Ajuntament de Vinalesa

2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
ca on, dins el paisatge de la comarca, l’horta era inexistent, i s’havia de crear ex-novo.
Això significava buscar un lloc que tinguera un curs d’aigua superficial o subterrània
més o menys regular al llarg de l’any i també unes terres el més aptes possibles per a
l’agricultura —mirant la composició del seu sòl. Els barrancs i paleocanals de la plana
al·luvial, amb uns cursos d’aigua intermitents però sobradament “cabalosos” en moments
puntuals de l’any —dins dels períodes de crescudes o revingudes de la rambla—,
i una aportació també “generosa” de llims, bàsics en la fertilitat de la terra, garantien les
necessitats dels grups tribals andalusins a l’hora de plantejar aquests primers regadius,
igual que farien amb les generacions posteriors de llauradors. 170 L’altre vessant econòmic
que els musulmans aplicaren als barrancs, fou la ramaderia, ja que, quin millor
espai per conduir els seus propis ramats, amb aljubs i abeuradors escampats per tot
arreu, i una xarxa d’assagadors que naixien o discorrien pel Carraixet i altres barrancs
de la plana? No debades aquests paleocanals o rambles, eren rutes ja transitades des de
l’antigor i ara abreujaven el temps de pas i permetien una millor comunicació entre les
zones de pastures de les distintes alqueries.
Al marge d’aquests itineraris locals, el solar ocupat ara per les “noves” alqueries, formava
part des de feia segles d’un circuit ramader de major abast: era el lloc final d’una sèrie
de rutes transhumants de llarga distància que, provinents de l’interior de la Península
—Castella i Aragó, fonamentalment—, buscaven l’amabilitat de l’oratge i l’excel·lència
de les pastures de les zones humides del
litoral mediterrani. Al capdavall, la major
part del corredor litoral entre els rius Palància
i Xúquer, havia sigut històricament
una destinació de primer ordre per les
ramades de la Meseta i d’Aragó 171 . Durant
el període d’al-Àndalus, i en contra
del que es puguera pensar, aquest circuit
transhumant es reforçà, salvant l’oposició
política, militar i religiosa entre cristians i
musulmans 172 . Indubtablement, el negoci,
era el negoci, i per això tant els andalusins
de Vinalesa com els d’altres alqueries de
l’Horta s’habituaren des d’un principi a
la presència estacional de pastors i ramats
forans a les seues terres no agrícoles.
Un altre aspecte també força important
de la localització inicial d’aquests clans
andalusins a la vora dels barrancs, era la
qüestió estratègica, ja que la seua dispo-
sició espacial no sembla haver-se efectuat
a l’atzar, i més tenim en compte que ocupen de forma encadenada una sèrie de llocs
rellevants en algunes de les principals rutes que donaven accés a la madîna de València
per la seua façana septentrional —camins com el de Paterna, Lliria, Moncada, Nàque-
170 MANGUE 2001: 102-104.
171 FONTAVELLA 1951: 773-774.
172 FONTAVELLA 1951: 774.
F2
92 - 93
F1. El riu Guadalaviar (Túria)
entre Paterna i Manises.
F2. Nòria al Carraixet en el segle
XIX [ Fons gràfic, ADPV].