Ajuntament de Vinalesa

F1
Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
Corpus Christi, senyor d’Alfara, mantenia un enfrontament obert amb el senyor de Vinalesa
per aquestes qüestions i altres derivades 425 .
Govern, negocis i vida quotidiana a l’època moderna
Després de les complicades i enrevessades situacions en la gestió del senyoriu que
hem observat en la part final del segle XVI, algunes d’aquestes tensions romangueren
en el temps i es perllongaren durant la següent centúria, entre d’altres coses
perquè el marc fiscal general del senyoriu de Vinalesa en el sis-cents tampoc havia
mudat gaire, amb tensions i lluites —algunes de manera frontal, altres més solapades—
entre els senyors, creditors i prestamistes, dins d’un marc de disputes pel
control de les rendes i les principals regalies.
L’Horta de València tampoc era un escenari fàcil, i més després de les darreres tensions
sobrevingudes per l’expulsió dels moriscos 426 , quan els últims musulmans de Manises,
Paterna o la veïna Mirambell deixaven per sempre la terra dels seus avantpassats.
A més a més, a peu de carrer, en el dia a dia del veïnat, les funcions de govern, jurisdicció
i administració per mitjà dels càrrecs municipals, tenien una lectura més clara i
diàfana. Aquest govern, format en la seua estructura bàsica pel justícia del loch i els jurats
—supeditats al poder i les ordres directes del Senyor de Vinalesa—, tenia una acceptació
majoritària per la comunitat de veïns de Vinalesa per raons òbvies: els seus membres
eren elegits per la mateixa comunitat. L’elecció dels càrrecs, pública i a la vista de tothom,
es feia, generalment, a la mateixa casa del darrer justícia 427 o algun paisà conegut
o amb cert prestigi; convocant-se prèviament el consell entre els habitants, en una crida
feta pel ministre —una mena d’algutzir i responsable de
l’ordre públic.
Normalment aquests càrrecs administraven i controlaven
en nom del senyor del lloc, la gestió i bona marxa dels
distints monopolis, cas per exemple de la carnisseria 428 .
En altre ordre de coses, Vinalesa, com la resta de lochs
i universitats que formaven la Particular Contribució de
València, i com ja passava en segles anteriors, havia de
d’aplicar-se en enviar periòdicament els seus jurats a València
—a través del camí de Montcada o de Morvedre—,
i pagar un ample ventall de contribucions: des d’algunes
extraordinàries per qüestions “d’urgència oficial”—assumptes
de guerra 429 , o convocatòries de Corts Reals 430 ,
per exemple—, a les més ordinàries com la cisa del pa i
señor de Vinalesa. Firma de derecho en la que se alega la posesión del derecho de ir a cargar trigo de los vecinos de Vinalesa que desean
molerlo en el molino de Alfara. de luismo y fadiga a Josepha Salvador, señora de Vinalesa en el momento de producirse la venta.”
CHIRALT 2001: vol. II, 502.
426 “El 20 de agosto de 1609 llegaba a Valencia el general Agustín Mexía. Su misión oficial era inspeccionar la defensa de la costa, pero
traía una orden secreta de Felipe III, firmada en Segovia el 4 de agosto, para el virrey, el marqués de Caracena. Por ella se le mandaba
expulsar a los moriscos del reino de Valencia.” BENÍTEZ 1999: 285.
427 “[...] que en 18 dehembre 1622 en casa de Juan mestre Justicia de binalesa se tingue consell pera nomenar Justicia y llochtinent en
presensia de dit Justicia y de nicolau mestre Jurat y de frances adria Jurat llochtinet Vicent fontavella mustasaf pere alanbra sequier
pere guanter y tots animes y concordes...” ARSM, Administració, Sequiatge, Any 1622.
428 “Jesus yo grabriel martines earendat la carneseria de binalesa a Jeroni mestre y pere bou jurats del present lloch de binalesa y me
obligue al lloch adonar la carn conforme...” ARSM, Vària (Administració), Any 1627.
429 “1532, agosto 7. Valencia. Manuel Jordà, mercader, habitante de Valencia, procurador del noble Galcerà Carros, recibe de los jurados
de Vinalesa 7 libras, 16 sueldos y 4 dineros por servicios prestados al rey el año anterior.” APV, Pergaminos, D-1, dins: CÁRCEL 1985:
47.
430 “1557, junio, 8. Valencia. Gabriel Calvo, procurador del noble Joan Boïl, mercader y clavario de la tacha real, recibe de Martí Llopis,
jurado de Vinalesa, 4 libras, 2 sueldos y 4 dineros por la quinta paga debida por su asistencia a las cortes celebradas en Monzón en dicho
año.” APV, Pergaminos, D-9, dins CÁRCEL 1985: 49.