1. <strong>Vinalesa</strong>, terres i aigua només Puçol, Masssalfassar, Rafelbunyol i Meliana, proporcionen sèries <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s climàtiques <strong>de</strong> longitud i continuïtat suficients com per a po<strong>de</strong>r ser consi<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s, <strong>de</strong> tal forma que el recurs a les da<strong>de</strong>s aporta<strong>de</strong>s per l’observatori <strong>de</strong> la ciutat <strong>de</strong> València es fa gairebé imprescindible. Les precipitacions.- Les mitjanes anuals <strong>de</strong> les precipitacions en la comarca, oscil·len entre els 416,6 mm 6 <strong>de</strong> Rafelbunyol i els 468,5 <strong>de</strong> Meliana (Quadre 1), sent, aquests últims, per la seva proximitat, els més indicatius per a <strong>Vinalesa</strong>. Mensualment es constata una concentració tardorenca <strong>de</strong> les precipitacions, mentre que a l’estiu és el mes <strong>de</strong> juliol el que aporta els valors mínims. La gran irregularitat climàtica interanual, característica <strong>de</strong> les latituds mediterrànies, fa preferible adoptar com a variable estadística el valor <strong>de</strong> la mediana —el valor central d’una sèrie <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s— que el valor <strong>de</strong> la mitjana — suma <strong>de</strong> totes les da<strong>de</strong>s dividit pel seu nombre—; amb aquest criteri, la probabilitat que el mes d’octubre aporte al total <strong>de</strong> precipitacions anuals entre 0 i 110 mm és <strong>de</strong>l 75%, mentre que la probabilitat que aporte quantitats entre 120 i 360 mm, és <strong>de</strong>l 25%, el que pressuposa i confirma la gran irregularitat interanual que havíem referit. Quadre 1 Precipitacions Mitjanes mensuals i anuals en els observatoris <strong>de</strong> l’Horta Nord. (mm) Elaboració pròpia, da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Observatori Meteorològic <strong>de</strong> València. Observatori ANYS GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGS SEP OCT NOV DIC ANY Rafelbunyol 1949-73 21,9 25,2 26,1 25,2 27,2 18,9 8,2 22,2 51,0 104,9 45,0 40,1 416,1 Valencia 1925-74 27,1 31,3 29,6 27,4 31,3 29,7 7,4 19,8 50,5 86,8 42,6 41,2 424,7 Valencia 1943-67 24,0 33,4 27,6 27,8 30,8 23,8 6,3 24,5 50,1 103,7 40,2 41,6 430,8 Valencia 1914-25 24,0 22,5 27,9 35,5 37,6 37,3 7,0 10,0 59,0 48,5 81,1 27,2 417,6 Puçol 1969-83 34,3 25,1 43,5 48,2 37,6 25,2 13,4 28,3 39,5 78,2 41,5 43,7 458,5 Meliana 1951-75 26,4 25,9 38,2 29,9 27,5 23,3 9,2 25,4 51,9 110,1 59,4 41,3 468,5 Massalfassar 1955-83 28,0 37,8 35,1 29,3 35,6 21,3 5,3 25,0 45,6 88,3 49,4 47,8 448,5 La irregularitat <strong>de</strong> les precipitacions al llarg <strong>de</strong> l’any és també una <strong>de</strong> les característiques <strong>de</strong>l nostre particular clima. Així, l’any 1956, a Massalfassar, durant el mes <strong>de</strong> novembre es van comptabilitzar precipitacions <strong>de</strong> 282 mm, que van suposar el 39,4% <strong>de</strong>l total anual (715,6 mm) per a eixe any; és més, en un sol dia d’eixe mes es van comptabilitzar 218 mm, el 37,2% <strong>de</strong>l total anual! Una cosa semblant es constata, en 1965; en el mateix observatori, a l’octubre, amb 410,5 mm es va rebre el 65,5% <strong>de</strong>l total <strong>de</strong> pluja anual (627 mm), i un sol dia d’eixe mes, el 29, en va rebre 179 mm. La situació es va repetir l’any 6 Les quantitats d’aigua precipitada amb la pluja i mesura<strong>de</strong>s amb el pluviòmetre es comptabilitzen en mil·límetres (mm): a efectes pràctics, es refereix a la quantitat d’aigua caiguda en litres per unitat <strong>de</strong> superfície. 1 mm=1litre/m 2 F1 8 - 9 F1. Efectes produïts per les fortes pluges.
