Ajuntament de Vinalesa

Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
El moviment obrer manté la seua puixança i, malgrat la guerra bruta de la patronal, la
CNT comença a assolir una hegemonia indiscutible.
A Vinalesa, el 1930, el sindicat anarquista promou la fundació d’una empresa rajolera
cooperativa: l’anomenat popularment —i sovint amb un to pejoratiu— “rajolar dels
descamisats”. Davall l’impuls del president del Sindicat Local de la CNT, Vicent Cataluña
Sorní, i amb l’important patronici de Cayetano Vidal que aporta set mil pessetes al
projecte, la iniciativa xoca frontalment, des del moment en què es fa pública, amb la resta
de rajolars de la rodalia que faran tot el possible per fer-la fracassar —dissuadint, per
exemple, al propietari dels primers terrenys adquirits per la cooperativa per construir el
rajolar de fer-ne efectiva la venda.
Tot i aquesta oposició, la cooperativa tirà endavant: es compraren uns terrenys vora
el camí de la Lloma de Foios i, a primeries del 1931, la xemeneia del rajolar començà a
fumejar. El seu funcionament, marcat per les penúries econòmiques i la tenacitat dels
fundadors, es perllongà fins el final de la guerra 594 , sent bombardejat en una ocasió per
l’aviació dels colpistes —la coneguda Pava.
La proclamació de la Segona República, el 14 d’abril del 1931, fou rebuda a Vinalesa
amb eufòria i esperança. El seu projecte modernitzador —eleccions democràtiques,
reforma agrària, millores socials— semblava encarar el futur amb molta més determinació
i coratge que els règims anteriors. Ho feia, tanmateix, en un marc internacional
clarament desfavorable, amb una economia en retrocés i una creixement preocupant
dels moviments totalitaristes.
La depressió econòmica europea començava a deixar-se notar a Vinalesa on la jutera
vivia una de les pitjors crisis de la seua història. El 1934 la situació s’ha fet insostenible.
Uns quants treballadors de la fàbrica acudeixen a l’alcalde, ara Manuel Rodrigo, perquè
hi intervinga:
“Agotados todos sus recursos para cubrir sus primeras necesidades se verán obligados a emigrar
por el hambre si no se busca una solución urgente al funcionamiento de la Fàbrica de tejidos
de Yute de esta población, toda vez que dicha entidad suspendió los trabajos y por consiguiente
su cierre que data de más de OCHO MESES y a pesar de los ofrecimientos hechos y demostrar
por los señores Trenor y Cia complacerles, bajo todos los conceptes, nada se ha conseguido y en
atención a ello se pone en conocimiento de este Ayuntamiento para que acuerde lo que estime
más procedente en beneficio Social del Pueblo” 596
L’Ajuntament acordà llavors constituir una comissió que es desplaçara a Madrid per
traslladar el problema al Ministeri de Treball. No sabem si pel resultat de les seues gestions
o, simplement, perquè la jutera ja era pels Trénor una molesta càrrega, el fet que el
1935 abandonen la fàbrica que passa a mans de tres socis: Jáuregui, Orts i Corell. Aquest
darrer en serà el seu propietari fins que, el 1982, es adquirida per Rafia Industrial Cantabria
S.A.
Les expectatives dipositades en la República comencen a esvair-se molt prompte. El
projecte reformista del govern queda molt lluny de les aspiracions revolucionàries del
sector més radical del moviment obrer. La irrupció de la FAI, els incidents armats i
l’escalada general de la violència dibuixen un escenari de gran crispació i desordre mentre
els rumors de colp d’estat van fent-se més persistents.
594 RESURRECCION 2005: 159-161.
595 Ibídem: 155.
596 PEIRÓ 1936.