Ajuntament de Vinalesa

F1
Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
habituals entre el veïnatge, dins una jurisdicció única, que reunia el delicte, la prova, el
fallo, i la pena 202 . Comptat i debatut, l’alfaquí feia acomplir el costum o tradicions del lloc
—canal substitut de les lleis escrites—, amb judicis orals que ajudaven a dinamitzar la
vida de la comunitat. Una altra cosa eren les qüestions monetàries o relacionades amb
els tributs i pagaments, en aquests cas els habitants de la petita alqueria de Benivolesar
—de ben segur un conjunt aparentment inconnexe de grups d’habitatges dispersos per
l’horta i el secà—, probablement haurien d’adreçar-se a les pròximes alqueries de Foios i
Moncada —ambdues, importants centres fiscals i jurídics, atenent al seu caràcter “fortificat”,
la seua presència a la crònica jaumina, i el marc immediat de donacions i activació
econòmica a l’endemà de la conquesta. En aquestes alqueries de major rang solia residir
un funcionari estatal que feia la recaptació del delme de les collites o altres pagaments
fiscals, així com el cadí, un “jutge de jutges”, o instància judicial superior, que triat generalment
pel governant de la madîna, s’encarregava de dirimir tots els plets i qüestions
d’especial importància o consideració, atenent a la seua formació lletrada, i com a únic
representant de les codificacions i formulacions legals redactades i sancionades pel poder
califal o del governant de la taifa.
El viatge setmanal o diari a les “gran alqueries”, era també una oportunitat per intercanviar
als mercats rurals, terres, animals, collites o qualsevol altra mercaderia o informació
interessant amb ells llauradors de la contornada. Però res de carros per transportar
les càrregues: només allò que un home o dona puguera carregar a les seues esquenes
o sobre les seues cavalcadures (atzembles) 203 , era el que es transportaven els andalusins
pels camins que creuaven l’horta i la madîna. L’altre viatge que els veïns de les alqueries
realitzaven en direcció preferencial, era cap a la ciutat, en direcció al soc, mercat i centre
neuràlgic per antonomàsia de tota la plana del Guadalaviar, on s’ajuntaven amb els
habitants de la metròpoli, la resta d’habitants del rerepaís i els possibles forasters que estigueren
de visita continuada o, simplement, de pas per la zona. Així, al soc, al marge de
xafardejar les darreres notícies de la ciutat, la comarca o al-Andalus, els de Benivolesar
i les altres alqueries i rahals de la plana realitzaven tot tipus de compra-venda d’articles
diversos, intercanviant productes del camp —fruites,
verdures, rebosteria casolana, farines, llet, oli, cabassos
de fibra de jonc, etc—, per espècies, productes exòtics
—d’orient o els regnes cristians peninsulars—, un ample
ventall de productes artesanals locals —vestits, perfums,
joies, mobles, etc.—, o els serveis d’algun metge, notari,
ferrer, etc.,
El soc, no era més que la metàfora de la íntima i estreta
relació simbiòtica entre Madina al-Turab i el seu territori
adjacent: ciutat i horta, horta i ciutat, funcionaven
alhora com un mateix cos orgànic. Així, l’esplendor de la
metròpoli valenciana, amb la seua al-Ruşāfa, les seues almúnies,
mesquites, horts, alcàssers, jardins, torres, ponts,
banys, muralles, valls, fonts, i la sumptuositat de les seues
202 GUICHARD 2001.
203 “En primer lloc cal assenyalar que el transport de mercaderies del camp a les ciutats es fèia per mitjà d’atzembles i val a dir, en
aquest punt, que la roda i el carro semblen totalment absents de l’activitat econòmica islàmica medieval. Les referències a les
bèsties de càrrega hi són omnipresents…” BRAMON 1998: 175.