Ajuntament de Vinalesa

F1
2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
2.6. De la vinya a la morera: Lapayese. Fabricant teixits a la vora de la Séquia de
Montcada. (s. XVIII)
El lugar de Vinalesa dista de la Ciudad de Valencia una Legua a la parte del Norte declinando
â Oriente. Esta sitio en la llanura de su Huerta, bajo la Real Azequia de Moncada, aunque
proxima al Secano que le haze mas saludable... 472
Aquesta descripció de Vinalesa, redactada a meitat del set-cents amb un estil semblant
al que popularitzarà unes dècades més tard l’erudit i botànic Cavanilles, resumeix amb
senzillesa quina ha segut una de les idiosincràsies més importants d’aquest terme al
llarg de la seua història: una conjunció equilibrada entre regadiu i secà. Ja que, d’una
manera semblant als pobles de l’Arc de Montcada, les cases de Vinalesa es trobaven a un
tir de pedra entre els camps de conreu banyats per la Séquia de Montcada i les primeres
terres del secà —en aquest cas entre la Devesa i la Venta del Sombrerer.
La situació de proximitat al secà de Foios o del terme de Montcada, no evitava que les
revingudes del Carraixet pogueren afectar a la vegetació i conreus de Vinalesa assentats
en la mota del barranc 473 . Ja que, històricament, encara que l’aigua de les seues crescudes
no arribava als carrers del poble, aquesta zona en les afores, enfront del molí d’Alfara, sí
evidenciava un alt grau de vulnerabilitat, envaint en més d’una ocasió l’aigua els camps
471 “La Huerta de Valencia, libre casi por completo de cristianos nuevos, apenas se vio afectada por el bandidaje antes de 1609 (Burjasot,
Puzol, Torrente, Patraix). Pero a lo largo del siglo XVII, a medida que se dejaba sentir el impacto de la crisis económica general de la
centuria, se fue convirtiendo en uno de los más densos y dinámicos núcleos del bandolerismo popular (Manises, Torrente, Museros,
Paiporta, Alboraya, Alacuás, Meliana, Moncada, Paterna, Picaña, Quart de Poblet) de enorme peligrosidad por su cercanía a la capital
y por las facilidades de dispersión y ocultamiento instantáneo que brindaban la Albufera y el Saler.” GARCÍA MARTÍNEZ 1991: 29.
472 MUÑOZ Y LUCIENTES 1753: fol. 130r.- 131r.
473 “Nota del Gasto que seha echo en lebantar los arboles que la abenida del Baranco aechado en tierra y Conponer los margenes: para
poderlos regar; que estan en dicho Baranco de Caraget: desde lasalida del Cano asta ynmediato el roll llamado de Caraixet [...] en 13
de marso 1775...” ARSM, Administració, Escures, visures i despeses d’obra, LL7, 1775.
144 - 145
F1. Plànol de la Particular Contribució
de F. Cassaus al S. XVII
(Arxiu José Huguet).