Ajuntament de Vinalesa

2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
Conflictivitat agrària a l’horta: la lluita
per l’aigua i una revolta dels llauradors
Els canvis polítics que se succeïren a l’Estat
espanyol, amb la nova llei d’aigües, afectaren
a tot el territori valencià, i en especial, a
l’Horta de València, on les comunitats de regants
tradicionals que regaven amb les aigües
del Túria, veieren afectats els seus privilegis
històrics en detriment dels ajuntaments de
la comarca. Els consistoris locals, acapararen
potestat sobre la gestió de l’aigua, encara que
tot era matisable segons el municipi.
El 30 de Novembre de l’any 1845
l’ajuntament de Vinalesa, presentava a la Diputació
Provincial de València un projecte
d’ordenances per al reg d’aquest terme 530 .
Feta alguna puntualització i esmena al criteri
dels funcionaris de la Diputació i la disposició
de la nova llei, a començaments de
l’any següent foren aprovades aquestes ordenances
i redactades amb els nous canvis 531 .
La nova reglamentació no suposà grans modificacions en la regulació tradicional del
reg del terme de Vinalesa, però si ajudà a reforçar l’autoritat de l’ajuntament com a
òrgan subsidiari de la Reial Séquia de Moncada en els afers del reg front als regants de
la contornada més díscols. Ací, el ventall de les il·legalitats o irregularitats no resultava
gens nou: des de l’absentisme o negligència en l’exercici de l’escura del caixer 532 , a
l’alteració de la dotació d’aigua a rebre, o l’incompliment en els torns de reg.
Qüestió aquesta perfectament comprensible, fent un repàs de les nombroses denúncies
i aldarulls que començaren a encadenar-se pocs anys després de forma crònica, i
al llarg de varies dècades. La frenètica activitat humana en
el segle XIX, especialment a la segona meitat de la centúria,
eixamplant sense fre el consum dels cabdals del Túria al llarg
de tot el seu recorregut, acabà passant especial factura als regants
del seu curs baix, els situats en la gran plana que envoltava
la ciutat de València. Els primers episodis dels anys
50 i 60 del huit-cents eren el preludi d’una intensificació del
conflicte per l’aigua, que s’agreujarà amb el pas dels anys. I
tots lluitaren contra tots. El conflicte es dirimia per dalt, entre
la Séquia de Moncada i les Séquies del Tribunal de les Aigües
contra els “pobles castells”, o ajuntaments contra altres ajun-
530 ADPV, E.3.1., leg, 66, exp. 1140 (30 nov., 1845 -2 gen., 1846).
531 ADPV, E.3.1., leg, 67, exp. 1147 (1846). [Vegeu les ordenances de Vinalesa dins l’annex documental]
532 “Diferencias entre Vicente Rodrigo, labrador, y el alcalde de Vinalesa, sobre la limpieza y monda de la acequia de Alcabons [...] El
Ayuntamiento Constitucional de Vinalesa dice: Que desde inmemorial se acostumbra en aquella poblacion hacer la limpia o monda
de la acequia ó fila llamada dels alcavons cuando se quita el agua, epoca que no esta prefijada, y solo se aprovecha la mejor proporcion
del riego; aquella se hace por los fronterizos, o a sus costas si son morosos…” ADPV, E.3.1., leg, 14, exp. 169 (11 dec., 1838 -19 gen.,
1839).
F3
F4
F5
156 - 157
F1. Espais urbans a la Vinalesa
del s. XIX
F2. “Casita de tornos” de
l’almenara de Vinalesa. Guardant
les aigües de la Séquia de
Moncada al huit-cents
F3. De Paterna al Carraixet.
[Plànol de l’assut de la Séquia
de Moncada (ARV)]
F4. Quan s’havia de treball la
terra de valent.
F5. Temps de sequera, temps de
revolta a l’Horta