Ajuntament de Vinalesa

Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
Així, el territori fora de l’estricta àrea urbana, s’estructurava en districtes castrals de
diferents grandàries, amb un nombre variable de nuclis de poblament, les alqueries
(qurâ) 162 , que disposades unes junt a altres, alternaven l’ocupació de l’espai rural amb
una sèrie de grans propietats privades pertanyents a l’aristocràcia àrab que vivia a la
ciutat, els rafals. És a dir, parlem d’un solar ocupat per multituds de famílies o clans amb
un nombre de veïns variable, 20, 30, 50, 100, 300, etc., i escampats en raó de l’explotació
dels recursos hidràulics i els variats usos agropecuaris.
Però abans de la consolidació d’aquest nou paisatge ple d’alqueries, séquies i gent parlant
àrab arreu, què passà amb la població indígena que residia dins l’Horta i altres zones
rurals del litoral valencià? Foren morts, segregats, expulsats o assimilats, la totalitat
dels hispanoromans i visigots, pels nouvinguts? A hores d’ara, la seqüència concreta dels
esdeveniments, respecte al moment de topada entre ambdós grups, resulta una incògnita
gairebé total. No obstant, i a l’espera de futures investigacions a la nostra comarca,
podem aplicar els trets generals de la reorganització del poblament rural que fan els
musulmans dins altres àrees peninsulars durant aquests temps.
En la pràctica, dins aquesta època de transició, s’estableixen dos escenaris paral·lels
quant a l’ocupació de les zones rurals: per un costat, apareixen les noves alqueries musulmanes
de caràcter tribal formades al voltant dels ja citats grups clànics; i per altra
banda, es troben altre grup d’alqueries no musulmanes, els dimmī(s) 163 , formades exclusivament,
entorn als grups autòctons d’origen llatí o arrel visigoda que mantenien
la seua unitat gentilícia i religiosa, i pel que sembla, subsistiren fins a les darreries del
segle XI 164 .
Mentre que el primer grup d’alqueries, les “sarrahines”, establides prop de barrancs
o zones humides, orientaren preferentment la seua opció econòmica cap a la creació
i organització de regadius —vinculats a cursos intermitents d’aigua, fonts o ullals—
que possibilitaren el conreu de les “noves” plantes monsòniques 165 ; les altres alqueries
“indígenes”, per contra, tot i trobar-se també al pla d’inundació, tindrien una orienta-
F1 F2
162 “[...] pueden ser poblaciones bastante grandes, eventualmente fortificadas, dependientes de una ciudad importante (madīna) o de un
lugar fortificado (hisn), aunque también caseríos (qurà) dispersos por el territorio de un castillo (hisn).” GUICHARD 2001: 205.
163 BARCELÓ 1999b: 24.
164 GUICHARD, Pierre, Al-Andalus frente a la conquista cristiana. Los musulmanes de Valencia (siglos XI-XIII), Editorial Biblioteca
Nueva, S. L., Universitat de València, 2001, p. 215.
165 “És clar que la majoria de plantes, procedents de l’Orient extrem, exigien un suport tècnic hidràulic força precís. És a dir, amb les
llavors i els planters, es movien uns coneixements tècnics específics, un saber pagés, en suma.” BARCELÓ 1999b: 33.