Ajuntament de Vinalesa

F1
Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
També, durant els anys de la primera dècada d’aquest segle, tenim notícia d’un dels
fets que situen a Francesc Joan i la seua la família en una posició d’evident rellevància
social. Al 1507, Francesc en companyia del seu germà Perot, encarregà al pintor Vicent
Macip382 —pare de l’altre afamat pintor renaixentista Joan de Joanes— un oli per al
retaule destinat a la capella on reposaven les restes del seu pare383 , el noble Llorenç Joan,
soterrat feia poc a la Cartoixa de Porta-Coeli384 .
Arribats aquest punt, es hora de retornar als fets inicials que connectaven amb el principi
de la Germania a València i els seus principals esdeveniments.
Com ja s’ha explicat de forma reiterada en els darrers anys pels historiadors valencians
i altres forans que han estudiant la Germania, aquest moviment de revolta social sorgí
a l’any 1519 dins les muralles de la ciutat de València, en uns temps força convulsionats
per una sèrie de fets i circumstàncies prou “delicades”. Perquè és innegable que la
combinació d’una catàstrofe —la riuada del Túria385 —, una epidèmia —la pesta—, una
amenaça exterior —el possible desembarcament de pirates a la costa—, la por d’una
fam generalitzada —problemes periòdics en l’abastiment de blat—, i un motí social
contra una classe dirigent “absent” —fugida de la noblesa davant la pesta—, no és la
millor conjuntura per evitar una crisi i revolta generalitzada.
Així, davant d’aquesta crisi, sorgí el moviment agermanat, format inicialment per
artesans i menestrals del cap i casal386 , cas del paraire Joan Llorenç, el teixidor Guillem
Sorolla y el mercader de sucres Joan Caro, los principales líderes del levantamiento, consiguieron
al fin que los oficios valencianos se implicasen en una lucha contra la corrupción
en la administración de justicia387 . D’aquesta manera, després d’una accelerada cadena
d’esdeveniments, i com relatava vora un segle més tard Gaspar Escolano: “No les parecio
a los plebeyos que podian sustentarse con solas las armas, sino establecian su intento
en razon y union. Y para esto se muñeron y congregaron a primeros de Octubre en sus
casa de ayuntamiento, y hizo cada oficio su Sindico, con poder plenisimo para acudir
en sus nombres, al lugar que señalassen, y alli jurar hermandad y germania entre si, y
hazer las devidas ordinaciones para conservalla. Lo mesmo hizieron los quatro quarteles
de los labradores de la contribucion de
Valencia.” 388
És en aquest darrer punt on el relat
dels esdeveniments cobra especial
importància per a Vinalesa; quan la
revolta de la metròpoli valenciana
traspassa les muralles i el riu Túria.
Els agermanats inicials aconsegueixen
implicar de manera ràpida a bona
part dels llauradors de l’Horta de València,
com testimonia Martí de Vicia-
382 BENITO 2000: 24.
383 L’oli d’aquest retaule —amb un estil pròxim al goticisme d’arrel flamenca i empremta italiana— encarregat pel futur senyor de Vinalesa
i el seu germà, i titulat Anunci de l´àngel a Sant Joaquím entre els pastors (1507), pot contemplar-se encara dins la col·lecció
de pintures de Vicent Macip existents en el Museu de Belles Arts de València.
384 SANCHIS MORENO 2002: 147.
385 Vegeu el comentari detallat d’aquesta revinguda en CARMONA 1990: 127.
386 “El movimiento social agermanado surgió en el seno del grupo de artistas y menestrales acaudalados de la ciudad de Valencia que constituía
una parte importante de la incipiente clase burguesa valenciana de los inicios del Quinientos. Con la Germania, estos burgueses
reivindicavan un protagonismo político al que les daba derecho el potencial económico alcanzado mediante sus actividades artesanales
y mercantiles.” VALLÉS 1999: 225.
387 VALLÉS 1999: 225.
388 ESCOLANO 1611: 1456.