Ajuntament de Vinalesa

1. Vinalesa, terres i aigua
despues de haber regado, y cava superficialmente las inmediaciones de los tallos, arrancando
y matando las yerbas extrañas que disfrutan del suelo en perjuicio de la juncia.
Ésta se halla en flor a últimos de setiembre; pero los labradores cortan regularmente los tallos
antes de florecer, a fin de que las raíces y tubérculos tengan más substancia. Hacia mediados
de octubre, llega el fruto a la perfección que se desea, y se regoge la cosecha. Para esto, forman
un nudo de los tallos y hojas que nacieron en cada hoya; dan con el azadón quatro golpes, que
forman un quadrado, moviendo por todas partes la tierra, y tirando por el nudo arrancan
las raices y tubérculos. Para separarlos de las raíces, sacuden los manojos contra un cañizo, y
luego los ponen sobre un harnero, por cuyos agujeros va cayendo en la tierra.
Últimamente, los lavan en agua clara y, bien limpios, los extienden para que se sequen y puedan
conservarse. El vulgo las come teniéndolas antes en agua doce horas. En Madrid y otras
partes, sirven para las orchatas que se venden con dicho nombre.
Com és obvi, el cultiu de la xufa s’ha mecanitzat progressivament al llarg dels anys. En
la dècada del 1960, la recol·lecció era encara molt manual i tenia lloc els mesos d’octubre
i novembre, quan la xufa es trobava a uns 10 cm de la superfície. Se n’arrancaven les fulles,
usades per a jaços de bestiar, o bé se les cremava in situ. A continuació, amb el forcat,
es desfeien els solcs i es passava l’entauladora pel camp, a fi de deixar-lo totalment pla.
La recol·lecció s’efectuava amb màquines garbelladores creades ex professo –la matxina–,
que atenien tres o quatre jornalers, els quals carregaven cabassets terrers plens de xufes
i anaven alimentant amb ells la màquina. Aquesta, mitjançant un moviment giratori,
separava la terreta i les pedres dels apreciats tubercles. Després, eren llavats aquests als
llavaners de xufes: séquies modificades per a facilitar l’operació. En els últims anys, tant
la manera de collir la xufa com la de rentar-la han patit importants modificacions.
A l’Horta tradicional, els fruiters han tingut tostemps una funció subsidiària: la de
proveir de fruites de temporada el rebost del llaurador i la taula de la burgesia benestant
F1
42 - 43
F1. Plantació mecanitzada
d’encisams.