Ajuntament de Vinalesa

F1
Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
durant aquest segle, dels guanys que els seus propietaris aconseguiren, i de la seua repercussió
en el poble i la resta de la contornada.
Davant d’aquestes consideracions, resulta innegable que la Fàbrica esdevenia un icona
del poble més enllà de la comarca, més enllà de la província i regió, i si ens disculpeu,
més enllà d’Espanya.
Però, que passava amb el personal de la fàbrica? Era el seu mode de vida tan pròsper
com el del seu patró? Aquest i altres interrogants, sorgeixen de manera immediata quan
hom pensa una mica en les condicions laborals dels obrers del segle XIX, ja que no sembla
que fora aquesta època, la més adient per observar allò del salari mínim, la jornada
de les 40 hores setmanals, seguretat social, absència d’explotació infantil, possibilitat
de vaga legal, nul·la discriminació sexual, contractes laborals fixes, o un acomiadament
remunerat, per citar algunes de les realitats laborals en el nostre temps actual 575 .
Penseu que la població “flotant” de fàbriques com la de Vinalesa era d’un nombre realment
important per l’època, potser varis centenars de persones, i les seues condicions
de treball quotidià estaven, generalment, lluny d’oferir uns mínims de qualitat, en consonància
amb els objectius purament econòmics de la ideologia burgesa, malgrat la seua
propaganda positivista 576 . Per contra, el treball diari d’aquesta massa d’operaris resultava
vital per la consecució del cicle de producció fabril, ja que, aleshores, la mecanització
no presentava l’índex de grandària i sofisticació que a hores d’ara es veu en les empreses
575 Davant el “silenci” documental sobre les condicions de vida i notícies sobre les vivències quotidianes dels treballadors i treballadores
de la Fàbrica dels Trenor al segle XIX, recomanem un colp d’ull a alguns estudis sobre la veïna Jutera de Foios, que tot i ser
contemporanis, potser ajudem a completar d’una millor manera els aspectes generals sobre les activitats d’aquells obrers i obreres
que treballaren de sol a sol a Vinalesa durant aquests anys. Vegeu: AGUILAR i CARCELLER 2002 i CUBELLS et al. 2002.
576 “En el rerafons de la seua anàlisi de les condicions morals i socials dels treballadors trobem el plantejament ideològic de les estrategies
(sic) mercantilistes i de policia mèdica, les quals plantejen (sic) la necessitat de lluitar contra la misèria per obtenir una clase
(sic) obrera més productiva i socialment higiènica, és a dir, no patògena, no subversiva, no contaminant.” BARONA 1996: 7.