de Vinalesa.