Ajuntament de Vinalesa

F1
Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
3.2.2.4 Ermites i indústria a la vora del carrer Major (s. XVIII)
Iniciat el set-cents, amb l’allargada ombra del senyoriu de la Cartoixa de Vall de
Christ sobre Vinalesa, es comptabilitzen un total de 60 cases, una alqueria i una població
de vora 500 habitants 669 . Les xifres una mica posteriors del cadastre del Marqués de
l’Ensenada, no alteraven gaire les dades parroquials, però sí incorporaven una informació
lleugerament més precisa, respecte el poblament dispers del terme:
La Alqueria de la Marquesa de Quirror, vive Bautista Matéu.
La Alqueria de Joaquin Ludós, vive Miguel Cureélles.
Las casas simples cubiertas, vulgo los Fexáres de Gafaút, de diferentes Dueños.
Ya mas hay en las inmediaciones de este pueblo diez y nueve Barracas en que habitan
otras tantas familias y las mas de ellas con labranza. 670
Quantitats, aquestes darreres, que es mantindran per llarg espai de temps fins que, superat
l’equador d’aquest segle, els registres parroquials tornen a experimentar una “espectacular”
pujada del veïnat i del nombre d’edificacions, amb una vintena més de cases
i una població total de 715 ànimes 671 . Anys més tard, cap al 1772, la xifra d’habitatges es
mantingué pràcticament inalterable, amb un lleuger increment, encara que el nombre
de veïns continuà pujant fins arribar als 800 habitants.
Aquesta augment del nombre de famílies fou una de les raons de pes que obligà a
plantejar la construcció d’una nova església dins l’espai urbà del poble, on acomodar la
creixent feligresia:
El Cura parroco y Ayuntamiento
del pueblo de Vinalesa
á V. E. y con el debido respeto
exponen: Que en el dia catorce
de Octubre de mil setecientos
setenta y nueve se bendijo
la Yglesia parroquial de este
pueblo y desde la Yglesia vieja,
que ya no existe, á la misma se
hizo la traslacion de Nuestro
Dios Sacramentado 672 .
El desplegament de les
instal·lacions de la “Fàbrica
de la Seda” sobre el solar periurbà septentrional de Vinalesa fou, sens dubte, l’operació
immobiliària més important de tota aquesta centúria i una de les més transcendentals
dins la història de la trama urbana d’aquest poble. Malgrat l’evident caire protourbà que
assolia la zona afectada per la disposició final del perímetre de la fàbrica, aquest racó
fabril estigué influenciat de manera irreversible per dues línies de “rigidesa” estretament
vinculades a l’espai rural preexistent. Línies que, aleshores, resultaven inamovibles en
raó de la seua funcionalitat i transcendència: una era el camí d’eixida cap a Alfara i
Nàquera, que enllaçava o era prolongació del mateix carrer Major —espina dorsal del
669 “60 casas y una alqueria. 280 de confesión y 210 de comunión.” APV, Visites Pastorals, Llibre 12 fol. s/n, any 1735.
670 Biblioteca RAH, GEOGRAFIA HISTÓRICA DE ESPAÑA = Diccionario geográfico de España.1
Resumen del Catastro de 1753. Marques de la Ensenada, Vol. 9/6333, Vinalesa (núm. 332), Fol. 1 (s/n).
671 APV, Visites Pastorals, Llibre 14 fol. 3º v, any 1758.
672 APV, Varios, Doc. 31, any 1779.