Ajuntament de Vinalesa
Ajuntament de Vinalesa
Ajuntament de Vinalesa
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
F1<br />
<strong>Vinalesa</strong>. Geografia Història i Patrimoni d’un poble <strong>de</strong> l’Horta<br />
seus artífex en l’ús <strong>de</strong> la rajola, un producte ben familiar en l’indret puix la major part<br />
<strong>de</strong> l’obra civil, pública i religiosa es construí <strong>de</strong>s d’època foral amb rajola i teula no solament<br />
<strong>de</strong> <strong>Vinalesa</strong>, sinó d’Alfara, Montcada, Foios o Albalat <strong>de</strong>ls Sorells, principalment.<br />
3.1.2. Altres edificis religiosos<br />
No cap dubte que l’edifici que històricament ha rebut majors atencions per part <strong>de</strong>l<br />
veïnat <strong>de</strong> <strong>Vinalesa</strong> ha estat la seua parròquia, com ha quedat palés en línies anteriors. No<br />
obstant aquest fet, comú per altra banda en els pobles <strong>de</strong> la rodalia, cal significar que altres<br />
construccions <strong>de</strong> caire religiós que s’espargeixen pels termes municipals <strong>de</strong> l’Horta<br />
Nord són dispars <strong>de</strong>penent siga un lloc o un altre. És a dir, acompanyant l’església solen<br />
haver-hi una o dues ermites <strong>de</strong>dica<strong>de</strong>s indistintament a la Verge, a Crist o a un divers<br />
santoral d’especial <strong>de</strong>voció en indrets fortament lligats al món rural, juntament amb<br />
calvaris (<strong>de</strong>ls quals hi resten en l’actualitat escassos exemples), cementeris (abans parroquials<br />
i avui, majoritàriament, <strong>de</strong> gestió municipal), cenobis <strong>de</strong> les grans or<strong>de</strong>s monàstiques<br />
(més localitzats, evi<strong>de</strong>ntment) i convents (molts d’ells arrelats en els pobles <strong>de</strong> la<br />
comarca gràcies a la seua dimensió instructiva i educativa).<br />
Pel que fa a <strong>Vinalesa</strong>, l´ermita <strong>de</strong> Santa Bàrbara —acabada d’enllestir en la primera<br />
meitat <strong>de</strong>l segle XVIII 630 , situada en el raval <strong>de</strong> Gafaüt, a la vora <strong>de</strong>l camí d’Alfara— és<br />
fi<strong>de</strong>l reflex d’una arquitectura eminentment popular per acollir la imatge d’una santa <strong>de</strong><br />
provada tradició en la nostra geografia.<br />
630 “Una Hermita <strong>de</strong> Santa Barbara mui Capaz, y <strong>de</strong> bella Archiectura. Se concluyó el año 1743 y se dixo la primera Missa el dia <strong>de</strong> la Santa<br />
en virtud <strong>de</strong> Letras <strong>de</strong>l ordinario, y estando Beneficiandola el dia antes concurrio la casualidad <strong>de</strong> pasar por <strong>de</strong>lante el excelentisimo<br />
señor Don Andres Mayoral que iva <strong>de</strong> Camino, y assistio.” MUÑOZ Y LUCIENTES 1753: fol. 133r. En la documentació senyorial<br />
<strong>de</strong>l segle XVI ja se cita una ermita en aquest lloc.