Ajuntament de Vinalesa

F1
Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
Sorells, Bonrepós i Mirambell,
Burjassot, Godella...
La peculiaritat que, en primer
lloc, majorment crida
l’atenció és que l’antiga
construcció no fou enderrocada
ni s’aprofità per
a edificar el nou edifici; el
qual fou traslladat més cap
al nord junt al camí que
conduïa a Alfara, peculiaritat
que potser indicara
que la primigènia es trobara
dintre de les propietats
senyorials (realment adossada
a la casa de la senyoria,
tal i com es comprova en la
Visita Pastoral de 1593).
La nova església encara no
acaba de respondre als criteris
estilístics que, des de
la Reial Acadèmia de Belles
Arts de València, creada el
1768, s’anaren estenent per
tot arreu des de la seua secció
d’arquitectura; ja que
en la seua ornamentació
predominen les llicències
preacadèmiques clarament inspirades en els assoliments precedents, doncs beu directament
de les remodelacions dels temples dels Sants Joans (1699-1701) i de Sant Martí
(1735-1753) a València, o dels Sants Reis (ca. 1740) d’Albalat dels Sorells i de la Mare de
Déu del Pilar (1755-1770) de Bonrepòs i Mirambell. 620
L’edifici 621 , construït de nova planta, emprà la rajola i el tapial sense lluir (excepte la
façana i la base de les dues torres) en tot el seu perímetre i s’estructurà en quatre trams
a banda de la capella major. Adoptà una considerable alçada i sembla que en el projecte
original hi havia projectada una segona torre que acompanyara l’única que s’elevà en
la dreta de la línia de façana. Els sòlids contraforts sostenen la volta tapiada de canó del
temple i, alhora, acullen les capelles interiors; les quals estan cobertes amb voltes bufades
i comunicades entre si. L’altar o capella major denota majors dimensions que la resta
dels trams i s’accedeix a ella per mitjà d’apilastrats còncaus i un arc toral extraordinàriament
decorat amb filigranes i cartel·les daurades, diverses figures al·lusives al titular i, al
centre, uns angelets i querubins entre núvols flanquejant una custòdia.
F2 F3
620 Sobre aquests deutes evidents, vegeu BÉRCHEZ (1993: 68 i ss.) i BÉRCHEZ i GIL (1999: 386-389).
621 Les descripcions més actualitzades del mateix cal veure-les en GARÍN 1983: 329-330 i GARÍN 1986: 579-580. Tampoc cal deixar
de banda les voluntarioses (i de vegades, inexactes) aportacions de mossén Pedro Sucías Aparicio en la seua obra Notas útiles para
escribir la historia del Reino de Valencia [Distrito de Valencia], Biblioteca Municipal de València, Mss. En els nostres dies també es
pot trobar informació literària i gràfica en la xarxa per mitjà de la web de l’Ajuntament de Vinalesa.