Ajuntament de Vinalesa

Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
s’aplegaven els membres de la Junta d’aquesta Comuna —sequier i síndics— i el divers
personal de la mateixa —veedors, escriva, i experts—, per tal de començar la visura del
canal principal una vegada passada la Rambla de Binalesa 458 , un dels punts més crítics en
el recorregut d’aquesta séquia des del seu naixement a Paterna.
Aquesta visura anual del canal principal de la Séquia de Moncada, provocava una
mobilització important dels recursos del poble, ja que els llauradors de Vinalesa havien
d’afanyar-se per mantenir en perfectes condicions les motes del caixer principal i
les seues principals derivacions al seu pas per aquest terme: cas de la Fila de Macarella
—també coneguda como Fila de Meliana—, el Roll del Carraixet o la Séquia dels Alcavons;
encara que les despeses de manteniment, reparació o nova construcció dels partidors
situats en el terme, eren sufragades pel conjunt de demarcacions territorials 459 que
aprofitaven les aigües d’aquestes séquies secundàries, en funció també de la quantitat de
jovades de terra que irrigaren.
Com ja anunciàvem adés, la construcció del Cano del Carraixet per la Séquia de Moncada,
l’any 1633 460 , fou un dels principals esdeveniments en la vida de la comunitat
de veïns de Vinalesa durant el segle XVII. Aquest sifó projectat per la Reial Séquia de
Moncada, amb la finalitat principal de garantir el reg dels pobles al nord del barranc,
especialment dels més allunyats com el Puig i Puçol, proporcionava un pas cobert de la
rambla i regularizava el pas de les aigües amb major seguretat i consistència.
Encara que segur segur, no podia haver res, ja que el Carraixet, malgrat el temps de
convivència amb tota la gent de la contornada i els seus avantpassats, no deixava de ser
un veí imprevisible, i moltes vegades capritxós.
Passats uns anys del començament de l’obra del cano, que anava concretant-se de
mica en mica, a l’hivern de 1641 Josefa Salvador, Senyora de Vinalesa, testava els seus
béns, jurisdiccions i “els drets dominicals o senyoria sobre aquestes terres” al Monestir de
la Cartoixa de Vall de Christ 461 , per bé que la institució religiosa d’Altura trigarà més
d’un segle 462 en tindre el control directe i total de l’administració i propietat senyorial
de Vinalesa. Una situació aquesta, deguda en bona mida a l’enrevessat testament de
la difunta Josefa Salvador 463 , que repartia drets senyorials i estipendis del terme entre
diversos hereters alhora i, a més, afegia com a beneficiària de la titularitat a la cartoixa.
Un panorama aquest, si més no complicat. Com ja indicàvem, la qüestió s’allargarà per
espai de vora un centenar d’anys, encara que una mica abans, a la dècada dels setanta
458 “[...] a peticio de les susdites parts lo dit molt [...] acompanyat ab tots los desus dits en la forma de sus dita accedi al trast de la
dita cequia de moncada que travesa y passa per lo Riu sech o Rambla de Binalesa o Carraxet pera fer visura del dit trast...” ARSM,
Govern, Actes (capítol de visures), 1607.
459 “Memoria del gasto que sea fet pera adobar los partidors del bras de macarella y del bras dels moros sent Jurat onorat miquel en lo
present any 1646 primerament se apagat aun pedrapiquer que vingue de la pedrera [...] pera fer lo partidor del bras de macarella
y del ters dels franchs un obrer de vila [...] sea gastat en lo partidor 6 L 10 & 7 sea de partir estes 6L10&7 en binalesa en los franchs
en macarella en girivella [...] deu binalesa per 16 Jovades [...] deuen los franchs per 8 jovades [...] deu chirvella per 18 jovades [...]
macarella per 20 jovades...” ARSM, Administració, Sequiatge (obres), 1646.
460 “[...] pera effecte de Provar y verificar Lo Cano que se ha fet en lo Riusech eo Barranc de Vinalesa pera pasar per aquell laygua
dela Cequia de moncada per que en tems de avengudes de dit Barranch no es Rompes la cequia que estava descuberta...” ARSM,
Justicia, Procesos, 1633.
461 AHN, Clero, legajo 1848, carpeta 2/ Valdecristo Cartujos. Citat aquest document originàriament en VIDAL 2004: 187.
462 “No obstant pren possessió la cartoixa i es fa càrrec a partir de 1774, quan ja no queden familiars directes. Des d’aqueix moment
els béns deixaran d’estar sota control dels administradors del senyoriu nobiliari i passaran a formar part d’un senyoriu eclesiàstic.”
VIDAL 2004: 187.
463 “Que Doña Castellana, viuda de Bartolomé Matoses adquirí el senyoriu de Vinalesa en virtud de “la enagenación Onerosa de la
Corona” al seu favor, “cuyo lugar despues de varios tránsitos perteneció a Doña Josefa Salvador, consorte de Don Juan Pertusa la
cual en su último testamento cerrado y autorizado en esta Ciudad por Pedro Climent en 19 de febrero de 1641 y publicado el 21
del propio mes lo legó a Juan Pertusa su nieto [...] y despues de la mort de dita testadora y fon ubert y publicat per lo dit notari
a 21 de febrer, deixà y llegà lo lloch de Vinalesa ab tots els drets, pertenencies, Jurisdicció, Regalies, de aquell y el Jus del Patronat
aixi de la Retoria del dit lloch com de qualsevols benifets de que aquella fos Patrona; Don Juan Pertusa son net juntament ab
terres aixi campes com viñes y garroferals que tenia y posehia aixi en lo terme del dit lloch com fora dell y tots los Censos, Fadigas,
y Luismes que tenia aixi en dit poble com en la present ciutat de València y en cualsevol altra part, ab pacte y condició que
si moria sense fills o altres llegitims descendents, suceis en lo dit lloch y tots los de seus dits bens y Drets Doña Isidora Pertusa