Ajuntament de Vinalesa

F1
F2
Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
andalusina—, algun cas aïllat com Mirambell o Rafelbunyol,
al nord del Carraixet, o nuclis més allunyats
de la capital com Riba-roja, Bètera, Bofilla, Sollana,
Almussafes 254 o Benaguacil 255 . Alqueries, aquestes
últimes, transformades després, en la majoria dels
casos, en senyorius amb “potents” aljames de musulmans
vinculades a indústries o activitats econòmiques que lucraven en grau elevat els
seus nous propietaris, i plantejaven un model colonial alternatiu amb el referent d’una
població feudal “mixta” i el manteniment dels espais privats o domèstics pels súbdits
sarrahins.
Però, com hem insistit en repetides ocasions, aquesta no fou la pauta de colonització
general a l’Horta; ben al contrari, ja que el conjunt d’alqueries satèl·lits de la vella
madîna valenciana, patiren un buidatge sistemàtic, forçat i violent 256 , del seu substrat
indígena 257 , com ja contrastàrem en els esdeveniments ocorreguts a l’alqueria de Moncada
o especulàrem en el cas de Vinalesa. Aquesta reordenació espacial de l’àrea rural
andalusina afecta també a la desaparició física de moltes de les alqueries 258 , asolades i
fusionades amb les restants, ja que la seua dispersió habitual i l’“estranya” organització
dels seus immobles, resultava incompatible amb les pràctiques d’ocupació i habitatge
feudal, caracteritzades pel reagrupament dels lochs i la concentració del veïnatge 259 , arrimats
uns als altres mitgera contra mitgera, i disposades les seues cases al voltant d’una
plaça, església, torre, castell o camí, en base a una mètrica força distinta de l’anterior:
“...es tracta de l’aplicació, per part dels agents de la colonització —divisors i soguejadors—
del sistema valencià de mesures formalitzat a través de la regulació foral: cordes de 20
braces reials (40,77 m), mitges fanecades de 10 braces de costat, fanecades quadrades de
14 braces i rectangulars de 10 x 20, jovades quadrades de 4¼ cordes i rectangulars de 3 x
6, a banda d’altres possibilitats no expressades formalment als furs, com ara quadres de 6
cordes (2 jovades), rectangles de 6 x 9 (3 jovades) o de 6 x 12 (4 jovades). Aquestes bases
metrològiques no sols es fan servir per a l’execució de repartiments a gran escala, sinó
254 GUINOT 1991: 358.
255 GUINOT 1991: 357.
256 GUINOT 1998: 161.
257 “Les raons de tota aquesta substitució humana i l’arribada massiva de colons cristians a l’Horta de València són simples: era el
territori més urbanitzat i més ric, agrícolament parlant, de tot el Xarq al-Andalus, per la qual cosa fou l’objecte del desig dels
conquistadors cristians.” GUINOT 1999: 155.
258 “Entre altres llocs registrats al Llibre del Repartiment del Regne de València en el segle XIII i que van desaparéixer pocs anys després;
podem enumerar: [...] En Godella els llocs d’Algar i Llosa [...] En Albalat dels Sorells: Cinqueros [...] En Foios: Abingeme.
En Meliana; Beniamen. Entre Burjassot i Meliana: Alquellelim...” CARDELLS 2002: 60-61.
259 TORRÓ 2003: 158.
260 TORRÓ 2003: 161.