Ajuntament de Vinalesa

2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
punteres d’aquest i altres sectors industrials. Era com allò que succeïa a l’agricultura de
la comarca, la gestió i ús de l’aigua era un element “tecnològic” de primera magnitud
per obtenir “generoses” collites del camp, però sense la terra, i sobretot, sense els braços
i els coneixements “pràctics” dels llauradors, res de res. Ací, era la mateixa qüestió, el
capital financer, sens dubte era fonamental, la maquinària i les instal·lacions importantíssimes,
però sense la força, disciplina, esforç i diligència dels obrers en les seues feines,
res de res.
En aquesta època, en línies generals, la vida dels obrers que hi treballaven a les distintes
naus industrials de la regió valenciana i la resta d’Espanya, no era tan sortosa, ni
econòmicament tan esplendorosa com la dels seus amos, ni remotament a prop del benestar
que predicaven els usos socials burgesos de l’època 577 . Els empleats de la Fàbrica
dels Trénor no eren una excepció, i patiren els condicionants d’una vida laboral dura i
difícil. Aquells eren altres temps, i la frontera entre ser escandalosament pobre, i treballador
a una fàbrica d’aquestes característiques, era de vegades massa fina.
Testimonis arreplegats en la memòria oral dels veïns del poble, donen idea de la duresa
de la vida dels que depenien d’un jornal a la fàbrica per tirar en davant, i amb el pas
del temps no sempre han sigut reconeguts en les efemèrides col·lectives, si no fora per la
seua activitat cultural, tal és el cas de personatges com el “tio Andreu”. 578
2.8. Segle xx: la lenta arribada de la modernitat
La societat rural valenciana afronta el trànsit del segle XIX al XX iniciant un seguit
de profundes transformacions econòmiques, sociològiques i culturals que canviaran
de dalt a baix la seua fesomia i donaran lloc a la societat moderna i dinàmica que hem
conegut.
Serà el segle XX un segle convuls, amb canvis sobtats i profunds en el context polític,
amb una guerra que produirà una immensa fractura social i una consolidació final de
la democràcia que accelerarà la nostra integració definitiva en allò que hem convingut
en anomenar modernitat.
Abans, però, caldrà assentar les bases que propiciaran aquestes transformacions en un
procés molt complex i ple de trasbalsos.
577 “La mentalitat de Monlau és la pròpia de la burgesia liberal, paternalista en la protecció social de l’obrer i monetarista en la manera
de plantejar la solució dels problemes econòmics, sempre buscant augment de la producció, disminució de preus i millora dels
salaris obrers, al temps que incita el govern a millorar l’agricultura, les comunicacions i els transports. Les vies de mentalització
ideològica de l’obrer passen per oferir-los xerrades i conferències, en les quals se-l’s i hauria d’inculcar quatre idees fonamentals:
1- no té sentit la negociació de mínims salarials ni la limitació de les hores de treball: 2- és ridícul sotmetre a control el cumpliment
del contracte entre obrer i patró; 3- les desigualdats socials són naturals i, 4- cal desacreditar i oposar-se a les agrupacions
sindicals i obreres.” BARONA 1996: 8.
578 “Contava el tio “Rafelet d’Andreu”, Rafael Catalunya Navarro, que el seu pare “El tio Andreu” tocava el baix. Andreu treballava de
fogoner de la caldera de vapor a la fàbrica dels Trénors, era “el calderer”, treballador encarregat d’encendre el foc cada dia a la ma-
164 - 165
F1. Plànol de la Fàbrica de la
Yutera.
F2. Banda de música de Vinalesa
en la dècada dels anys 40
(s. XX)
F3. Banda de música de Vinalesa
en la dècada dels anys 60.
F2 i F3