Ajuntament de Vinalesa

Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
mossén Joaquim González), confirma en una carta adreçada a l’Arquebisbat sol·licitant
el trasllat del Santíssim Sagrament a la capella de la Comunió “Que empezados los trabajos
para la restauración de dicha Yglesia con la autorización de V. E. ...” 624 . Referint,
tot seguit, en una missiva posterior “Que con fecha de 26 de Marzo último espuso a V. E.
que, empezados los trabajos para la restauración de la Yglesia parroquial de este pueblo...
Terminada la restauración del Presbiterio y de la bóveda de dicha Iglesia, pueden los fieles
oir la Santa misa más cómodamente diciéndose en el altar mayor y no conviniendo que el
SSm. Sacramento esté en el altar mayor sino solamente en los días que haya de exponerse
a la pública veneración, ni que se diga en él la Santa misa cuando trabajen o haya recelo
de que se trabaje en la Yglesia...”, afegint a continuació “... que hasta que finalize dicha
restauración de esta Yglesia ...” 625 .
Menció especial mereixen els vuit llenços que, localitzats damunt de cada una de les
arcades del temple, ofereixen diverses escenes de la vida del seu titular. Pintures a cavall
entre els segles XVIII i XIX (potser inclús que executades coincidint amb la reforma que
precedí la celebració del primer centenari de l’edifici) d’allargada i freda factura acadèmica
i anònima autoria que han estat recentment restaurades 626 .
En la capçalera del temple es localitzen també la sagristia i la capella de la Comunió,
espais que s’adapten a les dimensions que hi resten entre els paraments de l’altar i
l’amplària dels contraforts. Són, per tant, habitacles allargats i més prompte estrets que,
a pesar d’aquesta circumstància, no desdiuen dintre del conjunt religiós. La sagristia (en
el costat de l’Epístola), il·luminada per finestrals que s’obrin al carrer lateral, presenta
severa i nua ornamentació sota una emblanquinada volta de canó, mentre que la simètrica
capella al·ludida (o Sagrari), amb llum artificial, denota un estil i decoració propis
del segon quart del dinou.
La façana de la parroquial s’alça davant d’una placeta que la separa del carrer Major i
li confereix caràcter i aspecte monumental. Aquesta és de perfil mixtilini rematada per
elaborats pinacles petris (alguns d’ells renovats per altres de ceràmica tosca de menor
creativitat), un parell de gràcils òculs, interessant portada de pedra tallada amb forní-
F1 F2
624 APV, Papers solts, (26-III-1879), sense signatura.
625 APV, Papers solts (27-I-1880), sense signatura.
626 En l’exposició realitzada en l’Ajuntament amb el títol: Del text a la imatge. Les pintures restaurades de la vida de Sant Honorat. Vegeu
també Tortosa, J. “Vinalesa saca los colores a San Honorato”, Levante-EMV, 12-X-2005, p. 26. També pot consultar-se l’article de
mossén F. Gil Gandia “De nuevo Sant Honorat y otras historias”, Levante-EMV (5-XI-2005).