Ajuntament de Vinalesa

2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
ra un fet usual durant aquests segles; la situació
es resolia de distintes formes, encara que la més
usual, com en el passat, era carregar un censal454 sobre els seus propis béns455 i, d’aquesta manera,
aconseguir de forma ràpida diners per solucionar
el problema.
Una altra de les contribucions més importants
que es veien obligats a pagar periòdicament els
llauradors de Vinalesa, era el pagament del sequiatge,
un impost anual de caràcter ordinari
que s’abonava a la Comuna de Montcada456 , i que
durant el temps en què Vinalesa no tenia síndic
en aquesta institució, s’encarregava directament
de la seua recaptació el propi Justícia del terme,
amb l’assistència dels jurats i alguns veïns:
“Seda del cequiatge del present lloch de binalesa feta gui a 8 de de(se)nbre 1646 en publica
plasa en presensia de llorens segura Justicia y de onofre miquel y diego traver Jurats y de Vicent
mellado y de gaspar bellver y de pere alcoser y de Vicent guanter y de Juan navaro y de Juan
peris y de Juan mestre y de Jeroni catalunya y per cafisada a 8& (sous) y per fanecada 1& 4
(1 sou 4 diners) y ande refer los amos de les teres aqui les tindran arendades 3 dinersy meicha
per cafisada...” 457
F2
Uns anys abans de la construcció del Cano del Carraixet —la major obra hidràulica
d’aquest segle a l’Horta de València, situada entre les fronteres d’Alfara i Vinalesa—,
l’entrada de la Séquia de Moncada a Vinalesa era un punt habitual de trobada, on
F3
454 “Censal. Título de deuda, garantizado por hipoteca, y con “pacto de retro” -es decir, en todo momento redimible por el deudor, en cuanto
este quiera reintegrar el capital recibido-, que supone para el acreedor el derecho de recibir una pensión dineraria igual. En censal se
diferencia del censo propiamente dicho [...] en que, en el censo, la relación entre el deudor y el acreedor no es sino el vínculo entre el
uso y la propiedad de un objeto evaluado con una pensión anual; no existe ni crédito interpersonal ni la amenaza hipotecaria [...] El
censal es, por tanto, un préstamo a interés transformado en venta por la cual el prestamista entrega un capital como precio de la renta
anual que el deudor le ofrece.” HINOJOSA, 2002: I, 513.
455 “1600, junio, 12. Valencia. Lluís Sorell, juez y comisario real, procurador de su esposa Josepa Salvador, señora de Vinalesa, concede
licencia a Gràcia Miranda, viuda y heredera de Miquel Rodrigo, agricultor de Vinalesa, y a Jaume Abad, su procurador, para cargar
censo sobre sus bienes que no excedan 40 libras.” APV, Pergaminos, C-19, dins: CÁRCEL 1985: 54.
456 “1552, abril, 9. Valencia. Pere Carbonell, agricultor del lugar de Rafelbuñol y acequiero de Montcada, recibe de Joan Abat, jurado de
Vinalesa, 4 libras, 19 sueldos y 8 dineros por el acequiaje.” APV, Pergaminos, D-4, dins: CÁRCEL 1985: 48.
457 ARSM, Administració, Sequiatge, 1646.
F4
140 - 141
F1. Binalesa, vila i parròquia de
l’Horta de València.
F2. Detall de l´escut de Vinalesa.
Els senyors de Vinalesa.
F3. Taulell de la Plaça del Castell.
F4. Entrada al jardí de la Plaça
del Castell.