Ajuntament de Vinalesa

Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
queda en mans de les aristocràcies urbanes, fins l’arribada dels primers elements germànics
que progressivament assumiren el control dels principals nuclis de població 149 ,
moltes vegades en connivència amb les elits locals 150 . L’etapa de dominació germànica,
entre els segles VI i VIII, resulta una període de més ombres que llums per al conjunt del
territori valencià, i la nostra comarca no havia de ser una excepció. A hores d’ara està
pendent la reconstrucció del trencaclosques sobre el poblament rural d’aquesta contornada
en temps del visigots, i resulta realment una incògnita com i on vivien els paisans
que de a ben segur habitaven el solar litoral entre Puçol i l’Albufera.
Tradicionalment, el conjunt de dades referents al món rural de l’època visigoda en
terres valencianes, ha estat en consonància amb el pobre nivell de coneixements que s’hi
tenien de la història d’aquest període posterior a la decadència imperial romana. Un
període marcat per una tendència general d’acusat enfonsament de la façana sud-est
peninsular, que s’agreujarà amb les guerres amb Bizanci, especialment traspassada la
barrera fluvial del Xúquer.
Comptat i debatut, un volum de notícies molt irregular 151 i pobre respecte a anteriors
etapes. Nogensmenys, cal apuntar que una de les possibles raons de la “foscor” dels
temps dels visigots en el nostre territori potser estiga íntimament relacionada amb la
pròpia parcialitat de les fonts escrites coetànies i posteriors. I també, en la nostra excessiva
dependència d’aquestes fonts i els comentaris seguidistes que ha “conreat” la
tradició bibliogràfica local —massa condescendent amb les continuades omissions o
buits d’informació entorn aquesta etapa 152 . Una situació agreujada també, pel crònic endarreriment
d’estudis arqueològics sistemàtics als espais rurals o periurbans de l’Horta
i altres comarques adjacents.
Per contra, en altres indrets veïns del corredor mediterrani, amb paisatges històrics
força semblants on sí que hi hagut treballs de recerca arqueològica continuada en el
temps, s’hi han pogut detectar evidències significatives d’un poblament hispano-visigot
més o menys actiu en zones lligades a planes litorals 153 . Així, s’observa que encara durant
el segle VI dC, les vil·les continuaven sent el principal eix d’articulació del poblament i
F1 F2
149 RIBERA i ROSSELLÓ 2003: 103-111.
150 GUTIÉRREZ 1996: 225.
151 JUAN i ROSSELLÓ 2003: 175.
152 MAURI 2006: 72.
153 GUTIÉRREZ 1996: 279-280.