Ajuntament de Vinalesa

2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
l’explotació del territori rural 154 . Però amb matisos, respecte a les etapes precedents, ja
que del paisatge anterior “caracteritzat per una estructura de mosaic, que alterna amb
diferents intensitats les zones de bosc, els prats, etc., amb les de cultiu, en general més
concentrades a l’entorn de les zones d’hàbitat, es passa a un paisatge homogenitzat, amb
nivells de desforestació molt elevats en alguns sectors i amb escassa evidència d’activitat
agrícola en altres”. 155 Una situació aquesta, extrapolable al marc territorial de l’Horta de
València —recordem una plana al·luvial coberta de superfícies boscoses, matolls i zones
palustres—, on podria haver-s’hi produït una regressió de les àrees agrícoles vinculades
al secà, on es conreaven cereals i vinyes, en detriment d’una cada vegada més important
activitat ramadera. No es gaire complicat el pressuposar un tràfec estacional de ramades
provinents de l’interior que, buscant la ruta natural del Carraixet des dels contraforts de
la Calderona i les seues vies o assagadors adjacents, marxaren cap a les pastures situades
en les zones pròximes als aiguamolls o ambients humits d’aquest rerepaís.
Respecte el poblament, el marc temporal entre els segles IV i VII dC, segueix la tònica
d’absència de dades i informació per la major part de l’Horta; tan sols tenim notícies i
dades concretes d’indrets molt allunyats dels espais de les hortes tradicionals i situats en
altura, cas de l’àrea de Paterna, Manises i especialment Riba-roja, amb jaciments com
el de València la Vella o la vil·la visigoda del Pla de Nadal 156 . Un model de poblament
difícilment extensible al corredor litoral entre Saguntum i Valentia.
Els primers musulmans a l’horta de valència. Un poblament tribal entre alqueries,
camins, barrancs i séquies
Entre la segona meitat del segle VIII i principis del IX dC, dins del context general
d’expansió i ocupació de l’Islam de gran part de la Península Ibèrica, distints contingents
berebers acabaren per instal·lar-se a les terres de llevant, entre els rius Ebre
i la zona del Xúquer, uns grups que a hores d’ara s’associen majoritàriament a una
sèrie de formacions tribals nord-africanes, en alguns casos islamitzades, en altres en
vies d’arabització 157 . Aquests primers soldats i colons que vingueren a ocupar la plana
litoral de l’antiga Valentia —ara anomenada Madina al-Turab—, es caracteritzaven
per estar formats al voltant de cèl·lules de caràcter familiar o clànic, que ràpidament,
s’encarregaren de controlar militarment la zona i, seguidament, d’organitzar un poblament
lligat a la creació d’uns espais d’irrigació, d’acord amb les necessitats de la
pròpia comunitat 158 , i l’existència de cursos d’aigües al·lòctons associats a barrancs o
sorgiments del freàtic immediat. Uns grups tribals —sovint identificats amb topònims
del tipus Beni 159 —, que posseïen les terres que ocupaven, amb plens drets econòmics i
polítics, tot i teòricament estar vinculats tributàriament a un poder estatal 160 representat
a través de la mâdina. I queda clar que el nom de Benivolesar —part del conjunt de
topònims d’arrel bereber d’aquesta comarca—, ha ajudat a suggerir i identificar l’origen
de Vinalesa amb una d’aquestes alqueries islàmiques 161 .
154 MAURI 2006: 76.
155 Ibídem.
156 JUAN i ROSSELLÓ 2003: 175-183.
157 GUICHARD 1971: 402.
158 “El trabajo realizado hasta ahora permite sugerir que, al menos en Sarq al-Andalus, los espacios hidráulicos medianos y pequeños son
la forma generalizada de construir los asentamientos campesinos.” BARCELÓ 1999a: 278.
159 GUICHARD 1969: 103-158.
160 “Un bon exemple d’aquesta desigual intensitat fiscal, de dins a fora, són, sens dubte, els aqālim —circumscripcions tributàries en
les quals l’alqueria és la unitat d’estimació i pagament del deute fiscal— de Còrdova...” BARCELÓ 1999b: 24.
161 Encara que, cal continuar sent cautelosos al respecte, i esperar que futurs estudis arqueològics i documentals ajuden a afinar o
precisar allò que sospitem i sembla més coherent a hores d’ara.
88 - 89
F1. Ramaderia al Carraixet [J.
Burriel].
F2. Séquia de terra a l’Horta
Nord.