Ajuntament de Vinalesa

Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
nét, l’investigador Lluís Zabildea 130 , resulta plausible que vers l’antic camí que anava de
Vinalesa a Nàquera, entre els termes de Moncada i Foios, enginyers i tècnics romans
traçaren algunes de les primeres vies hidràuliques que creuaren la comarca des del riu
Túria fins les portes de Saguntum. No debades, algun cronista valencià del passat, com
Pere Antoni Beuter, ja feia esment de la importància d’aquestes qüestions relacionades
amb la hidràulica romana a terres valencianes 131 .
Posteriors treballs i prospeccions arqueològiques més contemporànies, per bé que no
han confirmat de manera rotunda aquestes hipòtesis 132 , tampoc n’han desmentit la seua
validesa, i amb una evident cautela, han deixat la porta oberta al possible origen romà
d’aquestes construccions d’enginyeria 133 .
Les estimacions cronològiques, no massa definitives per als artefactes hidràulics assenyalats,
es tornen sòlidament fermes quant a les restes del poblament romà d’aquesta
contornada. Un poblament romà gairebé absent o poc concretat fins ara, a la dreta de la
Via Augusta, però fortament desenvolupat a l’esquerra de la Séquia de Moncada. Així,
el terme de Vinalesa, situat a les vores d’eixa frontera “imaginària” que marca aquesta
canal, s’enquadra en l’àrea d’influència de les vil·les romanes escampades sistemàticament
pel secà comarcal contemporani. No resulta aquest un cas aïllat, ja que a la resta
de pobles irrigats per la Comuna de Moncada, la situació es repeteix de manera regular
i s’hi desplega un continu de restes o troballes d’aquest període, des de Paterna fins a
Puçol. En consonància, a l’Horta Sud també trobem un seguit de vil·les romanes o restes
materials d’aquest període entre Quart i Riba-roja 134 que confirmen la disposició d’una
xarxa global de poblament rural a la capçalera del curs baix del Túria i en les zones no
irrigades del secà.
Com ja insinuaven adés, Vinalesa es troba immediata a una intensa àrea de poblament
romà que, des de Bètera, passant per Moncada i Foios, arriba al Puig, i ens ha
deixat restes de les seues activitats i existència. Alguns dels exemples més propers son
l’Horta Vella (Bètera) 135 , la Vil·la de les Paretetes dels Moros (Moncada) 136 o el Pouatxo
(Moncada) 137 .
130 Encara que discutibles, i subjectes a una revisió i necessària contrastació futura, a propòsit de les darreres tècniques d’investigació i
estudis arqueològics sobre el poblament ibèric i romà al País Valencià, és inqüestionable la vàlua del llistat de “possibles” jaciments
romans que proporciona Lluís Zabildea en el seu treball sobre el regadiu romà d’aquesta contornada. “Grupo de villas rusticas
cuyas explotaciones utilizaban las conducciones hidraulicas [sic] a que hacemos referencia: La Torre de Benaduf, Cami de l’Olivereta
(Benaguacil), Camp del Castellet (la Pobla de Vallbona), Mas de Tous (la Pobla de la Vallbona), la Perla de Alcedo, les Paretotes de
Mandor, la Cogollana (Ribarroja), la Vallesa de Mandor (Ribarroja), el Mas de Velez, el Mas de febo, les Coves Males (la Canyada de
Peña, Paterna), el Cot V.M., la Lloma Redona, el Mas de la Rosa, la Font del Jarro, el Barranc de Sau, el Ciscar de Paterna-Benimamet,
las Cuevas de Vista Alegre, el Mas de Pons, la Coma de Paterna, la Lloma dels Cantals, el Barranc dels Gentils, les Llometes de Rocafort,
l’Horteta de Rocafort, la Gita del Palmar, el Fondo del Moreno y les Vinyetes de Massarrojos, la Lloma de Santa Barbara [sic] de
Moncada, la Lloma de Colvi, Mas el Bordellet o Paretetes de Moros de Moncada, el Negre de Valerot en la Lloma del Poble, en Museros,
el Pouaig, el Pla de Montalt, la Marta, el Barranquet de Cona, la Cenia, la Pared del Patriarca, el Mas del Palmiter, el Pont de la Gombalda,
els Germanells (vertiente E), el Blanc de Columbro, el Maquivas, el Torrubero, el Marqueret.” ZALBIDEA 1992: 27-28.
131 “Hallamos en verdad, que el principal cuydado que los Romanos tenian, despues de tener en orde sus pueblos subjectos, era adobar los
caminos. Provehian los pueblos de agua, sino la tenian, trayendola de lexos, agujereando los montes, y juntado con arcos los valles”,
BEUTER 1995: 178.
132 “Los tramos localizados en el término municipal de Godella no muestran ninguna característica técnica que permita identificarlos
como romanos. Sin embargo, podrían guardar relación con los localizados en otros términos municipales de la comarca de l´Horta”
PASCUAL 2000: 19.
133 “Tras esta intervención, además de los restos inéditos hasta ahora, contamos con un dato más que nos acerca un poco a la posibilidad
de que estemos ante una obra realizada en la antigüedad. 2,06 mts equivalen a 7 pies romanos. En este caso, y aunque esto no pueda
en ningún caso ser definitorio de nada, nos encontramos con que las medidas que presenta la estructura pueden ser adaptadas a la métrica
romana. Por otro lado, en las excavaciones realizadas en el yacimiento conocido como Acueducto de la Covatella, se recuperaron
varios fragmentos de cerámicas que permitían plantear un término ante quem (con reservas) s. I a. C.-I d.C. para su construcción.”
PASCUAL 2006: 7-8.
134 FLETCHER i PLA 1978: 71-72, 160-161.
135 “[...] no podem deixar de ressaltar la densitat de poblament en les proximitats del Tos Pelat, terres d’orografia més aviat plana. Els
jaciments romans més destacables i pròxims són el de l’Horta Vella de Bètera, a escassos 2000 m al NO, on recents excavacions han
deixat al descobert les restes arquitectòniques d’un complex termal d’època alt imperial s. II-III dC, que probablement formen
part d’una vil·la rústica que es transforma en el segle V-VI en una granja agropecuària que funcionarà fins a principis del segle
VII; i les Paretetes dels Moros, altra vil·la romana pràcticament inèdita (BURRIEL I VERDÚ, 2000) localitzada en Montcada a
2000 m a l’est del Tos Pelat.” BURRIEL 2004: 52.
136 BURRIEL i VERDÚ 2000: 19-38.
137 DD.AA. 2001.