F1 <strong>Vinalesa</strong>. Geografia Història i Patrimoni d’un poble <strong>de</strong> l’Horta 1969 en el mateix lloc: així, octubre amb 286 mm —101 mm en un sol dia— va suposar el 48% <strong>de</strong>l total anual (593,5 mm); i prop <strong>de</strong> <strong>Vinalesa</strong>, a Meliana, en 1969, octubre, amb 409,4 mm concentra el 67,9% <strong>de</strong>l total <strong>de</strong> pluges d’eixe any (602,7 mm). La presència <strong>de</strong> precipitacions diàries superiors als 100 mm és relativament freqüent en els mesos d’octubre i novembre. Resumint, po<strong>de</strong>m concretar que, en la zona on se situa <strong>Vinalesa</strong>, respecte <strong>de</strong> les precipitacions, s’observa un marcat dèficit estiuenc, que es contraposa a una gran concentració tardorenca <strong>de</strong> precipitacions. A més, la torrencialitat <strong>de</strong> les precipitacions, amb altes concentracions diàries i horàries, es constitueix com la característica climàtica més <strong>de</strong>finida i la <strong>de</strong> major influència sobre el medi físic i humà, com tindrem ocasió <strong>de</strong> veure més endavant. Quadre 2 Precipitacions Medianes mensuals i anuals en els observatoris <strong>de</strong> l’Horta Nord. (mm) Elaboració pròpia, da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Observatori Meteorològic <strong>de</strong> València. Observatori GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGS SEP OCT NOV DIC ANY Rafelbunyol 15,0 20,7 11,5 23,0 18,5 19,7 0,0 14,2 40,0 50,0 35,7 19,7 434,0 Puçol 18,2 24,3 35,3 24,0 19,3 17,4 1,1 20,5 33,3 78,5 36,4 30,0 427,8 Meliana 7,5 23,0 14,0 46,0 25,0 22,0 5,5 20,0 29,5 38,0 31,0 12,5 470,5 Massalfassar 13,7 12,1 19,6 12,1 18,9 10,9 3,7 18,8 31,0 70,9 24,5 28,5 353,0 Les temperatures.- La benignitat climàtica <strong>de</strong> la nostra comarca és una <strong>de</strong> les seues característiques més alaba<strong>de</strong>s. La influència marina es <strong>de</strong>ixa sentir suavitzant tant les calors estiuenques com els freds hivernals. Les 2.505 hores <strong>de</strong> sol al llarg <strong>de</strong> l’any ens po-
- Page 1: VINALESA GEOGRAFIA, HISTÒRIA I PAT
- Page 7: Vinalesa. Geografia Història i Pat
- Page 11 and 12: F1 Vinalesa. Geografia Història i
- Page 14 and 15: 1. Vinalesa, terres i aigua En el p
- Page 16 and 17: 1. Vinalesa, terres i aigua devasta
- Page 18 and 19: 1. Vinalesa, terres i aigua debía
- Page 20 and 21: A les portes de Vinalesa s’havia
- Page 22 and 23: PARCEL·LES Quadre 6 Tipus de propi
- Page 24 and 25: 1.3. Els cultius i el calendari agr
- Page 26 and 27: 1. Vinalesa, terres i aigua ...la m
- Page 28 and 29: 1. Vinalesa, terres i aigua 1.000 a
- Page 30 and 31: dores de ganxos i de tallant, etc.,
- Page 32 and 33: 1. Vinalesa, terres i aigua evidèn
- Page 34 and 35: 1. Vinalesa, terres i aigua plantat
- Page 36 and 37: 1. Vinalesa, terres i aigua en el d
- Page 38 and 39: 1. Vinalesa, terres i aigua vertia
- Page 40 and 41: 1. Vinalesa, terres i aigua das per
- Page 42 and 43: 1. Vinalesa, terres i aigua despues
- Page 44 and 45: 1. Vinalesa, terres i aigua Els esp
- Page 46 and 47: 1. Vinalesa, terres i aigua Com hem
- Page 48 and 49: 1. Vinalesa, terres i aigua Hidrogr
- Page 50 and 51: 1. Vinalesa, terres i aigua Desde
- Page 52: 1. Vinalesa, terres i aigua Carraix
- Page 55 and 56: F1 F2 Vinalesa. Geografia Història
- Page 57 and 58: F1 Vinalesa. Geografia Història i
- Page 59 and 60:
Vinalesa. Geografia Història i Pat
- Page 61 and 62:
Vinalesa. Geografia Història i Pat
- Page 63 and 64:
F1 F2 Vinalesa. Geografia Història
- Page 65 and 66:
F1 Vinalesa. Geografia Història i
- Page 67 and 68:
F1-F2 F3-F4 Vinalesa. Geografia His
- Page 71 and 72:
F1 F2 Vinalesa. Geografia Història
- Page 76 and 77:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 78 and 79:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 80 and 81:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 82 and 83:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 84 and 85:
F1 2.2. Benivolesar, terra de sarra
