Ajuntament de Vinalesa

F4
3. Patrimoni. L’herència dels avantpassats
La presència de murs i paraments d’origen
baixmedieval en distintes vivendes del carrer
Major és, a hores d’ara, una confirmació
ben palesa de les actuacions urbanístiques
d’aquesta època pretèrita.
Resulta també bastant versemblant, que
l’espai que coneixem modernament com la
Devesa, es formara durant aquest període
amb la funció d’albergar el ramat del senyor
o del veïnatge, i al mateix temps, actuar com
una reserva “forestal” immediata a les cases
del poble i el palau o “castell” senyorial 647 .
Cal recordar que les pròpies Ordinacions de
Jaume I 648 limitaven la presència dels ramats
per l’Horta, i la Devesa —un espai delimitat
i adherit al nucli urbà— podia acomplir
eixa funció de guardar el bestiar del veïnat
sense incomplir la legalitat vigent.
Les dades més importants per apropar-nos al poblament de la primera Vinalesa medieval
són, sens dubte, les proporcionades pels comptes de l’impost del morabatí 649 .
Aquests registres fiscals per la Vinalesa d’aquests anys —1373, 1379 i 1385—, donen
unes xifres de 40, 33 i 44 contribuents respectivament. Xifres en consonància amb altres
aglomeracions semblants dins aquesta zona de l’Orta de la capital valenciana -també
coneguda fiscalment com Partida de la orta de Valencia vers Murvedre 650 -, i que no experimentaran
grans canvis respecte la trajectòria demogràfica d’aquest lloc al llarg del
segle XV -l’investigador Arroyo Ilera dóna 36, 40 i 40 “focs” per Vinalesa durant els anys
1421, 1475 i 1499 651 .
3.2.2.3 Cases i albergs entre collites i visites pastorals
(s. XVI-XVI)
SEGLE XVI
La parquedat de notícies que tenim sobre el solar
urbà de Vinalesa durant els temps medievals, a més del
seu caràcter fragmentari, contrasta amb l’abundant i sistemàtica informació que apareix
647 “Les deveses eren unes terres, generalment boscos o pastures, amb un ús i un aprofitament reservats; de vegades podien ésser
closos [...] A la baixa edat mitjana, en moltes poblacions es reservà un espai per al proveïment de llenya, de caça i de pastura per
al senyor o per als veïns: la devesa. En aquesta època també trobem mencions de bovalars (o boalars), tot i que en principi els
espais que rebien aquest nom eren més aviat reservats per als animals que llauraven o que es venien a les carnisseries de les ciutats.”
BOLOS 2004: 355.
648 “[De les pastures y del vedat] Atorgam quels pobladors de la Ciutat e del terme de Valencia hajen pastures franques, e liures pels
termens de les viles dels Cauallers, e dels Clergues, e Religiosos dera a era, e de cequia a cequia: e hajen hun albeurador sobre la vila,
e altre de jus la vila. E si faran tala en blats, o en vinyes smenen aquella: e si talaran arbres donen cinch sous smenada primerament
la tala. […] Nengu no tinga cabanya de bestiar doulles ne de vaques ne daltres besties dintre la orta, o alqueries de la orta de la
Ciutat sino daquells bous, o daquelles besties que haura obs a laurar…”. GARCIA I SANZ 1976: 24.
649 “[...] una fuente fiscal de gran aprovechamiento demográfico, los censos o llibres de morabatí. [...] El impuesto se cobraba cada siete
años (seis en la práctica). [...] El censo no sólo es un registro de los cabezas de familia que pagaban, sino que normalmente se ve obligado
a precisar aspectos para facilitar alguna identificación dudosa de personas o lugares...” ARROYO 1986: 126-127.
650 “Podemos distinguir, a rasgos generales, tres zonas principales divididas por el Barranco de Carraixet y el río Turia, y que coinciden
a rasgos generales con las tres zonas en que aparece dividida la Orta en la documentación más antigua. La primera, al N y NE del
barranco de Carraixet, es de la que disponemos de una información más completa. De N a S se suceden a lo largo y a ambos lados del
camino de Morvedre, varios pueblos de diversa importancia, El Puig, Massamagrell, Museros, Meliana y Vinalesa, que oscilaban en
torno a los 50-80 vecinos cada uno, aunque acusaron importantes pérdidas a finales del siglo XV...”. Ibídem 136.
651 Ibídem, 145.
F3
F1.
F2.
F3.
F4.
200 - 201