Ajuntament de Vinalesa

2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
seus operaris. A l’època de la Il·lustració, i en el nostre cas particular, res més lluny d’açò,
ja que, no es pot deslligar la creació d’aquesta gran nau fabril adherida a la Séquia de
Montcada de la seua principal matèria prima, la seda, i al mateix temps del seu conreu
bàsic la morera. En aquells temps, tota la planura irrigada pel Túria, des de Paterna a
Puçol, i des de Manises a Catarroja, es trobava plena de moreres 500 .
Com bé explica Ricardo Franch, en paral·lel al cas de la comarca de la Ribera, el conreu
de la morera també havia experimentat des del sis-cents una enorme difusió a tota
l’Horta de València, que es va convertir en una de les zones productores més importants
de tot el territori valencià 501 , i Vinalesa tot i no ser dels pobles capdavanters de l’Horta
Nord, tenia a l’any 1738 una generosa producció de 1000 lliures 502 .
La situació del conreu del “cuc” al llarg del segle XVIII, evolucionà d’una situació de
predomini en el paisatge agrari gairebé absolut, a una altra de cert equilibri respecte
altres conreus, i finalment, a una etapa de regressió en raó del “dinamismo de la agricultura
de l’Horta y la complejidad de los ciclos de rotación que se utilizaban, perimitiendo la
obtención de varias cosechas anuales.” 503 Això no implicava ni molt menys la seua desaparició,
però si la pèrdua del seu estatus protagonista 504 .
Superat l’equador del set-cents era evident que la sericicultura, havia perdut pistonada,
les rendes ja no eren tan substancioses, i a més a més, el mètode de treball tradicional
palesava un notori estancament tecnològic en el procés
de la filatura i el torçut de la seda 505 . Qüestions aquestes
últimes que derivaven en un producte poc o res competitiu
en els mercats nacionals o europeus. Arribats aquest punt,
només una aposta decisiva per la millora tècnica del sistema
de producció, podia revertir aquesta situació de dificultats. La
societat valenciana reaccionà al problema en qüestió, a través
de la creació en 1762 de la Junta de Comerç de València 506 , organisme
oficial que agombolà gran part de la responsabilitat
en reflotar la producció de la seda autòctona. Tanmateix, serà
una iniciativa privada 507 , dirigida per dos foranis, Guillermo
Reboull i Josep Lapayase, la que l’any 1769 encapçalarà el ma-
500 “[...] la ciudad de Valencia. Esta se hallaba rodeada de un inmenso bosque de moreras, según destacaba Cavanilles, ya que en sus cuatro
cuarteles se obtenía un total de 108.737 libras de seda.” FRANCH 2004: 21.
501 “[...] en 1726, la cosecha de seda del territorio comprendido en su Contribución General se había doblado en exceso desde la emisión de
las pragmáticas de 1623 y 1638...” FRANCH 2004: 19.
502 FRANCH 2004: 22.
503 FRANCH 2004: 26.
504 “[...] la morera estaba siendo relegada a una posición secundaria, desplazándola a los lindes de los campos y los caminos, y sacrificándose
en beneficio de un aprovechamiento más intensivo de la tierra.” FRANCH 2004: 26.
505 FRANCH 2004: 28.
506 “La institución que desplegó una mayor actividad en este sentido fue la Junta de Comercio de Valencia, ya que desde su creación en
1762 hasta principios del siglo XIX invirtió un total de 350.000 reales de vellón con dicha finalidad, lo que representaba el 30,97% del
capital destinado al fomento de la actividad industrial.” FRANCH 2004: 31.
507 “[...] habían surgido iniciativas de cambio tecnológico, impulsadas por empresarios poco proclives a doblegarse a las directrices gremiales.
En concreto, ponían en escena tecnologías extranjeras aplicables en el proceso del tejido.” CALVO 1999: 105.
F2
F3
150 - 151
F1. La Fàbrica de la Seda
F2. Gravats de Lapayesse 1, 2,
3 i 4.
F3. Mètodes tradicionals del
treball de la seda.