Ajuntament de Vinalesa

Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
En primer lloc, la progressiva reducció de la taxa de mortalitat i, més endavant, de
la taxa de natalitat —el fenomen que els experts anomenen “transició demogràfica”—
reestructurarà la població i n’augmentarà l’esperança de vida. Aquest fet vindrà donat,
sobretot, per una ostensible millora en les condicions higièniques i sanitàries que aconseguirà
limitar l’extensió de les epidèmies —amb la consegüent eradicació de malalties
com el còlera o la pigota— i un major control de la fecunditat.
En segon lloc, tots els pobles de l’Horta experimentaran, gràcies a la seua proximitat a
la ciutat de València, un increment del grau d’urbanització que equiparà, ja en el darrer
terç del segle, les formes de vida rural i urbana.
Els moviments obrers —amb gran incidència a Vinalesa, que tenia en la jutera un escenari
local de les convulsions que s’esdevenien a tot el continent europeu— suscitaran
una conflictivitat social creixent que a, espentes i redolons, aconseguirà millorar notablement
les condicions laborals dels treballadors.
Finalment, el món agrari també es beneficiarà d’una rearticulació del mercat regional,
d’un dinamisme que començarà a retre elevades cotes de rendibilitat i un augment de
les exportacions que donarà eixida a alguns productes —la ceba, la taronja— en plena
expansió 579 .
Vinalesa, com la resta de pobles de l’Horta, inicia el segle XX amb un decidit programa
modernitzador que passa, primerament, per dotar al poble d’una bona xarxa de camins
que alleugen l’aïllament a què l’ha sotmés la seua relativa llunyania dels principals eixos
de comunicació —el ferrocarril i la carretera de Barcelona. Així podem llegir a les Actes
de la corporació municipal del 1916:
El Sr. Presidente expuso: Que el desarrollo industrial ya agrícola de este pueblo reclama que
se le dote de cómodas vias de comunicación para dar salida a los productos que en el mismo
se fabrican y recolectan. El único camino que conduce a la capital de provincia acortando
la distancia, es el que existe denominado camino Nuevo, cuya calle del mismo nombre, a su
desembocadura en la calle Mayor, proyecta una angostura en una longitud de unos cincuenta
metros, que impide el tránsito de carros y demás vehículos con la holgura que la rapidez en las
comunicaciones necesita.
Esta estrechez de la calle en aquel punto, que no cuenta con la anchura de diez metros que
tiene el sesto, además de la dificultad en el tránsito, impide que el ayuntamiento acometa
reforma alguna para el saneamiento de aquella parte del pueblo, en la que se encharcan las
aguas constituyendo en determinadas épocas del año inminente peligro para la salud pública.
Todos cuyos inconvenientes desaparecerían de ensanchar la calle del camino en el trayecto de
ella que desemboca en la calle Mayor que no cuenta con la anchura de diez metros, y declarar
esta obligatoria, para lo cual precisa que el ayuntamiento lo acuerde y marque a un facultativo
la redacción del oportuno proyecto 580
L’alcalde que mostrava aquestes preocupacions era Pasqual Peris i governava un poble
que, en només vint anys, havia passat dels 1272 habitats del 1900 als 1681 del 1920. Vinalesa
sustentava aleshores la seua economia en l’agricultura tradicional, la producció
tinada, per tal que la caldera transformara l’aigua en vapor. Andreu queda viudo quan era Rafael de pocs mesos, i havia d’anar al
treball amb el xiquet i, embolicat amb una manta, el gitava d’amunt les restes de iute i espart, que era el combustible font d’energia
per produir el vapor. El tio Rafalet va nàixer a 1896, quan el seu pare ja era un músic de “dret i fet” que prenia part en les actuacions
de la banda a tots els pobles de l’entorn en ple segle XX.” VALERO et al. 2002: 4.
579 Vicent Badia Cortina xifrava la producció agrícola de Vinalesa, cap a primeries de segle XX, en 80.125 pessetes de les quals, 52475
procedien de l’exportació. (Cf. BADIA 1942: 141).
580 AMV, Ayuntamiento Constitucional de Vinalesa / Libro de actas de las sesiones de dicha Corporación municipal / Empieza en Abril de
1916. termina en 28 de Junio de 1917, [Llibre núm. 1], Acta del 22 de juny de 1916, f. 4.