Ajuntament de Vinalesa

2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
El repartiment, a més a més, significava el pas decisiu per iniciar amb garanties el primer
capítol de la transformació efectiva d’aquest paisatge rural, ja que la nova reorganització
de les milers de propietats existents a la plana al·luvial, suposava la implantació
d’una nova mètrica, la braça244 i la jovada245 cristiana, en substitució de l’anterior colze246 i faddān247 islàmic.
Això resultava necessari per donar carta de naturalesa efectiva més tard a l’ocupació
i delimitació de les parcel·les i les llindes dels nous propietaris o habitants. Perquè, al
capdavall, el fet transcendental de la vida feudal sempre ocorria a la vora de la “frontera”.
Ratlles i més ratlles que cercaven els contorns de les aspiracions presents i futures d’uns
i d’altres248 .
Crear les fronteres interiors del nou paisatge agrari i ramader era tan transcendental com
marcar els límits del regne o d’un nou senyoriu front a un veí rival o amistós, tant se val.
Finalment, en els anys immediats al 1238, i d’una manera més o menys ordenada, els
agents colonitzadors de Jaume I aconseguiren reglar el repartiment de tota la zona entorn
la ciutat de València, i els primers repobladors començaren a mirar d’establir-se a
les afores de la capital, en alguns casos, els que menys, en alqueries que conservaven un
grapat de la seua població andalusina, en altres senzillament començaren de zero amb
mà d’obra provinent del nord cristià249 .
Així, els nouvinguts capgiraren d’arrel l’imaginari del paisatge preexistent i
l’acomodaren al seu gust, a la seua preferència, encara que de vegades, i sempre per raons
d’utilitat o pragmatisme,
necessitaren de l’ajuda indígena
per delimitar o perfilar
les ratlles dels nous
termes250 , assentades sobre
elements del solar andalusí,
o per conservar eventualment
fragments del model
d’ordenament territorial
pretèrit251 . Bons exemples
d’açò darrer són les alqueries
de Quart252 , Manises253 ,
Mislata o Paterna —totes
elles a ponent de l’horta
244 “La unidad básica del sistema que nos ocupa es la fanecada cuyo fundamento radica en la braza cuadrada que tiene una equivalencia
en el Sistema Métrico Decimal de 4,1554 m². En los Fueros de Valencia se especifica que la fanecada tiene 200 brazas cuadradas y que
la cuerda para realizar sogueamientos tiene 20 brazas. La fanecada, por tanto, equivale a 831,08 m².” DOMINGO 1981-82: 8.
245 La jovada “valenciana” a diferència de la jovada original de Catalunya o Aragó tenia una quantitat de 6 cafissades, o siga 36 fanecades
de les que gastem en el present. Una unitat de superficie originària de conceptes del pasta llatí. “También se hacen referencias a
superficies que pueden labrarse en un día con una yunta como es el caso de la jovada o yugada…”. Ibídem.
246 El colze califal de 32 dits (equivalent a 55’727 cm) era el mòdul per excel·lència en època islàmica per mesurar distàncies o longituds.
Per a un comentari detallat sobre aquests patrons metrològics, vegeu: VALLVÉ 1976: 339-354.
247 Sobre la qüestió del faddān egipci com possible unitat d’agrimensura en el repartiment i lotoficació de l’Horta en temps dels
andalusins, vegeu: SOLER 2000: 209-218.
248 “Calia deixar clara la territorialitat de cada senyoria, a qui pertanyien els drets i les rendes, on acabava una jurisdicció i on començava
una altra. I això no sols en l’àmbit de la senyoria, sinó també en el de la parròquia i en el de la comunitat veïnal, dotades
ambdues d’uns termes exactes, definits per les cartes de poblament o a força de plets i acords judicial”. FURIÓ 2004: 250.
249 Vegeu el cas particular dels homes de la partida dels Montcada a Vic en: OLLICH 1979.
250 “[…] que fueron llamados dos ancianos sarracenos del castillo de Morvedre y otros dos del de Enesa, para testificar en presencia del
Justícia de Aragón don Pedro Pérez, delegado por el rey para resolver pleitos promovidos por don Guillermo de Entenza contra don
Asalito de Gudal, por una cuestion de lindes de los términos municipales de Puzol y Enesa, que les pertenecían”. GARCIA EDO1990:
306-307.
251 GUINOT 1998: 158.
252 BURNS 1995: 36.
253 GUICHARD 2001: 640.
F3
108 - 109
F1. El Molí de Montcada. De
molí andalusí a molí feudal.
F2. Jaume I.
F3. Còpia del pergamí sobre la
divisió dels termes del Puig i
Puçol a l’endemà de la conquesta
[ACV].