Ajuntament de Vinalesa

2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
d’aquest darrer segle dels Àustries, la Cartoixa de Vall de Christ va ser reconeguda en la
Propietat Directa i Major de Vinalesa. 464
Retrocedint una mica en el temps, cap a l’hivern de 1646, escassos mesos abans de
l’epidèmia de pesta que assolaria València i la seua horta, a tota la Particular Contribució
es realitzà un recompte del nombre d’edificacions que tenia cada lloc o universitat. Així,
el 10 de novembre, de bon de matí, el notari Hermernegildo Pérez, acompanyat del
justícia i jurats de Vinalesa, anà casa per casa comptabilitzant el nombre d’immobles i
els titulars dels mateixos: des de la casa de Miquel Oliver, passant per la de Pere Guanter,
fins arribar a la de Joan Navarro. Al final de la marxa pel poble havien comptant 47
cases 465 , un nombre discret d’edificis que deixava ben clar que Vinalesa era encara un
poble on tot estava a la mà, i no conèixer algun dels que anaven pel carrer o la seua horta
era considerat una estranyesa. Això no impedia que durant la primera meitat d’aquest
segle Vinalesa fora coneguda més enllà de les rodalies per ser un dels principals productors
de vi, de l’Horta de València i terres valencianes 466 . Les vinyes conreades entre el
secà de Foios i l’Alqueria del Pi, o entre la frontera de Macarella i la mota del Carraixet,
omplien els carros dels veïns de Vinalesa, i passaven després als cellers com en l’antigor,
per reposar un bon caldo que després donava prestigi al poble i, sobretot, assegurava el
pa en la taula per a gairebé totes les famílies del terme.
sa Chermana y per a despues dels drets desta morint chiam sens fills ni altres llegitims descendents vullgué que lo usufructe del
dit lloch y dels demes drets vinguen al fill major mascle Don Carlos Salvador y Doña Gerónima Vilanova de vida de aquell tan
solament y despues dels dies deste al fill segon dels dits convinguts lo cual o hagues de usufructuar durant la vida y no mes y la
propietat aixi del dit lloch com els béns y drets de sus dits la deixa al dit Real Convent de Valldecrist de la Ordre de la Cartuxa...”
RESURRECCIÓ 2005, pp. 14-15.
464 “Estos vint i huit veïns reconegueren la propietat Directa i Major de Vinalesa a favor de la Cartoixa i l’usdefruit a favor de Don Vicent
Salvador. Era el mes de juny de l’any 1676. Tots ells son persones importants del poblat i al llarg de segles tindrán continuitat
alguns dels seus cognoms. (Este es l’acte de reconeiximent dels drets. En el document referit anteriorment consta que la Cartoixa
prengué la possesió Real i efectiva, d’aquest lloc, el 18 de desembre de 1677, un any i tres mesos despres). Este es el moment en
que acabà l’usdefruit del hereu Salvador.” RESURRECCIÓ 2005, pp. 14-15. [Vegeu un extracte més ampli del document a l’annex
documental].
465 Vecindario del Reino de Valencia Justificado con testimonio de los escrivanos de las Poblaciones hecho en el año 1646, dins: ARV, Generalitat,
Llibre 4826, [Microfilm, rollo 1409].
466 “En los pueblos que circundan a la capital destacaban por su gran producción de vino varios de los que riegan con la Acequia de Moncada,
tales como Albalat dels Sorells (17.500 cántaros), Foios (15.200), Vinalesa (14.000) y Montcada (15.200), si bien en todos ellos
existían tierras de secano.” PIQUERAS 1986: 39.
F1
142 - 143
F1. Arquitectura popular originària
del sis-cents.