Ajuntament de Vinalesa

2.7. De la Guerra del Francés a les portes de la Modernitat (s.XIX)
2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
“El vell ordre feudal, tantes vegades amenaçat i tantes altres restaurat, debilitat, envigorit o
simplement transformat, però sempre viu i actual, des de la conquesta a la revolució burgesa,
s’ensorra definitivament en el trànsit del segle XVIII al XIX”.
Un primers passos pel huit-cents: temps de desamortitzacions. La Cartoixa de Vall
de Crist, la fi d’un senyoriu
Amb aquestes paraules iniciava l’historiador Antoni Furió la narració del que significava
l’irrupció del segle XIX en el territori valencià i la resta de l’Estat espanyol. El vell
ordre s’hi bescanviava per un de nou al caliu d’una revolució política, social i, especialment,
econòmica: era temps de canvi, temps de revolucions.
Començat el huit-cents la Cartoixa de Vall de Crist, encara “posseïa les baronies d’Altura
i Alcubles i el senyoriu de Vinalesa” 522 , situació que es mantindria per espai de varies dècades.
Però superat el primer terç de 1836, començà l’inexorable enfonsament d’aquesta
institució religiosa com a senyor territorial de Vinalesa. Les “Reales Órdenes” estatals,
suprimint els privilegis feudals i obligant a la venda dels béns del Clero 523 , suposaven la
desintegració progressiva 524 del patrimoni que la Cartoixa posseïa a Vinalesa —ja foren
contribucions o propietat directa 525 — i a altres indrets de terres valencianes. Així, en
molt poc de temps, terres, molí, forn, hostal, cases, solars, negocis, etc., foren subhastats
en una sèrie de remats, on diversos particulars i propietaris de la contornada o la ciutat
de València, anaren fent-se amb el “pastís” senyorial. Al canvi de propietaris, s’afegia
també una remodelació creixent en el parcel·lari agrari, en relació als nous usos capitalistes
aplicats a la propietat de la terra i la introducció de nous conreus en substitució
dels considerats tradicionals.
Un fet que la pràctica totalitat d’historiadors remarquen com a transcendental per a la
consolidació de la revolució burgesa, fou la invasió napoleònica del territori peninsular
durant la primera dècada del huit-cents, i el consegüent enfrontament bèl·lic, conegut
com la Guerra del Francés.
Vinalesa, igual que la resta de les terres de l’Horta de València, fou testimoni del pas
de l’exèrcit napoleònic, i els combats i afers d’armes a la contornada entre uns i altres.
Enmig de la guerra, una constitució, la de Càdiz, preparava el terreny perquè els futurs
ajuntaments espanyols consolidaren la seua autonomia i el nou organigrama dins les
diputacions provincials, com el darrer apèndix del futur estat burgés.
Uns anys abans que la Fàbrica de Condon —abans coneguda com de la Payesse—, allà
la dècada dels anys 30, passara a mans de Tomàs Trénor, i tornara a situar de manera
especial el poble de Vinalesa en el mapa de la comarca, Vinalesa era un lloc sense massa
importància, atès el seu nombre d’habitants —745 ànimes 526 —, la seua riquesa, i la seua
quota de l’impost de l’Equivalent. El terme continuava tenint les mateixes fronteres que
522 VIDAL 2004: 187.
523 “En 1835 se inicia una desamortización eclesiástica que desarraiga a miles de brazos útiles y que sitúa en la corriente mercantil
otras tantas hectáreas de tierra e inmuebles.” MARTÍNEZ GALLEGO 1995: 37.
524 “El condicionament que va (sic) representava l’abolició dels drets jurisdiccionals per a la Cartoixa significava la pèrdua del control
sobre els béns administrats per la procura de València...” VIDAL 2004: 190.
525 “La Cartoixa de Vall de Crist percebia, a més, ingressos per l’arrendament de diverses cases, dos situades al costat de l’església, una
altra nomenada de Blat o de la Rambla, la casa del forn vell, una altra coneguda com la del mercat, la casa de felices, la casa de Josep
Duato que treia la porta a la plaça i hi feia cantó i tres cases a Gafaüt. L’arrendament d’aquestes cases depenia de la grandària de la
casa però el més usual era pagar 10 L a partir de 1809, Abans es pagava per aquestes cases 12 L. També li pagaven al monestir per
l’arrendament de la casa castell i les terres de Vinalesa [...] Sotmeses a emfiteusi la Cartoixa tenia a Vinalesa vora 20 cases. Aquestes
havien de pagar una quantitat molt inferior a la que se pagava per un arrendament...” VIDAL 2004: 189.
154 - 155
F1. Gravat del plànol de la Fàbrica
de la Payesse a Vinalesa