Ajuntament de Vinalesa

F1
F2
Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
i els que es quedaren a viure i fer mitgera i tàpia a la vora del camí. Caldrà subratllar amb
l’èmfasi adient aquesta última matisació, ja que qui pretenga col·locar la primera pedra del
futur senyoriu en aquells prohòmens de Barcelona, erra el tir. Tanmateix, deixarem per unes
ratlles més avant, l’explicació concreta de les dades i fets coneguts sobre els primers amos i
pobladors de Binalesa. El fet és que gran part de les donacions del Llibre del Repartiment,
tenen una funcionalitat merament orientativa vers el paisatge 235 i pràcticament nul·la pel que
fa a la informació del propietari real del seient que quedava
registrat en aquests quaderns cancellerescos. És a dir, un
número substancial dels beneficiaris d’aquest repartiment,
no arribaren ni a presentar-se mai per rebre la donació 237 ;
ni tan sols, en molts casos, a reclamar allò que el ferro de
l’espasa o l’arada els concedia per dret.
Eren temps convulsos, de guerra i botí, la gent estava
inquieta i en constant moviment, eixamplant la frontera.
I la següent ratlla després del Guadalaviar era el Xúquer,
i cap allà anirien molts dels que havien sigut agraciats
amb les primeres donacions, sense mirar enrere. Encara
que, no tots marxaren, i menys els que tenien interessos
de consideració en el repartiment del “pastís”.
Tornant la vista als esdeveniments del començament,
l’endemà de rendir la madîna es feia el primer soguejament
a aquesta plana litoral per adjudicar a cada beneficiari la
seua nova propietat 237 . El primer repartiment de l’horta
feudal fou encomanat per Jaume I a dos homes de la seua
estreta confiança, Assalit de Gudar 238 i Eixemén Peres de
Tarassona 239 , els quals, després d’una sèrie d’entrebancs i
polèmiques, pogueren resoldre el problema d’ajustar la jovada
catalano-aragonesa al marc específic d’aquell singular
territori rural, un espai amb un parcel·lari força complex, on el mòdul feudal original de 12
cafissades trobava difícil encaix. El mateix rei, segons les pàgines de la Crònica, plenament
conscient de la problemàtica —ja trobada en la conquesta de Mallorca 240 —, aconsellà els
seus delegats que reduïren a la meitat el seu patró, quedant així la nova jovada amb només 6
cafissades 241 , com després confirmaran els propis Furs del Regne de València 242 .
Penseu per un moment que passar de l’ordre exemplar del paper cancelleresc a la realitat
de la pròpia terra, eren figues d’un altre paner, i més quan aquest primer repartiment
de l’horta de la metròpoli valenciana no fou responsabilitat d’experimentats tècnics i
soguejadors com els que hi intervingueren en dècades posteriors 243 .
235 “En general, las donaciones evidencian las unidades de poblamiento, división de la tierra y el régimen de propiedad que Jaime I quería
imponer con su reparto.” LÓPEZ ELUM 1995: 131.
236 “Según los datos ofrecidos por P. López Elum a partir de los Llibres del Repartiment, la movilidad de los primeros pobladores cristianos
fue extrema: sólo el 7% de quienes se beneficiaron de donaciones en la capital en 1237-1238 permanecían allí en 1239-1240.
A esto se unía la escasez numérica de los recién llegados...” CRUSELLES 2003: 106.
237 “I, més avant, passades unes tres setmanes, establírem partidors que repartissen la terra del terme de València; i examinàrem els
documents de les donacions que havíem fet” FERRANDO i ESCARTÍ 1995: 189.
238 “[Any 1235] Segons un pergamí de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, dos senyors aragonesos, Assalit de Gudal i Pelegrí de Bolas, foren
enviats per D. Jaume al rei Andreu d’Hongria...” MIRET 1918: 119.
239 “I nós la volíem repartir, però hi havíem posat com a partidors, perquè a nós ens hauria estat un gran treball, don Asalit de Gudar
i don Eixemén Peres de Tarassona, que llavors era reboster nostre al regne d’Aragó…” FERRANDO i ESCARTÍ 1995: 189.
240 BEUTER 1995: 221.
241 BRANCHAT 1990: I, 3.
242 “[...] Trenta sis fanecades que son sis cafiçades fan vna jouada.” GARCIA I SANZ 1976: II, 237.
243 SOLER 1998: 226-228.