Ajuntament de Vinalesa

F1
F2
Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
i eclesiàstiques dins l’àrea de Vinalesa 334 i els seus voltants, sembla que triaren també
aquesta zona en concret “para abastecerse de la vendimia necesaria para obtener su vino
kasher” 335 .
De forma periòdica, els comerciants i prestamistes jueus, “vells” coneguts del veïnatge
de Vinalesa, freqüentaven amb la seua “oficina mòbil” els camins del terme o els carrers
del poble amb la voluntat de comprar a bon preu les collites dels llauradors —on com a
pràctica habitual s’avançaven els diners pel comprador—, o cobrar l’arrendament de les
rendes dominicals i eclesiàstiques d’algun paisà 336 . De la mateixa manera, els habitants
de Vinalesa sabien que davant qualsevol necessitat peremptòria de diners per “comprar
una tierra o un par de bueyes, o para pagar la dote de alguna hija” 337 , el més fàcil era agafar
el ruc o el carro i dirigir-se a la Jueria del cap i casal on demanar un préstec als mateixos
hebreus que visitaven a sovint el poble 338 .
Si com he vist, al llarg de l’any un bon grapat dels veïns d’aquest terme acostumaven a
demanar crèdits als mercaders o comerciants de València amb la peremptòria necessitat
de “reparar” algun entrebanc en la economia domèstica, de vegades, i generalment en
el cas dels llauradors més potentats —com per exemple Domingo Nadal de Vinalesa
l’any 1335—, el crèdit s’utilitzava amb un
matís inversor, per adquirir algun que altre
cens 339 sobre terres o alberchs a l’Horta,
o fins i tot, a la mateixa ciutat de València,
cas d’un obrador o una casa 340 , amb
la finalitat d’invertir en un benefici que,
en algun moment, temps després, podien
vendre en cas de necessitat de diners o,
simplement, per augmentar el nivell del
patrimoni familiar.
Centrant-nos ja en la vida domèstica
dels veïns de Vinalesa dins del terme, la
vida del llaurador mitjà i la seua família
no era gaire diferent de la de la resta habitants
de les poblacions veïnes, repartint-se
el dia a dia en un munt de feines diverses a
l’igual que el seu patrimoni: des de cuidar
els animals del seu corral —gallines, galls,
ruc, mules o porcs—, a mantenir en “estat
de revista” la seua pròpia vivenda i les
eines d’us quotidià al camp o tenir també
334 GARCÍA MARSILLA 1999: 185.
335 GARCÍA MARSILLA 1999: 188.
336 GARCÍA MARSILLA 1999: 185.
337 Ibídem.
338 Ibídem.
339 “Censo. Renta en principio fija y perpetua pagada como reconocimiento de un señorío y debida por tenencia al señor territorial. Podía
ser en metálico, en especie o mixta [...] el patrimonio territorial de los señores valencianos se ha explotado preferentemente mediante el
sistema del establecimiento a censo enfitéutico, cediendo el dominio útil a los vasallos, que de este modo alcanzaban derechos de propiedad
sobre las tierras que cultivaban [...] Las rentas en especia proporcionales al volumen de la cosecha son la partida más importante
en el conjunto de los pagos. Son rentas variables, como la misma cosecha, lo que permite resistir mejor al cultivador unas rentas fijas
[...] El sistema de renta proporcional es más elástico y permite compartir riesgos entre propietario y cultivador. La renta es el ingreso
que sustenta al señor, que pone en sus manos una parte importante de la producción agraria y una parte aún mayor del excedente
comercializable de los productos de su señorío [...] Las rentas en dinero se estancaban, mientras que los que las percibían en especie no
vieron mermado su poder adquisitivo.” HINOJOSA 2002: 519-520.
340 GARCÍA MARSILLA 1999: 115.