Ajuntament de Vinalesa

F1
Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
Els primers regants intentaven blindar la seua posició de privilegi, especialment lligada
al repartiment d’aigües en forma de llengües —a la manera andalusí—, i la freqüència
regular en l’aprovisionament d’aigua de les seues parcel·les 307 , front a les noves séquies,
distretes, generalment, amb partidors en forma de forat o roll —al mode cristià.
Binalesa, fou testimoni d’aquesta conjuntura d’expansió de l’àrea irrigada 308 inicialment
—la Fila de Meliana, amb la progressiva multiplicació d’heretats, especialment
en el sector de terres que ocupava la mota del barranc, a través del Roll del Carraixet,
probablement, una séquia feudal de nova planta per poder irrigar tot el sector a migjorn
de la nova pobla urbana, en direcció a l’antiga alqueria de Carraixet.
L’ampliació de séquies o l’extensió “interna” dels seus perímetres de reg, no deixava
d’obeir més que a les divissiones, assignationes, terminationes y fitationes 309 que els
agrimensors feudals anaven practicant en les noves possessions i heretats que anaven
desplegant a Vinalesa i al conjunt de terres de l’Horta de València 310 . Perquè si la importància
del control i gestió de l’aigua era un element inqüestionable, la possessió i
administració de la terra no ho era menys.
L’horta feudal entre el tres-cents i el quatre-cents. El mercat de la terra a l’Horta Nord
A les acaballes del segle XIII i principis dels tres-cents les viles312 ja constituïen el patró
bàsic dominant de poblament en l’estructuració del territori valencià. Hom podia
reconèixer que aquell delitós país andalusí
de set jornades de llong312 , amb una extensa
xarxa de mudum (plural de madina) 313
i ple d’alqueries tribals i torres de guaita,
s’havia transformat en un nou territori de
viles noves, universitats i lochs, sotmesos al
poder de la ciutat de València, cap i casal
del nou regne que dominava jurídicament314
a una i altra banda del Xúquer. A
mesura que avançava el segle posterior a
l’etapa de conquesta, les noves línees del
territori més immediat a la capital valenciana
estaven ja perfectament definides en
molts casos, límits i ralles de termes, par-
308 “En la huerta medieval, el derecho al agua no correpondía al propietario de la tierra, sino a la propia tierra [...] Los nombres dados a
la tierra regada (regadiu) y no regada (secà) indicaban el status legal de la tierra en cuestión ―un status que era muy difícil de alterar.
El regadiu tenía implícitamente el derecho al agua de una específica procedencia, de la cual el propietario tenía derecho a tomar una
cantidad de agua proporcional al área de regadío que poseía.” GLICK 2003: 40.
309 “Desde la conquista de Jaime I hasta mediados del siglo XIV la expansión del área cultivada en las tierras del entorno de Valencia
constituye un fenómeno bien documentado.” RUBIO 1990-1991: 262.
310 GONZÁLEZ VILLAESCUSA 1996: 231.
311 “[...] un agrimensor se enfrenta a la necesidad de dividir el espacio con una serie de criterios. Necesita compartimentar el espacio en
partes iguales para poder asignar las tierras por lotes, que el repartidor o el tiempo se encargarán de distribuir desigualmente. La mejor
manera de construir esos lotes equitativos es por medio de la división del espacio con ejes ortogonales, que se cruzan en ángulo recto y
originan espacios equitativos...” GONZÁLEZ VILLAESCUSA 1996: 238-239.
312 “vila és també una noció jurídica que comporta l’existència d’un govern veïnal, mentre que la qualitat de pobla té, bàsicament, un
contingut físic...” TORRÓ i GUINOT 2001-02: 52.
313 “E no ha vull dejús Déu tan delitós llogar com és la ciutat de València e tot aquell regne, e ten bé set jornades de terra de llonc. Es tracta
dels coneguts mots que Jaume posa en boca de Blasco d’lAlagó, tot per evocar el moment en què aquest li proposà de conquerir
València, del castell d’Alcanyís estant. Don Blasco havia viscut durant una temporada a la mamlaka Balansiya, el regne musulmà,
i en coneixia ben bé l’estructura del poblament: bàsicament, un itinerari que articulava les distintes müdüm o “ciutats” d’aquella
regio del Xarq al-Àndalus, amb les seues respectives campanyes, adés pecuàries, adés irrigades.” SOLER 1998: 218.
314 GUINOT 1998: 155.
315 “[...] en su término jurisdiccional la acción de la metrópoli era todavía más directa e inmediata. Jaime I desde la fundación del reino
conformó un amplio territorio estrictamente delimitado entre Morvedre, Puçol, Olocau, Chiva, Buñol, Turís, Monserrat, Alzira, Cullera
y hasta cien millas mar adentro, sobre el que las instituciones de gobierno proyectaban su acción política.” NARBONA 1995b:
168.