Ajuntament de Vinalesa

2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
Però anem a desfer una mica el camí i retrocedir fins
el moment en què la Séquia apareix als textos oficials,
s’efectua el procés de transformació de canal islàmica a
cristiana, i com afectà això a Vinalesa i els seus voltants.
Es pot dir que tot havia començat en la redacció cancelleresca
dels propis Furs, on es sancionava que:
“Per nos, e per los nostres donam, e atorgam per totstemps
a vos tots ensemps, e sengles habitadors, e pobladors
de la ciutat, e del regne de Valencia, e de tot lo
terme de aquell regne totes, e cascunes cequies franques,
e liures majors, e mijanes, e menors ab aygues,
e ab manaments, e ab duhiments daygues, encara aygues
de fonts: exceptat la cequia real qui va a Puçol: de
les quals cequies, e fonts hajats aygua, e enduhiments,
e manaments daygues tostemps continuament de dia, e de nuyt. En axi que puscats daquelles
regar, e prendre aygues sent alcuna servitut, e servici, e tribut, e que prenats aquelles
aygues segons que antiguament es, e fo stablit, e acostumat entemps de sarrahins” 294 .
Jaume I cedia el conjunt de totes les séquies d’aquest vast territori colonial als seus
vassalls, però es reservava com pròpia la cequia Real qui va a Puçol, es a dir, la Séquia
de Moncada. Aquesta canal —la més valuosa del regne fins el posterior desenvolupament
de la Séquia del Xúquer—, posseïa el major perímetre de reg de tota la plana
litoral del Guadalaviar i, també, el major cabal hidràulic —inestimable font d’energia
en l’aprofitament dels usos moliners. En certa mida, aquestes característiques, i la seua
ubicació dins el rerepaís del cap i casal, l’equiparaven en transcendència i rang a l’altre
gran regadiu de la Corona, el Rec Comtal 295 —canal derivat del riu Besòs 296 , on es concentraven
el gruix dels molins fariners del Comtat de Barcelona.
Així doncs, tant el Rec Comtal com la Séquia de Moncada, constituïen dues de les més
importants fonts de beneficis i rendes que durant aquests anys tenia la monarquia jaumina
297 . La propietat exclusiva de la canal que creuava el Riu Sec per Jaume I, continuà
fins arribar la dècada dels anys seixanta (s. XIII), moment en el qual, el monarca optà
per convertir la Séquia de Moncada en moneda de canvi 298 , dins de les habituals operacions
de vendes, cessions i recompres que feia en aquells instants del seu patrimoni. Les
raons principals que motivaren aquesta decisió, se basaven en les cròniques dificultats
financeres que patien les empreses del rei i la necessitat intrínseca d’aconseguir diners de
forma ràpida 299 . Després d’un “forçós traspàs” a Nicolau de Vallvert l’any 1266, una mica
més tard, recuperava una altra vegada la propietat del canal per a, gairebé d’immediat,
desprendre-se’n de nou el 1268. Sembla més una hàbil operació especulativa del monarca
que no un intent de retenir una de les més valuoses “joies” del seu patrimoni.
La necessitat econòmica havia d’ofegar greument la caixa reial a la primavera d’aquell
294 “De servitut daygua e daltres coses” [fur XXXV, rubrica XVI], dins: Fori... 1990: I, IX (r).
295 “En la dita ciutat entre un rech d’aygua qui·s pren a Muntcada qui és apellat lo Rec Comtal, en lo qual són edifficats, entre grans e
pichs, XIIII casals de molins”, ORTÍ 2000: 13.
296 “La Sèquia prenia les aigües del Besós a l’altura de Montcada, seguia pel marge dret d’aquest riu fins a Sant Andreu i des d’aquí
s’adreçava a la Ciutat Comtal, on es pot seguir el seu traçat pel nom d’alguns carrers que ocupen el seu antic curs.”, CONILLERA
1991: 29.
297 “[...] el control reial es centrà, sobretot, en aquells mitjans de producció sobre els quals tenia el monopoli: els molins, els maells i
les carnisseries, la peixateria i els forns...” ORTI 2000: 69.
298 “1266. 7 Abril. Donación vitalicia a Nicolás de Vallvert, de la acequia de Moncada y de todo el “cequiatge” que le corresponde y
demás derechos del rey, al cual volverá la posesión una vez fallecido el dicho Vallvert. Valencia VII idus abril MCCLXVI” ACA,
Cancelleria Reial, 1266, 7 Abril, Reg. 15, fol. 12v.
299 SOLER 1998: 218.
F1
114 - 115
F1. Calixt III. El papa que concedí
la parròquia a Vinalesa.