- Page 86 and 87:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 88 and 89:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 90 and 91:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 92 and 93:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 94 and 95:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 96 and 97:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 98 and 99:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 100 and 101:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 102 and 103:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 104 and 105:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 106 and 107:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 108 and 109:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 110 and 111:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 112 and 113:
2.4. Binalesa, quan el senyoriu és
- Page 114 and 115:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 116 and 117:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 118 and 119:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 120 and 121:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 122 and 123:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 124 and 125:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 126 and 127:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 128 and 129:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 130 and 131:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 132 and 133:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 134 and 135:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 136 and 137:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 138 and 139:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 140 and 141:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 142 and 143:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 144 and 145:
F1 2. Història. D’alqueria islà
- Page 146 and 147:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 148 and 149:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 150 and 151:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 152 and 153:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 154 and 155:
2.7. De la Guerra del Francés a le
- Page 156 and 157:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 158 and 159:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 160 and 161:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 162 and 163:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 164 and 165:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 166 and 167:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 168 and 169:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 170 and 171:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 172 and 173:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 174 and 175:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 176 and 177:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 178:
2. Història. D’alqueria islàmic
- Page 183 and 184:
Vinalesa. Geografia Història i Pat
- Page 185 and 186:
F1 F2 Vinalesa. Geografia Història
- Page 187 and 188:
F1 Vinalesa. Geografia Història i
- Page 189 and 190:
Vinalesa. Geografia Història i Pat
- Page 191 and 192:
F1 Vinalesa. Geografia Història i
- Page 193 and 194:
Vinalesa. Geografia Història i Pat
- Page 195 and 196:
F1 F2 Vinalesa. Geografia Història
- Page 197 and 198:
F1 Vinalesa. Geografia Història i
- Page 199 and 200:
F1 F2 Vinalesa. Geografia Història
- Page 201 and 202:
F1 F2 Vinalesa. Geografia Història
- Page 203 and 204:
F1 Vinalesa. Geografia Història i
- Page 205 and 206:
F2 Vinalesa. Geografia Història i
- Page 207 and 208:
F1 F2 Vinalesa. Geografia Història
- Page 209 and 210:
F1 Vinalesa. Geografia Història i
- Page 211 and 212:
F1 Vinalesa. Geografia Història i
- Page 213 and 214:
F1 Vinalesa. Geografia Història i
- Page 218 and 219:
1 4. Apèndix Documental. Desmembra
- Page 220 and 221:
2 4. Apèndix Documental. Venda del
- Page 222 and 223:
3 Crim d’un vei de Vinalesa el 15
- Page 224 and 225:
5 4. Apèndix Documental. Reconeixe
- Page 226 and 227:
4. Apèndix Documental. dicho Real
- Page 228 and 229:
7 4. Apèndix Documental. Fiestas d
- Page 230 and 231:
4. Apèndix Documental. Número 5=
- Page 232 and 233:
4. Apèndix Documental. [...] Termi
- Page 234 and 235:
4. Apèndix Documental. establecerl
- Page 236 and 237:
4. Apèndix Documental. de ellas el
- Page 238 and 239:
4. Apèndix Documental. y tangentes
- Page 240 and 241:
9 Projecte d’electrificació i en
- Page 242 and 243:
4. Apèndix Documental. Las lineas
- Page 244 and 245:
4. Apèndix Documental. rán de igu
- Page 246:
clar sentit i alt esperit, seny i e